Notícies

El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per explicar el canvi de conseller d'Acció Exterior

Dimarts, 11 de desembre de 2018. Palau del Parlament

El president de la Generalitat compareix demà davant el Ple per explicar el canvi en la composició del Govern

Parlament de Catalunya. 2018

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El president de la Generalitat, Quim Torra, compareixerà davant el Ple en la sessió que començarà demà al matí i acabarà dijous al vespre per donar compte de l'estructura i la composició del Govern després de la renúncia del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, que ha estat designat cap de llista d'ERC per Barcelona a les eleccions municipals i substituït per Alfred Bosch.

La sessió començarà demà a les deu amb la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, i l'ordre del dia també inclou un homenatge a l'exdiputat Agustí Bassols; el debat i la votació per validar dos decrets llei, sobre el tipus impositiu aplicable a les escriptures públiques de les hipoteques i els ajuts per al manteniment de la llar que rep majoritàriament la gent gran; el debat de totalitat d'una proposició de llei de CatECP per modificar la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires; el debat i la votació dels projectes de pressupostos del Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges per al 2019; el debat i la votació de l'Informe del Compte general de la Generalitat corresponent al 2015; nou interpel·lacions, i set mocions.

En la sessió de control, el president de la Generalitat respondrà les preguntes dels caps de fila sobre l'actualitat política, i els consellers les relatives a les retallades a la universitat pública (CatECP), el desenvolupament i la situació actual del projecte Castor arran de les darreres decisions judicials (JxCat), les arbitrarietats del Tribunal Constitucional en la defensa dels drets fonamentals (JxCat), la situació del Cos de Mossos d'Esquadra (PSC-Units), la defensa del Parlament i el Govern davant els intents d'atribuir-se'n les funcions i la representació per part d'ens privats (PSC-Units), la funció pública (Cs), l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadra (Cs), la política de seguretat pública (PPC), la proposta de nova política agrària comuna (ERC) i l'aplicació del decret d'escola inclusiva (ERC).

Un cop acabada la sessió de control, el president de la Generalitat compareixerà davant la cambra per explicar els canvis en l'estructura i la composició del Govern després del relleu d'Ernest Maragall per Alfred Bosch al capdavant del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. El president obrirà la compareixença sense límit de temps, i a continuació intervindran els grups per un temps màxim de deu minuts seguint l'ordre de major a menor representació, acabant, però, per ERC i JxCat. El president podrà respondre'ls individualment o conjuntament, de nou sense límit de temps, i els grups podran replicar per un temps de cinc minuts. Cada vegada que el president faci una contrarèplica obrirà un nou torn d'intervencions per al grup corresponent per un temps igual al que hagi emprat ell.

La Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, estableix que el president ha de comparèixer davant el Parlament per donar compte de l'estructura i la composició del Govern tant en el moment de constituir-se com arran de les modificacions posteriors.

Homenatge a Agustí Bassols
Un cop acabada la compareixença de Torra, el Ple homenatjarà Agustí Bassols, mort el 25 d'abril, diputat de CiU la segona i la tercera legislatures i conseller de Justícia i de Governació en diversos governs de Jordi Pujol. La diputada Assumpció Laïlla (ERC) en glossarà la figura.

Decrets llei
Dimecres al migdia, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, presentarà el primer dels decrets llei que el Ple sotmetrà a debat i votació en aquesta sessió: el 6/2018, del 13 de novembre, relatiu al tipus de gravamen aplicable a les escriptures públiques que documenten l'atorgament de préstecs o crèdits amb garantia hipotecària, amb què el Govern suprimeix els tipus reduïts de l'impost d'actes jurídics documentats aplicables a la signatura de préstecs hipotecaris.

El 2001 el Govern va aplicar reduccions a aquest impost en determinats supòsits, com l'adquisició d'habitatges protegits. Ara, després de les sentències del Tribunal Suprem, que han resolt que els prestadors són els qui hauran de pagar aquest impost, i arran també del canvi normatiu del Govern de l'Estat, el decret suprimeix aquesta reducció, i totes les escriptures que formalitzin crèdits hipotecaris tributaran l'1'5%.

A la tarda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, presentarà el Decret llei 7/2918, del 20 de novembre, pel qual s'estableixen mesures transitòries per continuar percebent la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius que regula l'article 20 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

El decret, fonamentalment pensat per a la gent gran, disposa que les persones beneficiàries d'una pensió contributiva de la Seguretat Social que com a conseqüència de l'increment de pensions aplicat d'acord amb la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2018 hagin superat el límit per a poder percebre aquest ajut el puguin continuar rebent fins que la propera llei de pressupostos de la Generalitat no entri en vigor. El text també estableix que les quantitats percebudes per aquest concepte en virtut de la normativa anterior no s'hagin de tornar.

Pressupost del Parlament
Dimecres a la tarda, la sessió es reprendrà amb el debat i la votació dels projectes de pressupostos del Parlament, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges per al 2019.

