Notícies

El ple aprova els pressupostos de la Generalitat per al 2010, les mesures fiscals amb la rebaixa de l'impost de successions, i la nova llei del Síndic de Greuges

Dijous, 17 de desembre de 2009. Palau del Parlament

Un moment de la votació de la llei dels pressupostos de la Generalitat per al 2010

Parlament de Catalunya. 2009

Vegeu la galeria d'imatges (10 imatge/s)

El ple ha aprovat aquest matí la llei de pressupostos de la Generalitat per al 2010 i la de mesures fiscals i financeres, que inclou la rebaixa de l'impost de successions. Ambdues iniciatives han quedat aprovades amb els vots favorables dels tres grups que donen suport al govern i el vot en contra de l'oposició, tot i que el Grup Mixt ha votat favorablement la modificació de l'impost de successions. Les dues lleis entraran en vigor l'1 de gener.

Els pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent pugen 39.699 milions d'euros, un 7,3 per cent més que els del 2009. Aquests comptes, els darrers d'aquesta VIII legislatura, inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals del nou model de finançament, 2.613 milions d'euros, que han d'ajudar a atenuar la caiguda del 24,4 per cent dels ingressos tributaris de la Generalitat i han de servir per afrontar les polítiques d'ajuda per sortir de la crisi. El projecte preveu inversions de 6.177 milions d'euros i un dèficit de 6.369,5 milions d'euros, un 3,25 per cent del PIB.

La llei ha estat aprovada per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 63 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt), i les més de 3.000 esmenes que els grups de l'oposició mantenien vives per a aquest darrer debat han estat totes rebutjades pel tripartit.

Al debat final de la llei de pressupostos han participat els diputats Jordi Turull (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC-CpC), Sergi de los Ríos (ERC), Josep Enric Millo (PPC) Daniel Pi (ICV-EUiA), i Albert Rivera i José Domingo, del Grup Mixt.

'Llei d'acompanyament' amb reforma de successions

La llei de mesures fiscals i financeres, coneguda com a 'llei d'acompanyament', ha quedat aprovada per 70 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 64 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt). La reforma de l'impost de successions, pactada ahir entre els grups del PSC-CpC i ERC i el d'ICV-EUiA, ha comptat amb els vots favorables dels tres grups que donen suport al govern i del Grup Mixt, mentre que CiU i el PPC hi han votat en contra.

La reforma de l'impost de successions finalment aprovada implica, entre altres aspectes, que a les herències entre cònjuges no s'haurà de pagar pels primers 500.000 euros, i que de pares a fills hi hauran fins a 275.000 euros exempts de tributació, a més de les possibles reduccions addicionals, amb exempcions fins a 150.000 i 125.000 euros més, respectivament. A més d'aquest tema estrella, la 'llei d'acompanyament' inclou també la modificació d'altres lleis. Entre aquestes modificacions hi han mesures a favor de controlar més els beneficiaris de les subvencions que atorga la Generalitat per evitar casos com el del Palau de la Música, entre les quals hi ha la prohibició de fer donacions a partits i a les seves fundacions, i també la modificació de la llei de la Sindicatura de Comptes per obligar tots els ajuntaments a lliurar els comptes de cada exercici abans del 15 d'octubre de l'any següent i els que no ho facin deixaran de rebre les subvencions i les transferències a què tinguin dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.

Al debat final d'aquest projecte han participat els diputats Meritxell Ruíz (CiU), Antoni Comín (PSC-CpC), M. Àngels Cabasés (ERC), María Ángeles Olano (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA), i Carmen de Rivera i José Domingo, del Grup Mixt.

Resolució sobre el tancament de Lear

D'altra banda, el ple ha aprovat una resolució sobre la situació creada per l'anunci de tancament del centre productiu de Lear a Roquetes (Baix Ebre). El text, presentat per PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, ha quedat aprovat per 69 vots a favor dels grups del tripartit, 49 vots en contra de CiU, i 15 abstencions, del PPC i el Grup Mixt.

Amb aquesta resolució, el Parlament manifesta la seva preocupació per la "difícil situació" que genera la decisió de Lear de tancar la planta de Roquetes, insta el govern a potenciar les capacitats productives de les Terres de l'Ebre, a continuar vetllant pel compliment de la normativa en l'àmbit laboral i perquè el possible tancament vagi acompanyat d'un pla social proporcional a l'impacte sobre el territori i les persones, i a impulsar un pla d'iniciatives de dinamització comarcal per a les Terres de l'Ebre. També es demanen accions al govern central, com l'execució o acceleració de projectes d'obres de la seva titularitat, l'impuls del corredor ferroviari amb la connexió a les Terres de l'Ebre, i les inversions de la seva competència per industrialitzar i diversificar l'activitat econòmica del territori.

