Notícies

Arriben al ple els projectes de llei de creació del Consell de Governs Locals, de designació de senadors, de la llengua de signes catalana i del nou municipi de la Canonja

Dilluns, 9 de novembre de 2009. Palau del Parlament

Imatge d'una votació del darrer ple

Parlament de Catalunya. 2009

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El ple tindrà aquesta setmana, els dies 11 i 12, una intensa activitat legislativa, ja que afrontarà els debats de totalitat de quatre projectes de llei i de dues proposicions de llei. Les quatre iniciatives impulsades pel govern són sobre la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat, el reconeixement de la llengua de signes catalana, la creació del municipi de la Canonja i la creació del Consell de Governs Locals, mentre que les proposicions de llei són sobre deduccions fiscals per la compra, el lloguer i el finançament de l'habitatge habitual, presentada pel PPC, i una altra, presentada pel Consell Comarcal de la Cerdanya, que reclama una llei específica per a aquesta comarca.

Els quatre projectes arriben a aquest primer debat sense cap esmena a la totalitat, per la qual cosa un com debatut el conjunt del text la cambra el continuarà tramitant perquè més endavant torni al ple, que en farà la votació definitiva. En canvi, els grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA han presentat conjuntament una esmena de rebuig a cadascuna de les dues proposicions.

La sessió començarà dimecres a les deu amb el debat i la votació de la situació de compatibilitat de la nova diputada del PPC, Eva Garcia, i continuarà amb els debats de totalitat esmentats. A les quatre, com és habitual, la cambra farà la sessió de preguntes al president de la Generalitat i al govern. José Montilla respondrà les preguntes que li han presentat els sis grups amb la intenció de conèixer la seva opinió sobre la situació política actual. D'altra banda, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre: infraestructures viàries a Girona; les conclusions de l'estudi 'La justícia de pau a Catalunya'; els efectes que ha tingut en l'ocupació de persones amb discapacitat l'adjudicació al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció del subministrament de roba hospitalària de centres públics (CiU); l'estat de l'avantprojecte de llei de creació del parc natural del Montgrí-Illes Medes i Baix Ter (ERC); el calendari escolar (PPC), i els regadius de compensació per la pèrdua de terres productives a causa de l'embassament de Rialb (ICV-EUiA).

Els consellers hauran de respondre a més les interpel·lacions dels grups, sobre: la crisi; les persones en situació de dependència; la política en matèria de joc (CiU); la corrupció i les suposades conductes il·lícites d'alguns càrrecs públics (PPC i Grup Mixt), i la conferència del canvi climàtic (ICV-EUiA).

El ple acabarà dijous amb el debat i la votació de quatre mocions, sobre el desplegament de la llei d'educació, els ERO al sector de l'automoció, universitat i recerca (CiU) i la crisi i l'augment de la desocupació (PPC).

Designació de senadors

El projecte de llei sobre el procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat serà el primer que se sotmetrà al debat de totalitat. Aquesta llei desenvolupa l'estatut, i la principal novetat que incorpora, a diferència de l'estatut de 1979, és que els senadors que elegeixi ara el Parlament ja no cal que siguin diputats de la cambra. Aquesta previsió ja es va aplicar a l'inici d'aquesta legislatura d'acord amb l'estatut i perquè el reglament del Parlament ja reconeixia aquesta possibilitat. Actualment els senadors que representen la Generalitat són: Joan Maria Roig, Jordi Vilajoana i Jordi Casas, a proposta de CiU; Maria Assumpta Baig i Joan Sabaté, del PSC-CpC; Carles Bonet, d'ERC; Alícia Sánchez Camacho, del PPC, i Joan Josep Nuet, d'ICV-EUiA.

Segons la nova llei, els candidats a senadors han d'acreditar "una rellevant trajectòria professional o política" i tenir la condició política de catalans. A l'inici de cada legislatura la mesa i la junta de portaveus fixen el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari, i la llei estableix que la presentació de candidatures ha de garantir la presència equilibrada de dones i homes. La designació, l'ha de fer el ple mitjançant una votació secreta i única de tota la llista de candidats, que ha de ser aprovada per majoria simple. El mandat dels senadors dura fins que no acaba la legislatura del Parlament per a la qual van ser designats.

