Notícies

El Parlament farà dissabte, 10 de setembre, a les set del vespre, i en el marc de la celebració de la diada, l'acte de lliurament de la medalla d'honor en la categoria d'or, que enguany ha atorgat a Manel Esteller, "per la seva trajectòria com a metge i investigador català de referència internacional". A l'acte hi intervindran els presidents del Parlament i la Generalitat, Carme Forcadell i Carles Puigdemont.

La mesa va acordar per unanimitat el juliol l'atorgament de la distinció a Esteller en reconeixement de la seva "tasca d'investigació i els èxits assolits" "en la seva lluita contra el càncer humà", de "la seva contribució a la projecció d'una Catalunya capdavantera en la recerca científica" i de "l'aportació al progrés col·lectiu que ha significat l'aplicació de les seves investigacions en àmbits tan diversos com les ciències humanes i socials, les ciències de la vida i de la salut, l'enginyeria, la tecnologia i les ciències experimentals".

A l'inici de l'acte, Jesús Ureña, professor de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona, glossarà la figura d'Esteller, i a continuació la presidenta li lliurarà la medalla. Tot seguit, el guardonat pronunciarà unes paraules. L'acte continuarà amb les intervencions dels presidents del Parlament i la Generalitat i acabarà amb les interpretacions de 'La sardana de l'abril', 'L'amor mariner' i l'himne nacional.

Les interpretacions musicals enguany seran a càrrec de la Coral Sant Jordi, amb motiu del vintè aniversari de la mort del seu fundador, Oriol Martorell, que va ser diputat la IV legislatura, i del quarantè de la celebració de la diada a Sant Boi de Llobregat, quan els assistents van cantar 'Els segadors' dirigits i encoratjats per Martorell i la coral.

Manel Esteller
Manel Esteller Badosa, nascut a Sant Boi de Llobregat el 1968, és un dels metges i investigadors catalans més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1992, s'hi va doctorar amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma d'endometri el 1996. Del 1997 al 2001 va fer els estudis de postdoctorat a la Universitat Johns Hopkins, de Baltimore, als Estats Units, on es va centrar en la relació entre la metilació de l'ADN i el càncer. Entre el 2001 i el 2008 va dirigir el laboratori d'epigenètica del càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas. Actualment és el director del programa d'epigenètica i biologia del càncer de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge, professor de genètica a la Universitat de Barcelona, professor d'investigació a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i president de la Societat d'Epigenètica, d'àmbit internacional.

És autor de més de tres-cents articles científics i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals. La seva tasca investigadora ha estat fonamental per als descobriments recents d'alguns fàrmacs antitumorals, i obre el camí per conèixer l'epigenoma humà, un projecte internacional en què té un paper cabdal.

Medalla d'honor
La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.

A les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014), i les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.