Notícies

Via lliure perquè la cambra continuï tramitant la proposició de llei del PSC-Units sobre la memòria democràtica

Dimecres, 21 de novembre de 2018. Palau del Parlament

El Ple votant les esmenes a la totalitat de les proposicions de llei sobre la neutralitat a l'espai públic

Parlament de Catalunya. 2018

Vegeu la galeria d'imatges (8 imatge/s)

El Ple ha donat aquesta tarda via lliure perquè la cambra continuï tramitant la proposició de llei del PSC-Units de memòria democràtica de Catalunya, ja que la iniciativa ha superat el debat de totalitat sense esmenes de retorn, després que JxCat i ERC retiressin la que hi havien presentat conjuntament. En canvi, les proposicions de llei de Cs i el PPC sobre la neutralitat als espais públics no han superat el debat de totalitat, ja que tots els grups excepte els proposants han votat a favor de les esmenes de retorn que JxCat i ERC hi havien presentat també conjuntament. El Ple també ha debatut aquesta tarda l'informe del Síndic de Greuges del 2017, que ha presentat el síndic, Rafael Ribó.

La proposició que continuarà la tramitació parlamentària té per objecte regular les polítiques públiques de recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica a Catalunya en el període que comprèn la Segona República, la Guerra Civil espanyola, el franquisme i la Transició, fins a l'entrada en vigor de l'Estatut del 1979, i també les polítiques de reconeixement i reparació de les víctimes i de garanties de no repetició.

La iniciativa l'ha presentada Ferran Pedret (PSC-Units), i en nom de la resta de grups han intervingut en el debat Matías Alonso (Cs), Francesc Ten (JxCat), Antoni Castellà (ERC), Joan Josep Nuet (CatECP), Vidal Aragonés (CUP) i Xavier García Albiol (PPC). A més, el president de la Generalitat, Quim Torra, també ha demanat la paraula per intervenir-hi.

La proposició vol ser una regulació completa de l'àmbit de la memòria democràtica de Catalunya, i integra i deroga les lleis ja existents en la matèria. Entre altres aspectes, estableix un cens general de víctimes que incorpora el ja creat de persones desaparegudes durant la Guerra Civil; regula el procediment de localització i trasllat de restes, el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d'elements o actes públics contraris a la memòria democràtica; declara el 31 de maig dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, i inclou un règim sancionador amb multes de 200 a 150.000 euros i retirades de subvencions. Mitjançant disposicions addicionals, també crea una Comissió de la Veritat i fixa un termini de sis mesos per retirar els símbols contraris a la memòria democràtica i invalidar totes les distincions de persones vinculades a la defensa del règim franquista.

Un cop superat el debat de totalitat, la iniciativa continuarà ara la tramitació parlamentària en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

Neutralitat a l'espai públic
Per contra, el Ple ha rebutjat les proposicions de llei de garantiment de la neutralitat institucional a l'espai públic i a les institucions públiques catalanes (Cs) i de l'ús de símbols a les institucions i la neutralitat dels espais públics (PPC), ja que ha aprovat les esmenes a la totalitat de JxCat i ERC, en tots dos casos amb els vots a favor d'aquests dos grups i del PSC-Units, CatECP i la CUP.

La cambra ha debatut conjuntament totes dues iniciatives, que han presentat Carlos Carrizosa (Cs) i Andrea Levy (PPC). També han participat en el debat Anna Geli (JxCat), Jenn Díaz (ERC), Ferran Pedret (PSC-Units), Lucas Silvano Ferro (CatECP) i Carles Riera (CUP).

La proposició de Cs volia establir i regular les bases per garantir la imparcialitat, l'objectivitat i la neutralitat ideològica a les institucions públiques, als actes institucionals i als espais destinats a l'ús públic, i la del PPC, regular l'ús de banderes i símbols oficials per part de les institucions públiques catalanes i garantir la neutralitat política i ideològica als espais públics.

Informe del Síndic de Greuges
També aquesta tarda, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha presentat l'informe anual de la institució corresponent al 2017 i l'ha debatut amb els grups. En del debat hi han intervingut Manuel Rodríguez (Cs), Antoni Morral (JxCat), Gemma Espigares (ERC), Marta Moreta (PSC-Units), Joan Josep Nuet (CatECP), Carles Riera (CUP) i Andrea Levy (PPC).

L'informe fa balanç de les actuacions del Síndic de Greuges l'any passat, durant el qual la institució va rebre 10.164 queixes, en va tramitar més de 16.000 i va obrir 281 actuacions d'ofici. Per temes, les polítiques socials encapçalen el nombre de queixes -en representen un terç-, seguides de la política territorial, l'Administració pública, el consum i la justícia.

En un any marcat pels atemptats de Barcelona i Cambrils i l'1-O, l'informe demana que s'aclareixin els fets que van envoltar el atemptats; alerta de la vulneració dels drets d'expressió, de reunió i de manifestació derivada de la "judicialització de la política"; demana que el Parlament investigui l'1-O, i avalua els efectes de l'aplicació de l'article 155. L'informe també alerta de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats, fet que la institució considera que ha posat a prova el sistema de protecció de la infància.

Interpel·lacions i mocions
Avui els consellers també han respost les primeres interpel·lacions de l'ordre del dia. Demà al matí la cambra substanciarà les restants, i, a l'últim, entre el migdia i la tarda, debatrà i votarà les vuit mocions d'aquesta sessió.

En aquest ple, les diputades Raquel Sans i Adriana Delgado han delegat el seu vot per motius de maternitat en el president del seu grup parlamentari, Sergi Sabrià (ERC); el diputat Pol Gibert, per motius de paternitat, ho ha fet en la portaveu del seu grup, Eva Granados (PSC-Units), i Antonio Espinosa el delegarà demà, per hospitalització, en el del seu, Carlos Carrizosa (Cs). Oriol Junqueras i Raül Romeva mantenen designat Sabrià perquè exerceixi els seus drets parlamentaris.