Notícies

El Parlament ha homenatjat aquesta tarda els diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del règim franquista en un acte institucional que ha presidit Carme Forcadell i a què han assistit familiars dels diputats i treballadors de la cambra de l'època republicana. L'acte s'emmarca en les iniciatives de record del vuitantè aniversari de l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 contra la república espanyola i el van sol·licitar tots els grups parlamentaris. En el decurs de l'acte s'ha descobert una placa en memòria d'Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat que va morir durant els primers combats a Barcelona.

La presidenta ha destacat que l'homenatge "era un deute pendent que tenia la nostra institució amb si mateixa", i ha recordat els diputats i treballadors del Parlament que van ser víctimes de la guerra i el franquisme. Així mateix, s'ha lamentat que "les institucions de l'estat perpetuen el silenci" i que "no fan cas de les nostres demandes de justícia, per exemple d'anul·lació dels falsos judicis militars que acabaren amb la vida de milers de catalans." En aquest sentit, ha conclòs: "Al silenci i la foscor de quaranta anys de dictadura va seguir l'amnèsia de la transició, que l'estat no ha corregit en tots aquests anys de democràcia." En aquest punt ha afirmat que "estem obligats a denunciar un cop més el règim franquista i els seus crims", ja que "no podem acceptar que el franquisme continuï vivint amb impunitat històrica al nostre país, perquè aquella impunitat d'ahir és el que explica algunes impunitats d'avui".

L'acte, l'ha presentat la periodista Gemma Ruiz i s'ha fet a l'auditori. L'escenari, el presidien una imatge del saló de sessions del Parlament republicà i les rèpliques de la tribuna d'oradors i la taula presidencial de l'època, des d'on els actors Queralt Casasayas i Arnau Puig, acompanyats al piano per Olga Kobèkina, han fet lectures dramatitzades d'acords molt simbòlics del Parlament republicà, com ara l'acta de la diputació permanent del 31 de juliol de 1936, diverses ordres presidencials d'aquell any i la diligència del 1938 per adequar el palau del Parlament com a seu de les Corts espanyoles; del dietari del president Tarradellas; de les memòries del president Irla; de la carta de Francesc Farreras i Duran, darrer president del Parlament a l'exili, al primer de la cambra restablerta; de testimonis de la vida quotidiana del Parlament durant els bombardejos, i de les obres 'Els darrers dies de la Catalunya republicana', del diputat Antoni Rovira i Virgili, 'L'estança', de Màrius Torres, i 'Memorias de un cero a la izquierda', de Josep M. Francès, pare del treballador del Parlament Màrius Francès. A més, George Carner, fill de Josep Carner-Ribalta, cap de premsa del Parlament el 1932 i el 1933, ha llegit un fragment del llibre 'Memòries. De Balaguer a Nova York'.

D'altra banda, la soprano Anna Campmany i, novament, la pianista Olga Kobèkina, totes dues del conservatori del Liceu, han interpretat, entre d'altres, '¡Ay, Carmela!', 'Damunt de tu, només les flors' i 'L'emigrant', i, al final de l'acte, l'himne nacional.

Placa en memòria d'Amadeu Colldeforns
Al final de l'homenatge, la presidenta i la neboda i fillola d'Amadeu Colldeforns, Aurora Colldeforns i Baiget, han descobert una placa en memòria del diputat, que va morir el 19 de juliol de 1936 durant els primers combats a Barcelona. La placa homenatja també tots els diputats i treballadors del Parlament víctimes del franquisme. Ara es traslladarà al saló de sessions, i d'aquesta manera es donarà compliment de l'acord que el ple va adoptar la darrera sessió que va fer durant la guerra civil espanyola, l'1 d'octubre de 1938.

Un any abans, l'1 d'octubre de 1937, el Parlament va fer un ple en què va homenatjar el diputat. Durant la sessió, el president de la cambra, Joan Casanovas, va dir: "Caigué en les primeres hores de lluita contra el feixisme, barrejat amb l'exaltació popular, en plena porta de la Pau i de cara a la mar, signe i emoció de les seves activitats navilieres. Caigué deixant al seu nom l'orgull del propi sacrifici, i a aquest Parlament, el mèrit cruent de comptar-lo entre els qui han donat generosament la vida per la pàtria."

A més de Colldeforns, altres diputats van patir les conseqüències de la guerra: el president Lluís Companys va morir afusellat a Montjuïc el 1940; Joan Rovira i Roure, diputat de La Lliga, va ser condemnat a mort i executat l'agost del 1936; Josep Fàbrega i Pou, diputat d'Esquerra Republicana i alcalde de Palamós, va ser afusellat l'agost del 1939 a Girona, i Joan Comorera i Soler, diputat de la Unió Socialista de Catalunya i posteriorment militant del PSUC, va ser detingut a Barcelona el 1954 i condemnat a trenta anys de reclusió major, i va morir a la presó de Burgos el 7 de maig de 1958.

Els funcionaris de la cambra també van patir la guerra. Al final del 1938 la majoria estaven o bé mobilitzats al front i a la rereguarda o bé destinats en comissió de serveis a altres organismes. El vigilant nocturn Manuel Ferrer i Domènech va morir en un atac de l'aviació franquista el 4 de març de 1938, i l'ordenança Eduard Chaparro i Riera va desaparèixer en acció de guerra al front d'Agramunt el 5 de gener de 1939.

Assistents
A l'acte hi han assistit també els vicepresidents, Lluís M. Corominas i José M. Espejo-Saavedra; els secretaris Anna Simó i Joan-Josep Nuet; els expresidents Joan Rigol i Ernest Benach; el conseller d'afers exteriors, relacions institucionals i transparència, Raül Romeva; diputats de tots els grups parlamentaris; exdiputats; la tercera tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz; membres del cos consular, i representats d'altres institucions i entitats.

El Parlament republicà
Les primeres eleccions al Parlament es van fer el 20 de novembre de 1932, i s'hi van elegir vuitanta-tres diputats. La sessió constitutiva es va fer el 6 de desembre, i Lluís Companys va ser escollit president. Fins que no va ser abolit el 1939 hi van treballar una seixantena de funcionaris.

La cambra va haver de treballar en un context polític, tant català com espanyol i internacional, convuls. La seva activitat va ser interrompuda durant els dos anys del Bienni Negre (1934-1936), i després de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 només es va poder reunir cinc vegades. A l'últim, amb el triomf de la insurrecció, va ser abolit juntament amb els altres òrgans de la Generalitat (1939). Malgrat aquestes circumstàncies tan adverses, durant aquest període va dur a terme una tasca legislativa important.