Notícies

El ple ha aprovat aquest matí la llei de regulació del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire) per 128 vots a favor, de CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA, i 3 abstencions, del Grup Mixt. La cambra també ha aprovat, en aquest cas amb el suport del tripartit i els vots en contra dels tres grups de l'oposició, la llei de concessió d'un crèdit extraordinari i d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2009, tramitada en lectura única. A més, el ple ha donat llum verd a continuar tramitant el projecte de llei de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya.

La darrera sessió de l'any ha començat amb el debat i la votació finals del projecte de llei de regulació del Cire, que té per finalitat actualitzar aquest òrgan, creat per llei el 1989 perquè es complís el dret al treball dels interns dels centres penitenciaris i de justícia juvenil, i per facilitar-ne la reinserció sociolaboral. La nova regulació estableix que correspon al Cire, entre altres funcions, planificar, gestionar i dirigir els programes de formació professional adreçats als interns i el treball que aquests han de fer, i planteja la possibilitat que el govern creï una societat de capital públic que tingui per objecte promoure, organitzar i controlar el treball productiu d'aquestes persones i la seva formació per a l'ocupació mitjançant activitats industrials i comercials.

La diputada Rosa Maria Ferrer, com a relatora del projecte, ha explicat els treballs duts a terme en comissió. En representació dels grups, han participat al debat Núria de Gispert (CiU), la mateixa Ferrer (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), Jordi Montanya (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Crèdit extraordinari als pressupostos del 2009

El ple també ha aprovat la llei de concessió d'un crèdit extraordinari, fins a un import màxim de 1.142,9 milions d'euros, i un suplement de crèdit, per un import màxim de 1.851 milions d'euros, als pressupostos de la Generalitat per al 2009. La iniciativa ha estat aprovada per 68 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 63 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt), després que, a petició del govern, s'hagi aprovat de tramitar-la en lectura única, un procediment de màxima celeritat i urgència que no permet que els grups parlamentaris hi presentin esmenes.

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha presentat el projecte, que cerca incorporar als comptes del 2009 els recursos addicionals procedents del nou model de finançament per destinar-los fonamentalment a serveis bàsics per a la població i a absorbir la despesa desplaçada en l'àmbit sanitari. Per a aquesta segona finalitat, es recorre, a més, a l'endeutament. En concret, segons que ha explicat Castells, els 2.993,9 milions resultants d'aquest projecte de llei es finançaran en uns 2.000 milions amb recursos del nou finançament -que s'han de rebre mitjançant una bestreta dels pressupostos de l'estat- i amb els 1.000 d'endeutament màxim a què es recorre.

Al debat d'aquest projecte han intervingut Jordi Turull (CiU), Judit Carreras, en nom dels tres grups que donen suport al govern, M. Ángeles Olano (PPC) i José Domingo (Grup Mixt).

Projecte de llei de l'Autoritat de Protecció de Dades

Per últim, a la reunió d'aquest matí, la cambra ha acordat continuar tramitant el projecte de llei de l'Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya (APDC), que ha tingut via lliure sense que hagi calgut fer cap votació, ja que no s'hi havien presentat esmenes a la totalitat.
El conseller de Governació i Administracions Públiques,

Jordi Ausàs, ha estat l'encarregat de presentar el projecte que configura aquest nou organisme, que substituirà l'Agència Catalana de Protecció de Dades, creada el 2002, com l'autoritat independent que ha de garantir el dret a la protecció de les dades de caràcter personal en l'àmbit de les competències de la Generalitat, a més d'adaptar les disposicions que fa l'estatut respecte a la protecció de dades de caràcter personal. La nova normativa planteja que el director del nou ens sigui escollit pel Parlament per una majoria de tres cinquenes parts en primera votació o per majoria absoluta en segona votació, en cas que no s'hagi assolit el consens parlamentari. Fins ara el director de l'agència era designat pel govern.

Al debat de totalitat han participat Pilar Pifarré (CiU), Patrícia Gomà, en nom dels grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, Santi Rodríguez (PPC) i Albert Rivera (Grup Mixt).

Proposició de llei sobre el Penedès

A la tarda la cambra ha decidit continuar tramitant dues proposicions de llei de CiU i el PPC sobre el pla territorial general de Catalunya i el reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació. Totes dues proposicions es continuaran tramitant després que el Grup del PSC-CpC hagi retirat les esmenes a la totalitat que havia presentat contra cadascuna.

Totes dues proposicions tenen per finalitat reconèixer el Penedès com a àrea funcional de planificació i com a àmbit d'aplicació dels plans territorials parcials. Per aquest motiu, plantegen modificar la llei del pla territorial general de Cata­lunya. Aquesta àrea inclou les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia -tret dels municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfo­llit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera-, el Baix Penedès i el Garraf.

Joan Raventós (CiU) i Santi Rodríguez (PPC) han presentar les iniciatives, i en el debat hi han intervingut també Roberto Edgardo Labandera (PSC-CpC), Miquel Carrillo (ERC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Alguns alcaldes, com els de les Cabanyes i Torrelavit, i regidors de municipis d'aquesta àrea han seguit el debat des de la llotja de convidats.

Projecte de llei de bases per delegar al govern

El ple també ha acordat que la cambra continuï tramitant un projecte de llei que té per objecte delegar al govern la potestat de dictar normes amb rang de llei en forma de decrets legislatius perquè pugui adequar les lleis vigents a la directiva europea relativa als serveis de mercat interior. El govern tindrà sis mesos per fer aquesta adaptació, que afecta tretze normes, entre les quals les lleis de política industrial, de comerç, de turisme, d'activitats firals, de publicitat dinàmica i de serveis funeraris.

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha obert el debat de totalitat del projecte, que ha arribat al ple sense esmenes de retorn. En el debat hi han intervingut Antoni Fernández Teixidó (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC), Xavier Vendrell (ERC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Sessió de control

D'altra banda, durant la sessió de control al govern, el president de la Generalitat, José Montilla, ha respost les preguntes que li han formulat: Artur Mas (CiU), sobre l'acord a què s'ha arribat amb relació a la modificació de l'impost de successions i donacions; José Antonio Donaire (PSC-CpC), sobre la proposta d'acord social per al 2010 per la recuperació econòmica; Joan Puigcercós (ERC), sobre la participació de la Generalitat en la gestió de l'aeroport del Prat; Daniel Sirera (PPC), sobre la cohesió del govern i la convocatòria d'eleccions anticipades; Jordi Miralles (ICV-EUiA), sobre la crisi i l'editorial conjunt en defensa de l'estatut, i Albert Rivera (Grup Mixt), sobre la imputació del gerent de l'Incasol en el cas Pretòria.

Finalment, aquesta tarda el ple també ha substanciat una interpel·lació d'Albert Rivera al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, sobre el debat generat entre els professionals de la indústria cinematogràfica arran de l'avantprojecte de llei del cinema.