La llengua de signes

El segon projecte de llei que la cambra debatrà té per objecte reconèixer la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic propi de les persones sordes i sordcegues, i en regula l'aprenentatge, la docència i la interpretació. Aquesta futura llei garantirà el dret a usar aquesta llengua en l'àmbit de les administracions públiques catalanes i establirà que la Generalitat haurà de difondre-la entre la ciutadania en general. També reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com la institució acadèmica que n'ha de determinar les normes lingüístiques i impulsar-ne la recerca i sistematització.

La Canonja, nou municipi

Després de l'acord del 2004 entre l'Ajuntament de Tarragona i l'entitat municipal descentralitzada de la Canonja, el ple farà en aquesta sessió el primer debat per poder crear per llei el municipi de la Canonja. Aquesta nou municipi segregat de Tarragona tindrà 7,32 quilòmetres quadrats i limitarà amb Tarragona, Reus i Vila-seca. El projecte preveu que fins que no es facin les eleccions municipals del 2011 el municipi el regeixi una comissió gestora d'onze membres designats per la Generalitat d'acord amb els resultats obtinguts en les últimes eleccions municipals en les meses corresponents al territori segregat i d'acord, també, amb criteris de participació equilibrada entre homes i dones.

El Consell de Governs Locals

El projecte de llei del Consell de Governs Locals crea aquest organisme previst a l'estatut perquè representi els municipis i les vegueries, quan es creïn, en les institucions de la Generalitat i perquè participi en la tramitació parlamentària de les lleis i la tramitació de plans i normes reglamentàries que afectin les administracions locals. Aquest organisme, l'integraran cent membres, dels quals seran nats l'alcalde de Barcelona, els presidents de les vegueries (fins que no es creïn ocuparan aquest llocs els presidents de les quatre diputacions) i els presidents de les entitats municipals. La resta de membres seran alcaldes designats pels partits polítics, les federacions, les coalicions o les agrupacions d'electors que hagin obtingut més del 5 per cent dels vots a les eleccions municipals. En aquestes designacions s'haurà d'aplicar la fórmula per atribuir regidors als ajuntaments tenint en compte els vots obtinguts en el conjunt de Catalunya.

Deduccions per l'habitatge

La proposició de llei del PPC de mesures urgents en matèria fiscal aplicables a l'adquisició, el lloguer i el finançament de l'habitatge habitual proposa crear en el tram autonòmic de l'IRPF una deducció del 25 per cent per la compra de l'habitatge habitual, fins a una base màxima de 10.000 euros; una deducció del 15 per cent pel lloguer de l'habitatge habitual, amb un màxim de 500 euros, i una altra del 15 per cent en la despesa motivada per la variació del tipus d'interès en préstecs per adquisició i rehabilitació del primer habitatge.

La llei de la Cerdanya

El Consell Comarcal de la Cerdanya va acordar el 4 de febrer presentar al Parlament una proposició de llei específica que estableixi una organització administrativa pròpia pet als disset municipis que integren la comarca. La proposta reclama a la Generalitat la cessió al consell de les competències i els serveis en ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, justícia, urbanisme, consum i turisme, agricultura, ramaderia, pesca i gestió i recaptació de tributs delegats, entre d'altres.

Aquesta serà la primera vegada que el Parlament debatrà una iniciativa legislativa presentada per un consell comarcal. La proposta, la defensarà davant el ple un representant del consell, que disposarà de quinze minuts per convèncer els diputats perquè hi donin suport. A continuació intervindrà un representant dels tres grups que donen suport al govern per defensar l'esmena a la totalitat que han presentat contra la iniciativa, i tot seguit prendran la paraula per fixar la seva posició els grups que no hagin intervingut. Finalment, el ple votarà l'esmena sobre el conjunt del text.