Notícies

El Ple homenatja l'exdiputat Eduardo Martín Toval

Dimecres, 10 d'abril de 2019. Palau del Parlament

Iceta durant la glossa de Martín Toval

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (6 imatge/s)

El Ple ha homenatjat avui l'exdiputat Eduardo Martín Toval, mort al gener, que el 1980 va ser el primer portaveu del grup socialista del Parlament restablert. El president del grup del PSC-Units, Miquel Iceta, ha glossat la figura de Martín Toval, que va intervenir molt activament en l'elaboració de la Constitució espanyola i l'Estatut com a membre de la Comissió dels Vint.

Abans de començar l'homenatge, el president, Roger Torrent, ha traslladat als familiars i amics del polític, presents a l'hemicicle, una salutació i un "sincer sentiment d'amistat i condol" de part de la cambra. Des de la llotja han seguit l'homenatge la vídua, Mercedes Muñoz; l'exesposa, Maria Victòria Maldonado; els fills, Sara, Abigaïl i Jonàs; un net, i diversos exdiputats socialistes, com ara l'exvicepresident de la cambra Higini Clotas i l'exsecretària Lídia Santos.

Iceta, que ha repassat la trajectòria de Martín Toval, n'ha destacat el compromís social i polític, i ha assegurat que va ser "un lluitador per la democràcia i la justícia social i un excel·lent parlamentari que va defensar amb convicció i eficàcia les seves idees" i que va formar part d'una generació "que va impulsar la Transició convençuda que només els consensos amplis podien donar solidesa a les institucions i les lleis que les sustenten". Per totes aquestes raons, Iceta ha demanat que es "mantinguin vius el seu exemple i la seva memòria i que tots plegats puguem extreure'n elements rellevants per redreçar la política d'avui".

Eduardo Martín Toval va ser diputat al Parlament la primera legislatura, durant la qual va exercir de portaveu del grup socialista del 1980 al 1982.

El 1977 va formar part de l'Assemblea de Parlamentaris i de la Comissió dels Vint, que va redactar l'avantprojecte de l'Estatut del 1979, a Sau. També va tenir un paper destacat en la redacció de la Constitució espanyola del 1978, de què és considerat un dels pares. Després del seu pas pel Parlament, del 1982 al 1995, durant quatre legislatures, va ser diputat per Barcelona al Congrés. El 1995 va renunciar a l'escó per optar a l'alcaldia de Màlaga, que no va aconseguir, però va ser regidor de la ciutat fins al 1999.

L'homenatge, després d'un llarg aplaudiment adreçat a la família, ha acabat amb un minut de silenci en memòria de l'exdiputat.