Notícies

Els líders dels sis grups parlamentaris han pres avui la paraula en la segona jornada del debat de política general i han intercanviat els seus punts de vista amb el president de la Generalitat sobre la crisi econòmica, l'apujada dels impostos, les infraestructures, l'aprofundiment de l'autogovern i l'estatut. Durant el debat també han abordat altres qüestions d'actualitat, com el referèndum sobre la independència celebrat a Arenys de Munt, el cas Millet o la polèmica pels informes encarregats per la Generalitat.

El primer a intervenir ha estat el president del Grup de CiU, Artur Mas, que ha assegurat que "el país necessita un canvi", ha retret al govern que en aquests moments de crisi "no fa el màxim dins de les seves possibilitats" i ha proposat a Montilla que lideri des de Catalunya "un front comú" per demanar "que a Espanya no s'apugin els impostos", ja que, al seu parer, "en plena crisi no s'han d'apujar". "Ara no, després ja es veurà", ha afegit. Amb relació a l'estatut, ha dit a Montilla que li "pren la paraula" respecte a no fer "ni un pas enrere" i a "no acceptar políticament ni una retallada" per part del Tribunal Constitucional (TC). També li ha ofert liderar conjuntament les reformes necessàries per al país, i li ha demanat l'elaboració d'un pla d'austeritat real, un pacte de liquiditat per a les empreses i que la cambra debati el pacte d'infraestructures perquè els grups hi puguin presentar esmenes. Finalment, s'ha referit als informes encarregats pel govern i ha preguntat a Montilla "quines responsabilitats es pensen assumir".

El president de la Generalitat li ha respost afirmant que CiU actua només pensant a "recuperar el govern". En aquest sentit, ha assegurat que el que el país necessita és "la consolidació de les polítiques que ja es fan, i no un retorn al passat". Pel que fa al front comú per evitar l'augment de la pressió fiscal, ha acusat CiU de fer propostes "que no són realistes" des d'un model "neoliberal i conservador", i ha afegit que "si ens demana la mà per dur Mariano Rajoy a la Moncloa no l'acompanyarem". "Si volem estat del benestar, això comporta pagar impostos", ha conclòs.

El portaveu del PSC-CpC, Miquel Iceta, ha defensat l'acció del govern, que ha qualificat d'"extraordinària". També ha remarcat que "Catalunya avançarà amb l'estatut" si "ho fa amb unitat política, rigor, fermesa i capacitat d'arribar a acords", i ha argumentat que el seu desplegament és "la millor manera d'ampliar l'autogovern". Així, ha rebutjat "les falses dreceres que, perseguint la separació d'Espanya, produirien una gran divisió entre els catalans". "No tenim cap dret a portar el país a carrerons sense sortida", ha asseverat amb relació a aquest punt. Així mateix, ha defensat el lideratge que ha de tenir el president de la Generalitat en les qüestions de país, com ara en la resposta a una eventual sentència del TC contrària a l'estatut. "És el temps dels presidents, especialment quan les coses es compliquen, es torcen o van maldades", ha raonat, i ha afegit en aquest sentit que "abans que cadascú tiri pel seu cantó, com passa massa sovint en qüestions de país, primer cal fer propostes i escoltar la presidència de la Generalitat", encara que "després cadascú és lliure de fer el que cregui convenient."

La darrera intervenció de la sessió d'aquest matí, l'ha protagonitzada el president del Grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, que també ha defensat l'acció del govern durant aquests tres anys i ha posat com a prioritats immediates l'aprovació de les lleis de consultes populars, d'acollida i del cinema. Tanmateix, ha retret a Montilla que digués que el referèndum d'Arenys de Munt no li va agradar, i ha argumentat que el president es va equivocar quan va dir que "la consulta dóna arguments a la caverna mediàtica"."Si això fos veritat, ni hi hauria hagut llei d'educació ni hauríem d'haver fet l'estatut. Si això fos veritat, el PSC no hauria d'haver pactat amb els independentistes aquest govern d'entesa, i llavors vostè no seria president", ha conclòs amb relació a aquesta qüestió. Així mateix, ha argumentat que la sentència del TC sobre l'estatut marcarà un abans i un després, "una paret, un mur, un punt i final", i ha afegit que "aquest país té l'obligació de saltar la paret i buscar nous horitzons", amb "canvis, noves actituds, arriscant i fent sacrificis", especialment un cop superada la crisi.

