Notícies

El Parlament defensa la plena constitucionalitat i estatutarietat de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i demana al Tribunal Constitucional (TC) que desestimi el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, segons les al·legacions presentades per la cambra davant l'alt tribunal i que han estat publicades al 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya'.

El Parlament considera que els apartats del preàmbul recorreguts en contra pel PP no tenen fonament jurídic perquè el preàmbul no té valor normatiu, i que els arguments adduïts en gran part dels articles contra els quals han recorregut no tenen sentit perquè "fonamenta la inconstitucionalitat en la presumpta inconstitucionalitat de l'estatut d'autonomia de Catalunya", mentre que les argumentacions en altres disposicions recorregudes en contra tenen "caràcter genèric" i els manca fonamentació jurídica detallada.

El recurs promogut del PP és contra els paràgrafs 7, 20, 22, 27, 28 i 36 del preàmbul, els articles 4.2, 8.1, 8.3, 9.2, 10.2, 10.4, 17, 51, 52, 53, 55.1, 55.6, 57.1, 58, 59, 61, 64.4, 64.5, 65, 68, 70.1, 104.3, 109, 111, 112, 114.1, 117.1c, d i f, 119, 120, 121, 125, 153, 154, 155, 158.1, 158.2a, primer, segon i quart; 158.2f i 161; les disposicions transitòries tercera, sisena i desena, i les disposicions addicionals segona i novena de la LEC.

Pel que fa el règim lingüístic del sistema educatiu, a les al·legacions fetes pels serveis jurídics de la cambra, es recorda que el TC ja s'ha pronunciat a favor de la utilització del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament a la sentència 337/1994, en què el tribunal va rebutjar la tesi que el dret a l'educació de l'article 27 de la constitució espanyola (CE) inclou el dret d'escollir l'educació en la llengua oficial que demanin els interessats.

El Parlament afirma que el TC "va acceptar inequívocament el caràcter del català com a llengua vehicular i normalment utilitzada a l'ensenyament, solució que el tribunal considerava plenament compatible amb els articles 3 i 27 de la CE, sobretot quan la legislació lingüística catalana no implica l'exclusió del castellà com a llengua docent i reconeix aquesta possibilitat pel que fa al primer ensenyament".

Per aquest motiu, s'insisteix que no té fonament atacar la llei d'acord amb "una pretesa existència d'un model lingüístic 'dual' o 'bilingüe' a l'ensenyament que, a criteri dels recurrents, es derivaria de la constitució. El TC ha rebutjat clarament que existeixi aquest model i s'ha pronunciat a favor d'un model que pivota sobre l'ús de la llengua pròpia com a llengua vehicular i d'aprenentatge, i deixa clar que de l'article 27 de la CE no se'n deriva cap dret d'opció sobre la llengua d'aprenentatge, ni cap obligació per als poders públics competents en matèria educativa d'implementar un model lingüístic en què les dues llengües oficials hagin de tenir el mateix tractament pel que fa a l'ús com a llengua vehicular i d'aprenentatge"