A la reunió d'aquest matí també s'ha substanciat una interpel·lació, sobre el calendari escolar, que ha presentat el diputat Rafael López (PPC), i ha respost el conseller d'Educació, Ernest Maragall.

Aprovada la nova llei del Síndic de Greuges

El ple ha aprovat aquesta tarda per 118 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 3 en contra (Grup Mixt) i 13 abstencions (PPC) la nova llei del Síndic de Greuges. La norma, de desenvolupament estatutari, requeria ser aprovada per majoria absoluta i ha arribat al ple després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, emès a petició del Grup Parlamentari del PPC. Les úniques esmenes que la cambra ha aprovat són precisament les derivades d'aquest dictamen, ja que ha rebutjat les que els grups de l'oposició mantenien al dictamen de projecte de llei.
El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat la iniciativa, de què ha afirmat que convertirà el defensor de les persones en "un dels síndics més avançats d'Europa i amb més àmbits competencials".

Amb aquesta nova norma, el Síndic de Greuges, institució creada per llei el 1984, s'adequa a les previsions de l'estatut. El mandat del seu titular s'allarga de cinc a nou anys, sense possibilitat de reelecció per al mandat immediatament posterior. La llei amplia les competències del Síndic, i entre les novetats més destacables en aquest sentit cal remarcar que la institució podrà demanar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei que regulin els drets reconeguts a l'estatut.

El Síndic vetlla per la protecció tant dels drets i les llibertats que reconeixen la constitució i l'estatut com dels drets dels infants i els adolescents, i es constitueix en l'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i d'altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Així mateix, tramita les queixes presentades pels ciutadans relatives a la vulneració de llibertats o drets constitucionals o estatutaris, i també supervisa l'actuació de la Generalitat, dels ens locals, dels organismes públics o privats que depenen o estan vinculats a l'administració local o a la de la Generalitat, de les empreses privades que gestionen serveis públics, de les fundacions públiques i privades, dels consorcis, de l'administració de justícia (en el que és competència de la Generalitat, com ara els mitjans personals o materials) i de les universitats públiques i privades.

En el debat de la iniciativa també hi han intervingut: Salvador Milà (ICV-EUiA), com a relator de la ponència i la comissió que ha elaborat la llei; Francesc Vendrell (PPC), Pilar Pifarré (CiU) i Albert Rivera (Grup Mixt) per defensar les esmenes reservades pel seus grups, i Josep Casajuana (PSC-CpC) i Josep Maria Freixanet (ERC) per posicionar-se en nom dels seus grups.


Aprovada la llei d'ordenació sostenible de la pesca continental

La cambra ha aprovat també la llei d'ordenació sostenible de la pesca continental, per 68 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 60 en contra (CiU i PPC) i 3 abstencions (Grup Mixt).

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha desgranat els continguts de la llei, que regula la pesca recreativa als rius, els estanys, els llacs, els canals, els embassaments i les basses i promou l'aprofitament sostenible, la protecció i la conservació dels recursos de pesca no professional, el manteniment de la biodiversitat autòctona, la formació i l'educació dels pescadors pel que fa als ecosistemes aquàtics i la participació ciutadana. La llei també estableix un pla d'ordenació que ha de servir per classificar i regular les diferents àrees de pesca, fomenta la pesca sense mort i endureix les sancions en cas d'infracció. Finalment, crea un consell assessor de pesca i una comissió per la conservació de les espècies aqüícoles.

En el debat de la iniciativa hi han intervingut: Daniel Pi (ICV-EUiA), com a relator de la comissió i la ponència; Agustí López (CiU), Albert Rivera (Grup Mixt) i Rafel Luna (PPC) per defensar les esmenes dels seus grups, i Antoni Llevot (PSC-CpC), Maria Àngels Cabasés (ERC) i Daniel Pi (ICV-EUiA) per posicionar-se en nom dels seus grups.

Aquesta tarda el ple també ha substanciat una interpel·lació de CiU sobre l'assumpció de competències en matèria de transport. L'ha formulada Josep Rull al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

Finalment, la cambra ha designat per assentiment Jordi Moreso membre del Consell Assessor de Radiotelevisió Espanyola. Moreso substitueix Àlex Bas, que ha estat designat membre del Consell de Garanties Estatutàries.