Montilla li ha recordat que en aquest moment la prioritat de l'executiu és "gestionar la crisi". A més, ha assegurat que "el govern espera amb serenitat la resolució del TC", ha mostrat la seva convicció en la "plena validesa de l'estatut" i ha dit que el govern estudiarà i valorarà la sentència quan es faci pública. "Tingui la seguretat que el govern liderarà la defensa del nostre autogovern amb la determinació i la intensitat que siguin necessàries", li ha respost. Pel que fa als referèndums i al fet que ERC hi doni suport, ha dit a Puigcercós que "tots compartim una etapa de la cursa", però li ha raonat que "ni vostè es farà federalista demà ni jo em faré independentista demà", i ha conclòs que l'important és "compartir etapes d'aquesta cursa" al servei de "la unitat civil de Catalunya".

La sessió s'ha reprès a la tarda amb la intervenció del president del Grup del PPC, Daniel Sirera, que ha estat crític amb les mesures del govern contra la situació econòmica i les ha definides com "un instrument de destrucció massiva de llocs de treball". També ha assegurat que Catalunya "perdrà més amb l'apujada d'impostos que el que haguem pogut guanyar amb el nou model de finançament", i ha afirmat que cap sistema no seria suficient "per satisfer les mans forades del govern". Amb relació a aquesta qüestió, ha demanat que l'executiu abaixi els impostos, i en concret el de successions, i la despesa de l'administració, per exemple agrupant conselleries o retallant subvencions. En aquest punt s'ha referit al cas del Palau de la Música i a la polèmica dels informes encarregats per la Generalitat, i ha demanat a Montilla, i també a Mas, el compromís de crear una comissió d'investigació per a totes dues qüestions.

Montilla ha iniciat la resposta lamentant que el PP no hagi retirat el recurs contra l'estatut i que pretengui créixer electoralment a Espanya "a base dels atacs contra Catalunya" encara que aquesta estratègia pugui provocar "una nova onada de catalonofòbia". Així mateix, ha defensat les mesures anticrisi del govern, i ha volgut deixar clar que "d'independentistes treballant per sortir de la crisi, Déu n'hi do, els que hi ha, més que no d'altres formacions polítiques". Amb relació a l'impost de successions, ha apuntat que es podria ajustar, però no eliminar-lo. Respecte al cas del Palau de la Música, ha subratllat que és la justícia la que ha de treballar per aclarir tot l'afer. "Jo estic molt tranquil", ha indicat en aquest punt davant l'al·lusió de Sirera al control que el govern hauria d'exercir sobre aquest tipus de subvencions. Pel que fa als informes, ha explicat que són a la disposició dels diputats perquè els consultin i que l'auditoria no ha detectat irregularitats ni il·legalitats, tot i que "es prendran mesures per millorar-ne el funcionament".

Jaume Bosch, president del Grup d'ICV-EUiA, ha remarcat la necessitat de centrar l'acció de govern en la lluita contra la crisi i els seus efectes, especialment en els col·lectius més vulnerables, i ha apostat per "un canvi de model productiu". Així mateix, ha defensat que s'augmentin els impostos a les rendes més altes i també la lluita contra el frau fiscal com un instrument "no prou aprofitat encara" per generar més ingressos públics. D'altra banda, ha confiat que la justícia "arribi fins al final en la depuració de responsabilitats" en el cas Millet, i ha argumentat que caldrà adoptar les mesures necessàries "perquè no torni a repetir-se mai més" un cas com aquest. Pel que fa a l'autogovern, ha valorat positivament l'acord de finançament, el desplegament estatutari i els avenços en traspassos, però ha fet un "balanç clarament negatiu" dels aspectes que són competència de l'estat, dels quals ha exigit el "desbloqueig" al govern del PSOE. Finalment, ha fet una valoració positiva del "funcionament" i les "realitzacions" del govern tripartit.

L'ordre de les intervencions, l'ha tancat el president del Grup Mixt, Albert Rivera, que ha constatat que Catalunya viu un "final d'etapa" a causa que "el model del tripartit està esgotat". A més, ha demanat al president de la Generalitat que es fixi en la "Catalunya real", en la "Catalunya mestissa", i que no faci "enginyeria social". En aquest sentit, ha insistit a reclamar el bilingüisme a les escoles i ha criticat la celebració de referèndums sobre la independència. Pel que fa a la lluita contra la crisi, ha considerat una mala notícia l'apujada d'impostos i ha reclamat austeritat en la despesa. Finalment, amb relació a la polèmica dels informes encarregats pel govern i el cas del Palau de la Música, ha demanat la creació de dues comissions parlamentàries perquè investiguin tots dos casos.