Notícies

Eric Maskin ha pronunciat aquest migdia una conferència al Parlament sobre la teoria del disseny de mecanismes, que li va valer el Premi Nobel d'Economia el 2007, en què ha afirmat que és "indubtable" que ens recuperarem de l'actual situació econòmica, però que davant d'aquesta crisi, "que és un exemple de conflicte entre objectius individuals i objectius socials, entre el que volen els bancs i el que és bo per a la societat", caldrà una regulació bancària que estableixi "uns límits al que poden fer els bancs", perquè els riscos que s'han corregut els darrers anys en aquest sector no afectin la resta.

A banda de la conferència, en declaracions a Catalunya Ràdio i a Canal Parlament, el Nobel també ha valorat l'anunci del govern espanyol amb relació a l'apujada d'impostos. Tot i recordar que no és cap expert en economia espanyola ni n'ha fet cap estudi detallat, ha assegurat que "segons els principis econòmics generals, com a norma, en temps de recessió, i és evident que Espanya passa per una recessió gran, apujar els impostos no és una bona idea" i que "cal una molt bona raó" per fer-ho. Al seu parer, "una apujada d'impostos interfereix en el consum i en la producció", i tot plegat pot acabar "desembocant en un cicle que és just el contrari del que hauríem de veure, que és un consumidor animat".

Maskin, que aquesta tarda serà investit com a acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF), ha desgranat durant la conferència, titulada 'Teoria del disseny de mecanismes: com implementar objectius socials', els fonaments i les aplicacions del seu pensament.

Així, ha explicat que la seva teoria, basada en la implementació de mecanismes que generin la informació necessària per anticipar resultats òptims en qualsevol sector de l'economia o de la ciència política, "tot i que ja fa uns quants anys que s'aplica serà encara més útil en el futur", quan, d'una banda, s'apliqui a la crisi financera, i, de l'altra, al problema del canvi climàtic.

Així mateix, ha argumentat que podrà servir per elaborar un tractat internacional que resolgui el conflicte que generen els costos de les mesures per reduir les emissions contaminants, que fan "que cap país no vulgui aplicar les reduccions a l'espera que ho facin altres". En aquest sentit, ha afirmat que "utilitzar incentius és bàsic per fer millores en la situació actual".

El president, Ernest Benach, en el discurs de benvinguda, ha destacat que "a Catalunya també cal fer canvis en molts àmbits per oferir respostes als problemes immediats, però també per intentar anticipar-se al futur immediat i corregir formes de ser". Així, ha asseverat que "és moment d'innovar", cosa que, ha raonat, "requereix idees, activar els debats que portin a la reflexió, que ens facin pensar i actuar". És en aquest marc que ha situat la conferència de Maskin, que aporta, ha afirmat, la "voluntat d'afavorir el debat d'idees, de cercar la trobada entre el món del coneixement i el de la gestió del dia a dia social, econòmic, productiu i polític" i fer-ho "a l'espai simbòlic, central, del diàleg democràtic de la nostra nació".

A més de Benach, a l'acte hi han assistit el president de la Racef, Jaime Gil-Aluja; el vicepresident segon, Lluís Maria Corominas; els secretaris de la mesa, Lídia Santos, Antoni Castellà, Jordi Miralles i Rafel Luna; diputats de la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i diversos representants del món econòmic, social i universitari del país.

Nascut a Nova York el 1950, Maskin es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat Harvard el 1972, i el 1976 es doctorà en matemàtica aplicada en aquesta mateixa universitat. Actualment és professor de ciències socials a la Universitat de Princeton. A banda de la seva teoria del disseny de mecanismes, ha contribuït en altres àrees de l'economia amb la seva teoria de la desigualtat d'ingressos i amb l'estudi dels drets de la propietat intel·lectual i la política econòmica.