Notícies

El Ple aprova la llei que suprimeix el Consell Comarcal del Barcelonès

També ha validat el decret llei de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària

Dimecres, 6 de febrer de 2019. Palau del Parlament

El Ple aprova la llei que suprimeix el Consell Comarcal del Barcelonès

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (26 imatge/s)

El Ple ha aprovat aquest migdia, per 125 vots a favor (Cs, JxCat, ERC, PSC-Units, CatECP i PPC) i 4 abstencions (CUP), la Llei de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. La cambra també ha validat per 60 vots a favor (JxCat i ERC), 4 en contra (CUP) i 65 abstencions (Cs, PSC-Units, CatECP i PPC) el decret llei que permet al Govern i a les entitats financeres del sector públic formalitzar operacions d'endeutament mentre no s'aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2019. El ple ha començat aquest matí amb la sessió de control, que s'ha centrat, en bona part, en el judici sobre l'1-O. A la tarda, el Ple ha donat via lliure perquè la cambra continuï tramitant el Projecte de llei d'ordenació del litoral i dues proposicions de llei, de Cs i d'ERC, perquè s'harmonitzi en una sola llei tota la legislació relativa als tributs cedits per l'Estat espanyol. Totes tres iniciatives han superat el debat de totalitat sense esmenes de retorn de cap grup.

La Llei de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès crea una comissió mixta que haurà d'elaborar en el termini de tres mesos des que es constitueixi una proposta de distribució de les competències, les activitats i els serveis exercits pel consell i els òrgans que l'integren, també suprimits, que s'atorgaran posteriorment per decret. Aquesta comissió mixta la compondran representants de la Generalitat, dels municipis i del consell comarcal, i hi participaran representants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i d'altres administracions supramunicipals. La llei preveu la continuïtat dels serveis del consell mentre no es produeixin els traspassos efectius de competències i se'n garanteixi el finançament.

La cambra no ha aprovat cap de les catorze esmenes que els grups de Cs, CatECP, el PPC i la CUP han mantingut vives per a aquest debat final.

La llei aprovada avui partia de tres proposicions de llei, presentades per JxCat i ERC, per Cs i pel PSC-Units, que s'han tramitat conjuntament, i respon a una moció que el mateix consell va aprovar el març del 2017 i que instava a la seva pròpia supressió.

En el debat hi han intervingut Anna Erra (JxCat), que ha presentant la iniciativa com a ponent relatora, Joan García (Cs), Gerard Gómez del Moral (ERC), Marta Moreta (PSC-Units), Susanna Segovia (CatECP), Carles Riera (CUP) i Esperanza García (PPC).

El president del consell comarcal, Francesc Josep Bellver, i altres representants i treballadors del consell i de les entitats, les empreses i els organismes vinculats han seguit el debat des de l'hemicicle.

Decret llei
El Ple també ha validat aquest migdia el Decret llei 1/2019, de necessitats financeres del sector públic, en matèria de funció pública i tributària en pròrroga pressupostària.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha presentat el decret, que permet a la Generalitat i a les entitats financeres del sector públic formalitzar operacions d'endeutament mentre no s'aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2019. El decret també autoritza l'executiu a prestar avals i garanties, i preveu la convocatòria excepcional d'ofertes d'ocupació pública per cobrir vacants ja pressupostades. A més, manté el tipus reduït del 0,1% en l'impost aplicable a l'adquisició d'habitatges protegits no considerats de protecció oficial, que un decret del novembre del 2018 va deixar sense efecte juntament amb la resta de tipus reduïts de l'impost aplicable a les escriptures de préstecs hipotecaris.

En el debat hi han intervingut Antonio Espinosa (Cs), Teresa Pallarès (JxCat), Josep Lluís Salvadó (ERC), Alícia Romero (PSC-Units), David Cid (CatECP), Maria Sirvent (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).

