Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, acompanyat de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha inaugurat avui a Girona l'exposició «Parlament de Catalunya (1980-2005). Història i Futur», una mostra itinerant amb què la cambra catalana vol commemorar amb tots els ciutadans de Catalunya el 25è aniversari del restabliment en democràcia del Parlament.

També han assistit a la inauguració la secretària segona de la Mesa del Parlament, Carmen Carretero, els diputats Irene Rigau, Albert Riera, i Esteve Vilanova (CiU), Esteve Pujol (PSC), Maria Mercè Roca (ERC), el portaveu del grup parlamentari d'ICV-EA, Joan Boada, la delegada del Govern a Girona, Pia Bosch, i regidors de l'Ajuntament de Girona, entre altres.

El president del Parlament ha destacat en el seu discurs que el repàs històric que fa aquesta exposició no es podia limitar només als darrers 25 anys, ja que «l'any 1980 vàrem sortir de la foscor en què ens han provat de ficar repetidament, i d'on repetidament i tossudament, hem sortit un i altre cop perquè hi ha una voluntat; perquè som una nació».

«Molts, a dins i a fora de Catalunya -ha continuat Benach- pensen que la nostra és una societat sense ànima i que el país es redueix a la voluntat d'uns quants. Però s'ha demostrat que hi ha una nació viva, que hi ha voluntat pròpia. La ciutadania ha demostrat que manté el pensament crític tan necessari per a una democràcia, i que quan cal, pot trencar el silenci, aixecant-se».

Ernest Benach ha destacat la importància de la implicació de la ciutadania per a «tirar endavant els reptes de futur que Catalunya té sobre la taula» i ha volgut recordar que «no es pot jugar amb els drets, amb les llibertats, amb les expectatives i amb el futur de set milions de persones».

El president del Parlament també ha tingut paraules de record per a l'exdiputat i segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, Francesc Ferrer i Gironès, mort la setmana passada.
Benach ha destacat la «coherència» de Ferrer i Gironès «per anar per la vida sense renúncies i sense defallir en la defensa de la llengua i les llibertats de Catalunya» i ha remarcat que Ferrer i Gironès «va posar llum a la nostra història i ens va ajudar a entendre el present i a tenir-lo en compte a l'hora de dibuixar el futur de la nostra nació, tal com hem pretès també amb aquesta exposició que avui s'inaugura».

L'exposició

Girona és la quarta ciutat catalana que acull l'exposició itinerant «Parlament de Catalunya (1980-2005). Història i Futur», que es podrà visitar fins el 26 de març al Museu d'Història de la Ciutat. Manresa, Tarragona i Vic ja han acollit aquesta instal·lació, que prèviament es va poder visitar al Palau del Parlament entre el 10 d'abril i el 3 d'octubre de 2005.

L'exposició commemorativa del 25è aniversari del restabliment del Parlament també es desplaçarà a altres ciutats catalanes, com Mataró, Reus, la Seu d'Urgell, Figueres, Lleida, Montblanc, Cervera, Balaguer, l'Hospitalet de Llobregat, Olot, Sant Cugat del Vallès i Tortosa, entre altres.

L'exposició s'estableix a Girona en una instal·lació en suport visual i audiovisual de 300 metres quadrats d'extensió i s'estructurarà en quatre apartats: Les Corts Catalanes fins al 1714, El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939), De l'exili al restabliment (1939-1980) i El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005).

Les peces de valor patrimonial i els documents més significatius s'han integrat al contingut per mitjà de reproduccions fotogràfiques. S'hi podran veure, doncs, la reproducció fotogràfica de documents relatius a les assemblees de pau i treva i de les antigues corts catalanes, i també exemplars de les antigues constitucions manuscrites (com les de Tortosa, del 1430), de les tres edicions impreses de les constitucions catalanes (1495, 1588-1589 i 1704), del manuscrit original i l'edició impresa del Decret de Nova Planta (1716) o de l'emblemàtica clau de la Ciutadella.

Entre els documents més recents, es podran veure les reproduccions dels originals signats de l'Estatut de Núria (1931), de l'Estatut del 1932, de l'Estatut de Sau (1978), de l'Estatut del 1979 i, com a novetat exclusiva d'incorporació recent, l'original del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya amb el text del nou projecte d'Estatut i una còpia del llapis de memòria amb què el text del nou projecte d'Estatut va ser lliurat al Congrés dels Diputats perquè fos tramitat.

L'exposició ha conservat íntegrament les sis projeccions fílmiques i audiovisuals i els interactius que ofereixen la possibilitat de conèixer la composició de la cambra i l'activitat que ha dut a terme al llarg del període que va del 1980 fins a l'actualitat.