Notícies

El Parlament ha lliurat avui, en el marc de la celebració de la diada, la medalla d'honor en la categoria d'or a Manel Esteller, "per la seva trajectòria com a metge i investigador català de referència internacional". En el decurs de l'acte, els presidents del Parlament i la Generalitat, Carme Forcadell i Carles Puigdemont, han destacat la importància de la recerca a Catalunya i la contribució d'Esteller a la lluita contra el càncer, mentre que l'investigador ha fet una crida a garantir el talent i la formació de les generacions futures.

La mesa va acordar per unanimitat el juliol atorgar la distinció a Esteller com a reconeixement de la seva "tasca d'investigació i els èxits assolits" en "la seva lluita contra el càncer humà", de "la seva contribució a la projecció d'una Catalunya capdavantera en la recerca científica" i de "l'aportació al progrés col·lectiu que ha significat l'aplicació de les seves investigacions en àmbits tan diversos com les ciències humanes i socials, les ciències de la vida i de la salut, l'enginyeria, la tecnologia i les ciències experimentals".

A l'inici de l'acte, Jesús Ureña, professor de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona, ha fet la glossa del guardonat.

A continuació, la presidenta ha lliurat la medalla a Esteller, que tot seguit ha pronunciat unes paraules amb què ha agraït la distinció i ha destacat la importància de la recerca i de la formació de les futures generacions, perquè encara, ha advertit, "hi ha problemes molt greus de salut" i "hem de seguir investigant". "Jo continuaré investigant. És el que sé fer i és el que m'agrada", ha dit, però "el somni" d'una "salut millor per a tots" també "dependrà d'altra gent que vindrà després". I en aquest sentit ha conclòs: "Si us plau, posem avui les bases d'una societat basada en l'educació i el coneixement."

La presidenta ha agraït a Esteller el seu compromís per "intentar fer des de Catalunya que el món sigui una mica millor". Així, ha destacat que "la lluita contra el càncer" és "de tota la humanitat", i ha remarcat que "és un orgull que des del nostre país es contribueixi a aquesta tasca universal". Així mateix, ha reconegut que "des de les institucions cal posar tots els recursos" possibles per potenciar encara més la investigació, un àmbit propi, ha dit, "d'una societat que no es resigna". "I aquest país, ho demostra la història, no es resigna, mai no defalleix", ha asseverat.

Puigdemont ha destacat que la medalla "honora el destinatari", però també "tot el país". "Quan ens preguntem quina mena de gent som els catalans, com volem que se'ns conegui al món", ha raonat, "ens agrada que se'ns reconegui com un poble que és capaç de fer aportacions rellevants en el canvi i el progrés de la humanitat". "No és casual que a Catalunya es treballi de manera pionera en la investigació en àmbits com la sida o el càncer", sinó que aquest fet té a veure, ha explicat, "amb un compromís de país de la gent, que defuig tota resignació, que no es conforma".

L'acte ha acabat amb les interpretacions de 'La sardana de l'abril', composta per Lluís M. Millet a partir d'un poema de Joan Llongueras; 'L'amor mariner', composta per Manuel Oltra a partir d'un poema de Pere Quart, i de l'himne nacional, amb l'auditori dempeus.

Les interpretacions musicals han estat a càrrec de la Coral Sant Jordi, sota la direcció d'Oriol Castanyer, amb motiu del vintè aniversari de la mort del seu fundador, Oriol Martorell, que va ser diputat la IV legislatura, i del quarantè de la celebració de la diada a Sant Boi de Llobregat, quan els assistents a la manifestació van cantar 'Els segadors' dirigits i encoratjats per Martorell i la coral.

Assistents
A l'acte hi han assistit, entre d'altres, els vicepresidents primer i segon, Lluís M. Corominas i José María Espejo-Saavedra; els quatre secretaris, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet; els expresidents de la cambra, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol; els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla; els presidents dels grups parlamentaris de JxSí, Jordi Turull, i CSQP, Lluís Rabell; els portaveus de C's, Carlos Carrizosa, del PSC, Eva Granados, del PPC, Santi Rodríguez, i de JxSí, Marta Rovira; diputats d'aquests cinc grups parlamentaris; el vicepresident del govern i la majoria de consellers; la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna; l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, i una nodrida representació del consistori d'aquesta ciutat, d'on és fill Esteller; el tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l'inspector general de l'exèrcit espanyol de terra, Ricardo Álvarez-Espejo; el director general dels mossos d'esquadra, Albert Batlle; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; el vicepresident d'Òmnium Cultural, Joan Vallvé; membres d'altres institucions i del cos consular, i familiars del guardonat.

Manel Esteller
Manel Esteller Badosa, nascut a Sant Boi de Llobregat el 1968, és un dels metges i investigadors catalans més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1992, s'hi va doctorar amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma d'endometri el 1996. Del 1997 al 2001 va fer els estudis de postdoctorat a la Universitat Johns Hopkins, de Baltimore, als Estats Units, on es va centrar en la relació entre la metilació de l'ADN i el càncer. Del 2001 al 2008 va dirigir el laboratori d'epigenètica del càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas. Actualment és el director del programa d'epigenètica i biologia del càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge, professor de genètica a la Universitat de Barcelona, professor d'investigació a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i president de la Societat d'Epigenètica, d'àmbit internacional.

És autor de més de tres-cents articles científics, i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals. La seva tasca investigadora ha estat fonamental per als descobriments recents d'alguns fàrmacs antitumorals, i obre el camí per conèixer l'epigenoma humà, un projecte internacional en què té un paper cabdal.

Medalla d'honor
La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

A les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014), i les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.