Sessió de control
El ple ha començat amb la sessió de control al Govern. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost les preguntes d'Inés Arrimadas (Cs), sobre les vint-i-una exigències que el Govern ha plantejat al president espanyol, Pedro Sánchez; d'Albert Batet (JxCat), sobre les garanties processals en el judici sobre l'1-O; de Sergi Sabrià (ERC), sobre la difusió de notícies falses relacionades amb persones i fets ocorreguts a Catalunya; de Miquel Iceta (PSC-Units), sobre les prioritats del Govern en polítiques de seguretat; de Jéssica Albiach (CatECP), sobre la politització de la justícia i el judici sobre el "procés", i d'Alejandro Fernández (PPC), sobre la salut democràtica d'Espanya.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups i subgrups parlamentaris sobre el sistema de protecció de la infància i l'adolescència, els projectes lingüístics dels centres educatius, els serveis de seguretat dels alts càrrecs de la Generalitat (Cs), el protocol de violències sexuals als espais d'oci, la commemoració dels desè aniversari de la mort de l'occitanista Robert Lafont (JxCat), els centres especials de treball, les explicacions a l'exterior amb relació al judici a l'independentisme (ERC), el futur del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (PSC-Units), l'estratègia del Govern en matèria d'habitatge (CatECP) i l'actuació dels Mossos d'Esquadra en els procediments de desnonament (CUP).

Ordenació del litoral
El ple s'ha reprès a la tarda amb el debat de totalitat del Projecte de llei d'ordenació del litoral, que desenvolupa la competència exclusiva de la Generalitat en la matèria amb un model de gestió integrada de l'espai costaner.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat la iniciativa, que situa la Generalitat com a administració de referència i cedeix més protagonisme als ajuntaments. Així, preveu crear dues noves eines d'ordenació i gestió de la costa: el Pla d'ordenació del litoral, que entre altres qüestions definirà l'estat de preservació del litoral i fixarà el nombre i el tipus d'instal·lacions que pot acollir cada tram de platja, i els plans d'usos del litoral i les platges, que posa en mans dels ajuntaments l'ordenació de les instal·lacions desmuntables, els serveis de vigilància i salvament i els accessos que tindrà cada tram de platja. El text estableix també la creació d'un cànon que hauran de pagar, entre d'altres, els restaurants, la recaptació del qual es destinarà a actuacions de millora de la costa i d'ordenació del litoral.

En el debat hi han participat Marina Bravo (Cs), Gemma Geis (JxCat), Marc Sanglas (ERC), Jordi Terrades (PSC-Units), Lucas Silvano Ferro (CatECP), Natàlia Sànchez (CUP) i Santi Rodríguez (PPC).

Tributs cedits
José María Cano (Cs) i Josep Lluís Salvador (ERC) han presentat les proposicions dels seus grups per refondre en una sola llei totes les disposicions legals relatives als tributs cedits per l'Estat, i en el debat conjunt de totes dues iniciatives també hi han pres part Eusebi Campdepadrós (JxCat), Alícia Romero (PSC-Units), David Cid (CatECP) i Santi Rodríguez (PPC).

Totes dues proposicions destaquen la necessitat que s'unifiqui la normativa relativa als tributs cedits per l'Estat per posar fi a la dispersió i millorar la seguretat jurídica del ciutadà i autoritzen el Govern perquè en el termini de nou mesos refongui en un text únic la normativa reguladora d'aquests tributs.

Durant la sessió d'avui la cambra també ha acordat per assentiment canviar el nom de la Comissió d'Ensenyament, que a partir d'ara es dirà Comissió d'Educació. La denominació de la comissió s'equipara així a la del departament, que també va fer aquest canvi de nom al desembre.

En aquesta sessió la diputada Esperanza García s'ha incorporat a les files del subgrup del PPC en substitució de Xavier García Albiol, que la setmana passada va renunciar a l'escó per dedicar-se a la campanya electoral per a l'alcaldia de Badalona. García ja havia estat diputada al Parlament l'onzena legislatura.

Les diputades d'ERC Raquel Sans i Adriana Delgado, per motius de maternitat, han delegat el vot en el president del seu grup, Sergi Sabrià, mentre que els diputats Oriol Junqueras i Raül Romeva han designat també Sabrià perquè exerceixi dels seus drets parlamentaris.