Notícies

El Ple farà aquesta setmana els debats de totalitat del Projecte de llei vitivinícola i de tres proposicions de llei, sobre la memòria democràtica i la neutralitat a l'espai públic

El ple començarà demà a les 10 h amb la sessió de control, i el síndic de greuges presentarà l'informe del 2017

Dimarts, 20 de novembre de 2018. Palau del Parlament

Els diputats votant en un moment de la darrera sessió plenària

Parlament de Catalunya. 2018

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Ple farà en la sessió de demà i dijous els debats de totalitat del Projecte de llei vitivinícola de Catalunya i de tres proposicions de llei, la de garantiment de la neutralitat institucional a l'espai públic i a les institucions públiques catalanes (Cs), la de l'ús de símbols a les institucions i la neutralitat dels espais públics (PPC) i la de memòria democràtica de Catalunya (PSC-Units). La sessió començarà demà a les deu amb les preguntes al Govern i al president de la Generalitat i s'allargarà fins dijous a la tarda. L'ordre del dia també inclou la presentació de l'informe anual del 2017 del Síndic de Greuges, nou interpel·lacions i els debats i les votacions de vuit mocions.

La sessió de control començarà amb les preguntes als consellers, i tot seguit el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de respondre les que li formulin sobre l'actualitat política els caps de fila o portaveus dels grups de Cs, JxCat, ERC, el PSC-Units i CatECP i del subgrup del PPC.

Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre els assetjaments dels "comandos separatistes" als ciutadans i els càrrecs públics, l'administració dels recursos econòmics de la Generalitat, la protecció de la infància (Cs), el dispositiu Ubiq, la implantació de noves empreses a Catalunya (JxCat), el conveni per traspassar el Centre Penitenciari de Figueres al Departament d'Ensenyament, la participació de la comunitat educativa en els grans debats sobre ensenyament (ERC), la inversió pública en educació (PSC-Units), les retallades en diversos departaments dels recursos compromesos per al 2018 (CatECP) i les polítiques públiques amb relació als drets sexuals i reproductius de les dones (CUP).

Després de la sessió de control, el Ple designarà Marc Sanglas (ERC) com a diputat interventor per al període pressupostari del 2018, en substitució de David Rodríguez, que va renunciar a l'acta de diputat. Els altres dos diputats interventors per a aquest període són Antonio Espinosa (Cs) i Narcís Clara (JxCat).

Projecte de llei vitivinícola
A continuació, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, presentarà el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya, que arriba al debat de totalitat sense esmenes de retorn, i per tant podrà continuar la tramitació parlamentària un cop fet aquest debat.

El text, que substituirà la llei del 2002, té per objectiu ordenar el sector de la vinya i el vi i adaptar-lo a la normativa europea. Així, regula diversos aspectes de la viticultura i la vinicultura, com ara el sistema de protecció de l'origen dels vins de qualitat, els productes sense denominació d'origen ni indicació geogràfica protegides, les infraccions i les sancions, les competències de l'Institut Català de la Vinya i el Vi o les autoritzacions de plantació, replantació i empeltament de ceps. Així mateix, crea un catàleg de varietats i dona rang legal al Registre vitivinícola de Catalunya.

Neutralitat a l'espai públic
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat conjunt de les proposicions de llei de Cs i el PPC sobre l'ús de símbols i la neutralitat a l'espai públic. Totes dues iniciatives tenen una esmena de retorn conjunta de JxCat i ERC, de manera que perquè la cambra les continuï tramitant el Ple hauria de rebutjar les esmenes respectives.

La proposició de Cs vol establir les bases per garantir la imparcialitat, l'objectivitat i la neutralitat ideològica a les institucions públiques, als actes institucionals i als espais destinats a l'ús públic. El text fixa l'ús de simbologia permesa en cada cas i regula la responsabilitat de l'Administració per un ús inadequat. Així mateix, modifica la Llei de règim local per regular l'ús dels símbols als municipis, i les lleis dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals per establir que aquests cossos han de garantir la neutralitat institucional a l'espai públic. El text disposa també que el Govern ha de regular per reglament els règims sancionador i disciplinari corresponents i que en dos mesos ha de tenir enllestit un procediment administratiu sumari perquè els ciutadans puguin denunciar els incompliments en aquest àmbit.

La del PPC té per objecte regular l'ús de banderes i símbols oficials per part de les institucions públiques catalanes i garantir la neutralitat política i ideològica als espais públics. Entre altres aspectes, estableix que les banderes espanyola i catalana han d'onejar de manera permanent a l'exterior de tots els edificis públics civils a Catalunya i als actes oficials i prohibeix als espais públics els símbols partidistes o "identificables amb una determinada ideologia", excepte durant els períodes electorals. Així mateix, estableix un règim sancionador amb multes de 100 a 6.000 euros per als responsables directes de les infraccions o per al càrrec responsable del servei o l'espai de l'administració infractora. També disposa que les administracions hauran de retirar en tres mesos les banderes i els símbols que no s'ajustin a la llei.

Memòria democràtica
A continuació, el Ple també farà el debat de totalitat d'una proposició de llei del PSC-Units que té per objecte regular les polítiques públiques de recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica en el període que comprèn la Segona República, la Guerra Civil espanyola, el franquisme i la Transició, fins a l'entrada en vigor de l'Estatut del 1979, i també les polítiques de reconeixement i reparació de les víctimes i de garanties de no repetició. Aquesta iniciativa també té una esmena a la totalitat conjunta de JxCat i ERC.

