Notícies

La presidenta, Carme Forcadell, i el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas, han rebut de mans de la presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, Elisabet Samarra, la memòria anual d'aquest òrgan, que el 2016 va rebre 561 reclamacions de ciutadans que consideren que les administracions no van atendre adequadament les seves demanades d'informació.

Samarra ha sol·licitat comparèixer en comissió parlamentària per exposar i debatre amb tots els grups detalladament la memòria lliurada avui, en compliment de l'article 44 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La comissió, que es va constituir el juny del 2015, és l'òrgan de garantia creat per aquesta llei per atendre les reclamacions que, en el marc d'un procediment gratuït i ràpid, de dos mesos, qualsevol persona pot plantejar si considera que les administracions catalanes o els seus sectors públics no han atès adequadament la seva sol·licitud d'informació pública.

La llei garanteix la plena independència de la comissió, i estableix que ha de ser integrada per entre tres i cinc vocals, elegits pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts entre juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d'arxius i gestió documental. Actualment la integren, a més de Samarra com a presidenta, Oriol Mir, que n'és el vicepresident, i els vocals Josep Mir, Manuel Ibarz i Teresa Perelló.

Properament el Parlament signarà un conveni de col·laboració amb la comissió perquè també resolgui les reclamacions dels ciutadans contra les denegacions del dret d'accés a la informació pública acordades per la cambra.

Les reclamacions
El 2016 hi ha hagut un creixement exponencial de les reclamacions que s'han interposat davant la comissió. Així, davant les 37 que es van presentar el segon semestre del 2015, el 2016 se n'han presentat 561, de les quals 369 van ser resoltes el mateix 2016 i la resta, els primers mesos del 2017.

Les reclamacions han servit en el 73,2 per cent dels casos perquè les persones físiques o jurídiques accedissin a informacions que prèviament l'Administració no els havia facilitat. L'accés a la informació ha estat possible perquè la resolució de la comissió ha estat totalment estimatòria del dret (26,06 per cent), perquè ho ha estat parcialment (29,64 per cent), perquè les parts han assolit un acord pel procediment de mediació (6,69 per cent) o perquè durant la tramitació de la reclamació i arran de l'actuació de la comissió l'Administració ha lliurat la informació que es reclamava (10,57 per cent).

En el 26,8 per cent dels procediments finalitzats, doncs, la interposició de la reclamació no ha permès accedir a la informació pública que es demanava, per desistiment de l'acció de la persona reclamant (3,09 per cent), perquè la comissió no ha admès a tràmit la petició (17,01 per cent) o perquè l'ha resolt en un sentit desfavorable (6,70 per cent).

La majoria de les reclamacions presentades el 2016 tenien com a subjecte passiu una administració local o el seu sector (52 per cent), seguits de la Generalitat (39 per cent) i altres ens locals, com ara diputacions o consells comarcals (7 per cent).

Pel que fa al subjecte actiu, les reclamacions han estat presentades molt majoritàriament per persones físiques (59 per cent), la majoria homes (94 per cent). Destaquen també les reclamacions d'informació dels grups municipals a l'oposició en ajuntaments i diputacions (32 per cent). Menys significativament, el 2016 han fet valer el seu dret a informació pública davant la comissió els sindicats (6 per cent), les fundacions i les entitats (3 per cent) i els periodistes (1 per cent). Aquests primers mesos del 2017, però, aquests darrers col·lectius són més actius en l'ús de la comissió.

Quant a les informacions que amb més freqüència han estat objecte de reclamació, cal destacar les relatives a la retribució del personal públic (30 per cent) i a la provisió de places públiques (17 per cent), seguides de les referents a la contractació pública (10 per cent), els expedients urbanístics (7 per cent) i la gestió de recursos públics (7 per cent), i, en menor grau, les relacionades amb subvencions i convenis. Els darrers mesos l'interès per conèixer les retribucions va minvant, mentre que creix la demanada d'informació relativa a la contractació pública.