El vicepresident primer, Josep Costa, presentarà els comptes de la cambra, de 61.179.004 euros. El Ple també debatrà els pressupostos de la Sindicatura de Comptes, d'11.364.338 euros; del Síndic de Greuges, de 6.569.929 euros, i del Consell de Garanties Estatutàries, de 3.394.618 euros.

Proposició de llei de comerç, serveis i fires
La sessió continuarà amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de modificació de la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires, presentada per CatECP i que arriba al Ple sense esmenes de retorn.

La proposició té els objectius de modificar l'article relatiu a l'horari general d'obertura dels comerços, que CatECP proposa que sigui de les sis del matí a les nou del vespre durant tot l'any, impulsar una cultura del temps "més eficient", millorar les condicions dels treballadors del comerç i acostar-se a les pautes horàries europees.

Compte general del 2015
El ple continuarà amb el debat del dictamen de la Comissió de la Sindicatura de Comptes sobre l'Informe del Compte general de la Generalitat del 2015, que presentarà el síndic major, Jaume Amat.

L'informe, que comprèn els comptes anuals de l'Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de les entitats autònomes administratives i dels consorcis adscrits a la Generalitat, situa el dèficit català del 2015 en 5.879 milions d'euros.

La Sindicatura de Comptes ha de fer anualment aquest informe per verificar que la informació econòmica i financera presentada pel Govern s'adequa a les normes comptables i pressupostàries i que l'activitat duta a terme s'ha ajustat a la legalitat.

Interpel·lacions i mocions
Dimecres a la tarda el Ple substanciarà la primera de les nou interpel·lacions de l'ordre del dia. Els consellers hauran de respondre les interpel·lacions dels grups sobre la situació de les plantilles dels cossos de Mossos d'Esquadra i de Bombers (CatECP), la situació d'aquests cossos (PSC-Units), l'atenció a la població en situació d'emergència (JxCat), el servei de rodalia de Catalunya (JxCat), la gestió de les infraestructures (Cs), el règim del 78 i la necessitat de plena sobirania per a construir un país alliberat nacionalment i socialment (CUP), l'adoctrinament a les escoles (Cs), el retorn social del rescat bancari (ERC) i l'ascens de la ultradreta (ERC).

Dijous a la tarda, la cambra debatrà i votarà set mocions, sobre l'atenció primària i comunitària (PSC-Units), la funció pública (PSC-Units), l'acció exterior de la Generalitat (PPC), la lluita contra les violències masclistes (CatECP), els drets civils i polítics dels membres de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O (ERC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Cs) i la necessitat de cuidar els professionals de la salut (Cs).

La primera moció del PSC-Units reclama al Govern que augmenti en els propers pressupostos la partida de Salut per a l'atenció primària de manera que tendeixi al 25% i que compleixi les mesures de l'Institut Català de la Salut per millorar-la. Entre altres qüestions, també demana prioritzar la convocatòria de places per a l'atenció primària i dotar la xarxa dels professionals necessaris perquè els temps de consulta i espera siguin adequats.

La segona del PSC-Units reclama a l'executiu que prioritzi el retorn de les pagues extres dels treballadors públics de la Generalitat, de manera que la del 2013 s'hagi reemborsat completament al llarg del 2019 i almenys un 10 per cent abans que acabi el 2018, i la del 2014, al llarg del 2020. També inclou mesures per estabilitzar les plantilles.

La del PPC insta el Govern, entre altres punts, a "rectificar l'errònia acció exterior" dels darrers anys, a aturar la reobertura del Diplocat i les delegacions a l'exterior, a informar del cost d'aquestes delegacions i a "trencar les relacions establertes amb sectors ultres d'altres països d'Europa i Amèrica".

La de CatECP reclama a l'executiu mesures contra les violències masclistes, com ara desplegar totalment la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, prioritzar aquesta qüestió en els propers pressupostos, aprovar un pla contra les violències masclistes per al període 2019-2022, instar el Síndic de Greuges a incorporar una adjunta per als drets de les dones i "posar fi a la repressió" de les activistes de la vaga feminista del 8-M.

La d'ERC expressa el suport als membres de la sindicatura electoral de l'1-O davant les acusacions de desobediència i usurpació de funcions per les quals la fiscalia en sol·licita penes de presó. El text constata que els acusats van actuar "d'acord amb la legislació vigent", i considera "indignant i desproporcionada" l'acusació i que l'enjudiciament "es basa en motius polítics, cosa que constitueix una flagrant violació dels drets humans".

La primera de Cs vol que el Parlament es comprometi a "iniciar la despolitització de TV3 i Catalunya Ràdio" i a utilitzar un procediment de concurs públic per designar els màxims responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Entre altres punts, el text remarca "la falta de pluralitat, imparcialitat i neutralitat" de la corporació i condemna l'"hostilitat" dels seus mitjans "contra els ciutadans d'ideologia no separatista".

A l'últim, la segona moció de Cs insta el Govern a reconèixer la tasca i el compromís dels treballadors sanitaris, a tornar-los la "dignitat professional" i a garantir el temps necessari per fer consultes amb qualitat. Entre altres punts, també demana més pressupost per a l'atenció primària i "revertir les retallades econòmiques i laborals".