Notícies

Els presidents Torrent i Torra condemnen l'escrit d'acusació de la Fiscalia

Divendres, 2 de novembre de 2018. Palau del Parlament

Els presidents Torrent i Torra condemnen l'escrit d'acusació de la Fiscalia

Parlament de Catalunya. 2018

Vegeu la galeria d'imatges (2 imatge/s)

Els presidents del Parlament i la Generalitat, Roger Torrent i Quim Torra, han condemnat en una declaració institucional feta a l'auditori del Parlament l'escrit d'acusació de la Fiscalia fet públic aquest matí. Torrent ha explicat que "en aquest procés no es persegueixen persones, es persegueixen idees, però els qui ho fan no saben que les idees no es poden empresonar, no saben que no renunciarem mai a decidir democràticament el nostre futur, no saben que no claudicarem davant la repressió".

A continuació, adjuntem íntegrament la declaració:

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PRESIDENT DEL PARLAMENT, ROGER TORRENT, I DE LA GENERALITAT, QUIM TORRA

"a petició de penes que ha fet avui la Fiscalia i d'Advocacia de l'Estat en l'escrit d'acusació contra els processats en relació al referèndum de l'1 d'octubre del 2017 ens porta a pronunciar-nos conjuntament.

"Avui, a l'escrit d'acusació presentat contra els legítims representants del poble de Catalunya, els líders de la societat civil i comandaments policials, la Fiscalia demana penes que sumen més de 200 anys de presó. 200 anys contra demòcrates, contra gent de pau, amb qui s'hi pot estar d'acord o discrepar, però que en cap cas han comès cap delicte.

"És inacceptable que persones que han demostrat el seu compromís amb la democràcia i les vies pacífiques d'actuació política siguin acusats de delictes com la rebel·lió, la sedició, la desobediència o la malversació. Es tracta de polítics i dirigents socials honorables que van actuar sempre d'acord amb els principis de la llibertat d'expressió, la llibertat de participació, i contra tota mena de violència, vingués d'on vingués.

"L'escrit de la Fiscalia es presenta formalment contra vint-i-dues persones, però a la pràctica s'acusa a la immensa majoria de la ciutadania d'aquest país. Una majoria que sap que el conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha de resoldre políticament.

"Perquè en aquest procés no es persegueixen persones, es persegueixen idees. Però aquells que ho fan no saben que les idees no es poden empresonar. No saben que no renunciarem mai a decidir democràticament el nostre futur. No saben que no claudicarem davant la repressió.

"L'escrit d'acusació es construeix sobre una ficció perversa que pretén criminalitzar l'exercici legítim de drets fonamentals per part dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. No ho permetrem. Organitzar un referèndum no és delicte. Posar les urnes mai pot ser un delicte en democràcia.

"És per això que considerem que la Fiscalia de l'Estat espanyol no actua amb un anhel de justícia, sinó de venjança cap a funcionaris, alts càrrecs, diputats, membres del Govern, i la mesa i la presidenta del Parlament en aquest procés judicial.

"Recordem també que les euroordres contra els exiliats eren rebutjades per tractar-se d'un conflicte polític, no pas criminal ordinari. És per això que el jutge Llarena les va retirar i són ara ciutadans lliures a tot el món menys a l'Estat espanyol.

"Mostrem també la preocupació per la manca de condicions de defensa dels processats en el judici a conseqüència de la condició de presos preventius de la majoria dels acusats. I és que la presó preventiva que ja supera l'any en bona part dels encausats és una condemna avançada i absolutament injustificada que demostra que la causa està més inspirada per la venjança que pel sentit de justícia.

"No hi ha rebel·lió, no hi ha cap delicte. No ho diem només el president del Govern, el president del Parlament, els consellers i una majoria de diputats d'aquesta cambra. Ho sostenen més d'un centenar de catedràtics i doctors penalistes d'arreu de l'Estat, cap d'ells sospitós de ser independentista. I també els països europeus negant les euroordres del jutge Llarena. Fins i tot l'exministre d'hisenda ha deixat clar que no hi ha malversació. La immensa majoria de la societat catalana sap que no hi ha delicte. Perquè tots i totes els que vam viure el que va succeir l'octubre passat, sabem que l'única violència que hi va haver va ser la de la policia nacional i la guàrdia civil pegant a gent pacífica que únicament volia votar. De fet, la fiscalia criminalitza els més de dos milions de persones que l'1 d'octubre van defensar la democràcia amb el seu propi cos.

"I davant aquestes evidències, el president Sánchez ha decidit no actuar, que és el mateix que ser còmplice de la repressió. I no, que l'advocacia de l'Estat acusi de sedició en comptes de rebel·lió no és un gest. És un menyspreu absolut als demòcrates empresonats.

"Avui el Govern espanyol ha perdut una oportunitat d'or per treure dels tribunals el conflicte que es viu a Catalunya i tornar-lo a la política, que és on ha de ser. Potser creu que així guanyarà uns quants vots, però el que està fent és aprofundir en una injustícia democràtica que afecta, no només als independentistes, sinó sobretot a la pròpia democràcia espanyola. Perquè quanta repressió pot aguantar la democràcia espanyola? Quants demòcrates poden acceptar que es retingui Catalunya per la força?

"Algú creu que demanant 200 anys de presó als líders independentistes desapareixeran els més de dos milions de persones que volen una República catalana? Algú creu que amb més repressió s'acabaran les ànsies de llibertat de la majoria de la societat catalana? Al contrari, a cap cop ens hem aixecat sent més, més forts i més determinats.

"I per això persistirem, com ho fan tots els presos polítics i exiliats. Com ho fan els més de 1.000 represaliats. Compartim amb els catalans i les catalanes la immensa indignació en veure la petició de penes interminables a gent bona, a gent de pau. Però treballem i treballarem sense descans per convertir tota aquesta indignació en energia positiva per encarar amb força, determinació i unitat aquests moments greus.

"I ens necessitem a tots. Apel·lem a l'esperit del 3 d'octubre perquè institucions, sindicats, entitats i ciutadania avancem sense descans al voltant dels grans consensos que ens uneixen: fi de la repressió, llibertat pels presos polítics i lliure retorn dels exiliats, i solució democràtica al conflicte a Catalunya exercint el dret efectiu a l'autodeterminació.

"Convocar un referèndum no és cap delicte; és democràcia. I no ens aturarem fins que els presos no siguin lliures, els exiliats tornin a casa, i s'acabi la repressió contra tots aquells que van ajudar a donar la veu al poble."