Notícies

El Parlament commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Dilluns, 28 de gener de 2019. Palau del Parlament

Acte amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

Parlament de Catalunya. 2019

Vegeu la galeria d'imatges (15 imatge/s)

El Parlament ha acollit aquesta tarda l'acte institucional de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, en què han intervingut els presidents de la Generalitat, Quim Torra, i de la cambra, Roger Torrent.

Torrent ha afirmat que "l'Holocaust nazi és el màxim exponent de la monstruositat a què pot arribar l'ésser humà", i per això, ha remarcat, cal repetir i recordar dues paraules: "Mai més." En aquest sentit, ha advertit que "avui, quan l'ombra del feixisme avança arreu del món, callar no és una opció" i que "davant el discurs de l'odi tenim l'obligació de respondre amb fermesa democràtica per defensar la pau i les llibertats".

Torra ha explicat que "la memòria és la manera de fer justícia a les víctimes, el fil que ens lliga a tots els éssers humans", mentre que "l'oblit és el terreny perfecte per repetir la història". "No podem restar callats davant dels genocidis d'avui; fem-nos forts en la diferència i el respecte a la diversitat", ha conclòs.

El Parlament commemora des de fa anys el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que se celebra el 27 de gener, dia que es va alliberar, el 1945, el camp d'extermini d'Auschwitz.

Durant l'acte, que ha conduït el periodista Ramon Pellicer, s'han encès les sis espelmes del record en memòria dels col·lectius perseguits pel nazisme. Cadascuna de les espelmes l'ha encès un representant d'aquests col·lectius: la dels jueus exterminats pels nazis, el rabí de la comunitat jueva Chabad Lubavitch de Barcelona, David Libersohn; la dels infants que van perdre la vida a les cambres de gas, el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero; la de les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració, Christine Jené, filla de Braulia Cánovas, deportada a Ravensbrück; la dels Justos entre les Nacions, homes i dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, el fundador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Armand de Fluvià; la dels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, el president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, Albert Casellas, i, finalment, la dels supervivents de l'Holocaust, que van trobar un refugi que els va permetre refer la vida i mantenir la identitat, el president de la Comunitat Israelita de Barcelona, José Levy.

Un cop enceses les espelmes, s'ha fet un minut de silenci musicat amb el tema principal de la pel·lícula 'La llista de Schindler', del compositor John Williams.

A continuació, han intervingut alumnes de secundària que durant aquest curs, i en un projecte impulsat pel Parlament, s'han apropat a l'Holocaust amb un treball conjunt amb les entitats que representen els col·lectius perseguits i de què avui han exposat les conclusions.

En concret, han intervingut els alumnes Eloi Ciutat, Dúnia Guinovart, Aina Just i Júlia Montserrat, del Col·legi Claret, de Valls, que han centrat el seu treball en els Testimonis de Jehovà; Lola Fuentes i Helena Savall, de l'Institut Ramon Muntaner, de Figueres, que han fet el treball sobre el col·lectiu LGBTI; Àngels Garcia, Àlex Palomeque i Manuel Alejandro Querol, del Col·legi Sagrada Família, de Tortosa, que han treballat la persecució que van patir les persones amb discapacitat; Elda Aguila i Adina Florentina, de l'Institut Caparrella, de Lleida, que han tractat de la repressió que va patir el poble gitano; Nehal Bedoud, Ahly Stephanie Bernales, Sergi Jiménez i Roger Martínez, de l'Institut Salvador Espriu, de Barcelona, que han centrat la recerca en les persones perseguides per motiu polítics, i David Devant i Laura Piqué, de l'Institut de Viladecavalls, que han estudiat la persecució del poble jueu.

A l'acte hi han assistit, entre altres autoritats, el vicepresident primer, Josep Costa; altres diputats de la cambra i de les Corts espanyoles; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; les conselleres de Justícia, Ester Capella, i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i diversos membres del cos consular.