Notícies

La presidenta Carme Forcadell ha presidit aquest matí l'acte institucional de commemoració del dia internacional del poble gitano, que ha coincidit avui amb el 45è aniversari de la celebració del primer congrés gitano internacional que es va fer a Londres el 1971. La presidenta, que ha reivindicat que "Catalunya és també gitana", els ha demanat que s'impliquin en "els reptes de futur de Catalunya per fer un país millor, més just, més democràtic i més lliure".

La presidenta ha destacat la "fortalesa de Catalunya en la diversitat, la pluralitat, i la suma d'identitats", i ha dit que "el poble gitano forma part de Catalunya des de fa sis segles, sis-cent anys en què ha contribuït a enriquir la identitat plural de la nació catalana".

Forcadell ha recordat les aportacions lingüístiques i musicals del poble gitano al llarg d'aquests anys que "no han estat fàcils, tampoc per a Catalunya".

La presidenta ha refermat el deure de les institucions de "combatre les desigualtats que continuen existint" i ha recordat l'impuls del Parlament per aprovar el pla integral del poble gitano a Catalunya, els diferents reconeixements que la cambra ha fet al poble romaní, la menció explicita que hi fa l'estatut i el doble objectiu de l'acte d'avui: de reconeixement, i de recordatori dels greuges que al llarg dels segles ha patit el poble gitano "perquè no es tornin a produir mai més".

L'acte ha començat precisament amb la cançó 'Vam entrar', a càrrec de Joan Clota, que recorda com fa sis segles els gitanos van entrar pel nord de Catalunya i explica la persecució soferta, amb especial crueltat, durant el nazisme.

A l'acte han intervingut, en nom del col·lectiu de joves gitanos, Jacob Cortés, que és enginyer aeronàutic, Israel Amaya, que treballa a Unicef, i Amalia Cortés, membre de la junta directiva de l'associació Veus Gitanes. Tots tres han reivindicat el paper de "les noves generacions de gitanos", i han demanat canvis tant dins el poble gitano -"que s'ha d'obrir de ment perquè al s. XXI no es pot viure com fa cent anys", com ha dit Jacob Cortés- com a la societat, per tal d'eradicar-ne la discriminació. Israel Amaya ha proposat que a les escoles s'hi ensenyi també "la història del poble gitano" i Amalia Cortés ha reclamat més "apoderament de la dona gitana per trencar estereotips" i ha animat els joves a reivindicar-se a través de les xarxes.

El president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), Simón Montero, que ha lliurat a la presidenta el 'ran kali', la vara gitana, com a símbol de reconeixement i respecte, ha agraït al Parlament que un any més hagi acollit aquest acte i ha encoratjat els joves a "sentir-se amos del seu destí i futur i acabar el silenci".

A l'acte, que s'ha fet a l'auditori del palau, hi han assistit més d'un centenar de persones, entre les quals la secretària primera de la mesa, Anna Simó, els diputats Eduardo Reyes (JxSí), Elisabeth Valencia (C's), Marta Moreta (PSC), Fernándo Sánchez (PPC) i Gemma Lienas (CSQP), i representants del Senat, de la diputació de Barcelona, de l'ajuntament, del cos consular a Barcelona, i el director general del mossos d'esquadra, Albert Batlle.