La proposició vol ser una regulació completa de l'àmbit de la memòria democràtica, i integra i deroga les lleis ja existents en la matèria. Entre altres aspectes, estableix un cens general de víctimes que incorpora el ja creat Cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil; regula el procediment de localització i trasllat de restes, el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d'elements o actes públics contraris a la memòria democràtica; declara el 31 de maig dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, i inclou un règim sancionador amb multes de 200 a 150.000 euros i retirades de subvencions. Mitjançant disposicions addicionals, també crea una Comissió de la Veritat i fixa un termini de sis mesos per retirar els símbols contraris a la memòria democràtica i revisar i invalidar totes les distincions de persones vinculades a la defensa del règim franquista.

Informe del Síndic de Greuges
Tot seguit, el síndic de greuges, Rafael Ribó, presentarà l'informe de la institució corresponent al 2017, que posteriorment debatrà amb els grups.

L'informe fa balanç de les actuacions del Síndic de Greuges l'any passat, durant el qual la institució va rebre 10.164 queixes, en va tramitar més de 16.000 i va obrir 281 actuacions d'ofici. Per temes, les polítiques socials encapçalen el nombre de queixes -en representen un terç-, seguides de la política territorial, l'Administració pública, el consum i la justícia.

En un any marcat pels atemptats de Barcelona i Cambrils i l'1-O, l'informe demana que s'aclareixin els fets que van envoltar el atemptats; alerta de la vulneració dels drets d'expressió, de reunió i de manifestació derivada de la "judicialització de la política"; demana que el Parlament investigui l'1-O, i avalua els efectes de l'aplicació de l'article 155. L'informe també alerta de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats, fet que la institució considera que ha posat a prova els sistema de protecció dels infants.

Interpel·lacions
En diversos moments de la sessió, tant dimecres com dijous, els consellers respondran les interpel·lacions dels grups, sobre la funció pública, l'atenció primària i comunitària (PSC-Units), l'acció exterior de la Generalitat (PPC), la lluita contra les violències masclistes (CatECP), l'economia circular, les beques universitàries (JxCat), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la necessitat de cuidar els professionals de la salut (Cs) i els drets civils i polítics dels membres de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O (ERC).

Mocions
A l'últim, dijous al migdia i a la tarda, el Ple debatrà i votarà les vuits mocions de l'ordre del dia, sobre les condicions laborals del treballadors del sector turístic (CatECP), la desprotecció social (Cs), la política fiscal (PSC-Units), les conseqüències de les normes imposades pels mercats financers respecte a les polítiques públiques (CUP), el Pacte nacional per a la societat digital (JxCat), el tracte dispensat als interns dels centres penitenciaris catalans (Cs), el col·lapse dels jutjats especialitzats en clàusules sòl (ERC) i la venda d'armes (ERC).

La moció de CatECP demana que el Departament de Treball, en col·laboració amb l'Agència Catalana de Turisme i els actors socials i sindicals, elabori un segell de treball just i de qualitat per a l'hostaleria i la restauració que asseguri que les empreses que el rebin compleixen els convenis del sector, les lleis de prevenció de riscos laborals o la igualtat retributiva entre homes i dones.

La primera de Cs insta el Govern, entre altres qüestions, a millorar la transparència en la gestió de la renda garantida de ciutadania i dotar-la del pressupost suficient, a actualitzar la cartera de serveis socials, a millorar l'atenció de les persones dependents i la inserció laboral de les que tenen alguna discapacitat o a combatre la pobresa infantil.

La del PSC-Units trasllada als partits catalans amb representació al Congrés la necessitat de permetre el debat en lectura única de la Llei d'estabilitat pressupostària i donar-hi suport. També insta el Govern a negociar amb el de l'Estat un objectiu de dèficit superior al 0,1% del PIB per al 2019, a aplicar mesures per lluitar contra el frau fiscal i a presentar una llei de mesures fiscals i financeres per al 2019 que estableixi modificacions impositives en donacions i successions i l'IRPF.

La de la CUP insta l'executiu a desobeir el topall de dèficit marcat pels pressupostos generals de l'Estat o pel Fons de liquiditat autonòmic, a incrementar els impostos sobre el patrimoni improductiu a les rendes més altes, a crear una banca pública i a millorar les condicions laborals dels treballadors.

La de JxCat demana que el Parlament doni suport al Pacte nacional per a una societat digital, signat pel conjunt d'administracions públiques de Catalunya, per col·laborar en l'assoliment dels seus objectius.

La segona de Cs insta el Govern a presentar un informe de les visites dels seus membres, alts càrrecs de la Generalitat, el president del Parlament i altres professionals acreditats als centres penitenciaris d'Alcalá Meco, Soto del Real, Estremera, Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, i un altre de jurídic sobre si aquestes visites s'han ajustat al reglament penitenciari. També rebutja, en cas de condemna, que els responsables polítics d'institucions penitenciàries apliquin règims o graus penitenciaris "més benignes" als "polítics separatistes presos".

La primera d'ERC insta l'executiu a demanar al Govern de l'Estat mesures alternatives de solució extrajudicial que facilitin la devolució als consumidors de les clàusules sòl i, subsidiàriament, a demanar-li també que doni pas a un model descentralitzat amb més jutjats de primera instància amb coneixements sobre aquesta matèria.

A l'últim, la segona d'ERC insta el Govern a demanar a l'executiu estatal que suspengui la transferència d'armes i en denegui l'exportació a l'Aràbia Saudita.