Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha acusat avui, a Dénia, d'actuar «amb absolut desconeixement i des de la mala fe» les persones que afirmen que a Catalunya es discrimina per motius lingüístics o que neguen la unitat lingüística de la llengua catalana, i ha manifestat que aquest comportament «és injust».

Benach s'ha expressat d'aquest manera en la intervenció durant la jornada commemorativa del tercer centenari del començament de la Guerra de Successió que ha acollit Dénia. El municipi alacantí de la comarca de la Marina Alta va ser, l'any 1705, el focus de la guerra, que va acabar el 1714.

El president de la cambra catalana ha afirmat que «vivim temps difícils en els quals assistim a una ofensiva en tota regla contra la nostra llengua comuna», amb «barbaritats que trenquen la cohesió social», com ara l'afirmació que a Catalunya es discrimina per motius lingüístics: «Quina gran injustícia, quina vergonya», ha afegit.

Per Benach, parlar d'aquesta discriminació és «calumniar», ja que, segons ha comentat, «a Catalunya s'ha fet model de convivència i de respecte i mai s'ha discriminat ningú per no parlar català».

Pel president de la cambra catalana un altre exemple de «barbaritat» és «la negació de la ciència i la racionalitat, en negar per enèsima vegada, i aquest cop amb una certa solemnitat, la unitat lingüística de la nostra llengua».

Ernest Benach ha participat aquest matí en l'acte d'homenatge a les ciutats reprasaliades durant la Guerra de Successió, en què també han intervingut el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació del Govern català, Carles Solà, i l'alcaldessa de Dénia, Francesca Viciano.

Durant l'acte inaugural de la commemoració del tercer centenari, que ha acollit l'Auditori Municipal, han intervingut també el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, representant l'entitat organitzadora de la jornada amb el suport de l'Ajuntament de Dénia, i el vicerector de la Universitat de València, Rafael Gil.

També hi eren presents el secretari general del conseller primer de la Generalitat de Catalunya, Xavier Vendrell, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta.

Crida a una unitat transversal i estesa en el territori

En la seva intervenció, el president del Parlament ha explicat que «la commemoració d'avui és una reivindicació de la memòria compartida i un símbol de les reclamacions davant les imposicions». Per Benach, «el Principat de Catalunya i el País Valencià comparteixen aquesta memòria històrica, un idèntic sentiment de pertinença a una mateixa col·lectivitat. Són pobles germans amb vivències comunes».

El president de la cambra catalana s'ha referit també a les supressions de les institucions polítiques i econòmiques de catalans i valencians en acabar la Guerra de Successió, i a la posterior repressió violenta, per demanar una «reflexió sobre el passat, perquè fer-lo conèixer és tasca de tots, de les institucions, dels partits polítics, però també de la ciutadania», ha afegit. Benach ha dit que «no podem deixar perdre tot el llegat de les generacions precedents, tota l'experiència acumulada, ni tot allò en què ens hem equivocat» i ha afirmat que «una certa autocrítica s'hauria de fer en les relacions entre Catalunya i el País Valencià, i el País Valencià i Catalunya, tant en el passat com en el present, i potser en el futur».

Sobre aquestes relacions entre tots dos territoris, el president del Parlament ha explicat: «davant els grans reptes de futur, estic convençut, després del que he vist i sentit avui, que la resposta és la unitat, fer una xarxa transversal d'institucions i persones, estesa per tot el territori». Benach ha afegit que «només la unitat ens farà prou forts».

Ernest Benach ha posat com a exemple de treball en unitat el retorn dels anomenats Papers de Salamanca, com «un primer pas molt lent, però carregat de significació», tot i que -ha afegit-, «la recuperació de la dignitat encara té molta feina per endavant», i ha posat com a exemple els documents de tribunals valencians que encara són a l'Arxiu de la Guerra Civil.

La visita del president del Parlament a Dénia ha començat a l'Ajuntament, on ha estat rebut per l'alcaldessa i els membres del consistori. Benach ha signat al llibre d'honor.

Posteriorment, i abans dels actes a l'Auditori Municipal, les autoritats presents en la jornada han assistit a l'homenatge al general valencià Joan Baptista Basset, que va desembarcar l'agost del 1705 a Dénia per a proclamar Carles d'Àustria rei de València. L'acte ha consistit en una ofrena d'una corono de llorer sota la placa en memòria del general Basset que hi ha Dénia.

En l'acte de commemoració a l'Auditori Municipal, conduït per l'actriu Rosanna Pastor, el professor emèrit d'estudis Hispànics de la Universitat de Southampton Henry Ettinghausen i la professora d'història moderna de la Universitat de València Carme Pérez han pronunciat sengles conferències sobre el conflicte bèl·lic des de la perspectiva europea i sobre l'alçament maulet i la posterior derrota, respectivament.

També s'ha retut homenatge a les ciutats reprasaliades durant la Guerra de Successió, i representants d'aquests municipis han pujat a l'escenari a rebre una obra commemorativa de mans de Francesca Viciano i Eliseu Climent. Alacant, Alcoi, Barcelona, Calaceit, Dénia, Eivissa, Elx, Gandia, Lleida, Manresa, Reus, Sant Cugat del Vallès, Sueca, València, Vila-real i Xàtiva van ser, entre altres, alguns dels municipis represaliats.

L'orquestra Harmonia del Parnàs ha interpretat peces musicals de Josep Escorihuela i Pere Rabassa, compositors austriacistes represaliats. L'acte ha finalitzat amb la interpretació de la Muixeranga, transformada al seu moment en himne dels resistents maulets, a càrrec de la colla de dolçainers de Carles Santos.