Notícies

El president, Ernest Benach, i el conseller de Governació, Jordi Ausàs, han inaugurat aquest matí la jornada sobre consultes populars per via de referèndum, que ha organitzat el Departament de Governació i Administracions Públiques i en què intervenen diferents catedràtics de dret constitucional, dret públic i ciència política de diversos punts de l'estat i també d'Itàlia i els Estats Units.

Benach ha destacat la importància que el Parlament aculli una jornada tècnica i jurídica d'aquestes característiques, "inscrita en un marc d'interès de gran actualitat", ha remarcat amb referència al projecte de llei de consultes populars, en tràmit a la cambra i que al seu parer "serà una de les iniciatives més importants d'aquesta legislatura i a la pràctica marcarà un abans i un després a la nostra democràcia".

Així mateix, ha insistit que cal la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions polítiques, "un fet habitual i plenament normal en altres democràcies". En aquest sentit, ha argumentat que "és difícil acceptar, en una societat moderna i informada, que la voluntat i les idees d'un ciutadà coincideixin sempre amb les d'un partit concret a què cedeix la seva representació política", i també que "es fa difícil entendre que tots els representants d'un partit coincideixin absolutament en tots els temes d'interès polític". Per aquests motius, ha raonat que "la idea d'obrir la porta a la possibilitat que la ciutadania s'expressi i participi directament en una decisió, sigui per la seva transcendència, sigui perquè supera la lògica de posicionament dels partits sobre la qual s'articula el vot electoral, sembla difícilment rebutjable".

El president ha expressat també el seu convenciment que els referèndums poden "ajudar a combatre" la desafecció del ciutadà cap a la política i que poden ser "un mecanisme útil per al funcionament del sistema democràtic", tot i que ha advertit que no són la solució a la desafecció, ja que no resolen per si mateixos "l'allunyament que una part important de la ciutadania expressa vers la política". Amb tot, ha argumentat que, més enllà del procés participatiu, un dels efectes posteriors d'un referèndum és "l'augment dels qui hi participen pel que succeix al seu entorn, més interès per la política", cosa que, ha asseverat, és "fonamental per al bon funcionament de tota democràcia".

Citant la teoria del Nobel d'Economia Erik Maskin, que dilluns va fer una conferència al Parlament sobre el disseny de mecanismes per fer funcionar els mercats de manera òptima, ha afirmat que "el del referèndum és precisament un exemple de mecanisme eficaç, dissenyat fa temps i provat per altres democràcies que permet implicar tota la ciutadania en una decisió política i que conté potencialment molts aspectes positius, tot i que, com tots els instruments, també té algun risc que cal tenir en compte per no fer-ne un mal ús".

D'altra banda, el conseller de Governació ha assegurat que "el govern té per objectiu aprofundir en el desenvolupament de les previsions estatutàries i fomentar la participació", i ha recordat que l'estatut, per primera vegada, confereix a Catalunya la capacitat d'establir el règim jurídic per a aquestes consultes, cosa que, ha afirmat, s'ha fet "reconeixent a la ciutadania el dret a promoure la convocatòria de consultes populars".

Ausàs ha afirmat que "el desenvolupament estatuari en aquest àmbit és una realitat, un desenvolupament estatutari que no és del tot pacífic en alguns aspectes del projecte, tal com s'ha vist en algunes de les compareixences que s'han fen en seu parlamentària, que han abocat opinions i punts de vista diferents". Tot i això, ha raonat que aquest fet "és bo, positiu i enriquidor" i que l'important és que "del treball i les aportacions de tothom hem d'aconseguir aprovar la millor llei de referèndums de Catalunya".

Amb aquesta jornada, que coincideix amb la tramitació a la cambra del projecte de llei de consultes populars, el departament planteja una aproximació al concepte de referèndum i a la seva regulació, des del punt de vista tant del dret comparat com del constitucional.

La jornada s'estructura en tres taules rodones. La primera se centra en l'estudi de dret comparat dels models de regulació dels referèndums, i hi intervenen Paolo Carrozzo, catedràtic de dret públic de la Scuola Superiore Sant'Anna, de Pisa, i Toni Fine, professora de dret constitucional de la Universitat Fordham, de Nova York. El moderador és Enric Fossas, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La segona tracta de la regulació dels referèndums a les comunitats autònomes i als ens locals, amb les intervencions dels catedràtics de dret constitucional de la Universitat Carlos III, de Madrid, Luis Aguilar i Enrique Álvarez. Jaume Vernet, membre del Consell Consultiu, n'és el moderador.

Finalment, la tercera és dedicada al projecte de llei de consultes populars per via de referèndum, amb les intervencions de Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Girona, i Josep Maria Castellà, professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. El secretari general del departament, Jaume Oliveras, moderarà aquest debat, i el conseller Ausàs clourà la jornada.