Notícies

Transcripció íntegra de la sessió extraordinària de la Mesa i de la Junta de Portaveus, amb l'assistència dels presidents dels grups i de membres del Govern, amb motiu de l'inici de la guerra a l'Iraq

Divendres, 21 de març de 2003. Palau del Parlament

La sessió s'obre a les deu del matí i vuit minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat del vicepresident primer i la vicepresidenta segona, de la secretària primera i dels secretaris tercer i quart de la Mesa, i del portaveu i del portaveu adjunt del G. P. de Convergència i Unió, Sr. Camp i Batalla i Sr. Millo i Rocher; del portaveu i el portaveu adjunt del G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Sr. Joaquim Nadal i Farreras i Sr. Iceta i Llorens; del president i el portaveu adjunt del G. P. Popular, Sr. Fernández Díaz i Sr. Sirera i Bellés; del president i el portaveu del G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sr. Carod-Rovira i Sr. Huguet i Biosca, i del president i el portaveu del G. P. d'Iniciativa per Catalunya - Verds, Sr. Ribó i Massó i Sr. Boada i Masoliver. Assisteixen la Junta de Portaveus l'oficiala Major i el lletrat major.

També hi assisteixen, en representació del Govern, el conseller en cap, Sr. Artur Mas i Gavarró, i el conseller de Governació i Relacions Institucionals, Sr. Josep M. Pelegrí i Aixut, acompanyats de la directora general de Relacions amb el Parlament, Sra. Núria Ramon i Garcia.

S'obre la sessió.

Senyors vicepresidents i secretaris de la Mesa del Parlament de Catalunya, senyors presidents dels grups, senyors membres de la Junta de Portaveus, senyor conseller en cap i representants del Govern, davant la situació de guerra que vivim a l'Iraq, hem de procurar tots que aquesta guerra no la guanyin en última instància els vencedors de l'última batalla, l'ha de guanyar l'actitud ètica i moral del poble, del poble que es manifesta arreu del món, també del nostre poble català que no vol la mort d'innocents, que ens diu que cap causa la justifica, la mort dels innocents, i alhora vol que aquest sigui el fonament d'un nou ordre mundial just i pacífic. No són els innocents els qui han de pagar amb la seva vida les injustícies polítiques. Catalunya ha de quedar amarada d'aquesta actitud ètica, i això dignifica la nostra societat. I és per això que els polítics hem d'escoltar, hem d'assumir i encarrilar la veu del nostre poble. És la nostra obligació moral en el marc del pluralisme democràtic que honora el nostre Parlament.

Avui, aquesta sessió especial de la Junta de Portaveus, encapçalada per presidents dels grups i amb la presència i intervenció del Govern, vol ser l'expressió d'aquest pluralisme davant aquesta guerra que ens afligeix a tots. Gràcies per la seva presència.

Té, en primer lloc, la paraula, en nom del Grup d'Iniciativa per Catalunya Verds, l'il·lustre diputat i president del Grup, senyor Rafael Ribó.

Gràcies, president. Fem el primer ús de la paraula, però volem fer notar que seria bo, i més institucionalment democràtic, que els grups parlamentaris ens pronunciéssim a partir de qui té la confiança d'aquesta cambra per governar el país, també sobre els funcionaments o els conflictes de guerra, que és el Govern de Catalunya.

Nosaltres considerem que cal, des del Parlament de Catalunya i des del Govern de Catalunya, fer un rebuig contundent, des d'una perspectiva ètica però també des d'una perspectiva política, del conflicte que avui hi ha a l'Iraq. No veiem cap escletxa per a aquells qui pretenen diferencia les raons ètiques del pragmatisme polític.

En aquests moments la superioritat bèl·lica de la maquinària imperial dels Estats Units és cent mil vegades superior a la del seu adversari, però d'un èxit militar, sigui a curt termini o a mitjà termini, no se'n deduirà un èxit polític, ans el contrari, se'n deduirà el més gran fracàs polític, davant del qual no podem quedar passius. I no ens referim a les formes ni principalment al respecte de les legalitats, ens referim als continguts polítics del que pot néixer d'aquest èxit militar: un ordre mundial seriosament tocat, amb la desautorització d'aquell organisme que, des de fa decennis, tots hem cregut que hauria de ser el Govern del planeta, amb la desautorització de tantes resolucions que estan aparcades per al seu compliment, començant per un dels conflictes que està en l'origen de tot el que debatem, que és la injusta actuació dels implicats en el cas de les llibertats del poble de Palestina.

En segon lloc, el d'una Unió Europea avui dividida, i que quedi clar que el nostre Grup Parlamentari prefereix una Unió Europea dividida que una Unió Europea sotmesa als dictats de la gran potència, però que costarà refer perquè torni a ser l'instrument que fa molt poques setmanes, en aquesta cambra, n'estàvem parlant quan treballàvem sobre el que Catalunya volia trametre a la Convenció de cara a les futures institucions europees.

I, en tercer lloc, amb un Govern espanyol que avui de forma ignorant --ho subratllo-- està actuant en política a partir d'una megalomania personal i d'un projecte que també tindrà conseqüències. I tampoc no ens volem referir exclusivament a les possibles conseqüències dels qui han dit que hi haurien represàlies per als qui s'han arrenglerat amb la guerra, però també ho volem citar, sinó conseqüències pel que significa un Govern que està d'esquena a una majoria aclaparadora de la ciutadania que està a favor de la pau i d'un Parlament on, malgrat la majoria absoluta que rebé a les anteriors eleccions, s'està interpretant com un xec en blanc per fer el que hom vulgui.

És per això que volem coincidir amb el president del Parlament pel que s'ha dit sobre el protagonisme de la ciutadania. És extraordinària l'actitud cívica que estan mostrant els diversos sectors de la ciutadania arreu del món, a l'Estat espanyol i també a Catalunya. Des dels angles més diversos, des dels sectors més plurals i, permetin-me que els digui sense cap ironia, des de l'Escolania de Montserrat fins a l'Institut d'Estudis Catalans, des de qualsevol centre universitari fins a qualsevol entitat professional o social, amb un rebuig claríssim cap a aquest conflicte. Ells van al davant de nosaltres. Quan ahir en aquesta casa se sentien encara alguns dubtes sobre com calia respondre des del Parlament, personalment sentia la meva relativa vergonya que ignoréssim que nosaltres som representants de la ciutadania. I representar vol dir tornar a presentar. I si la ciutadania fora d'aquestes parets s'està expressant com s'està expressant en contra de la guerra, aquesta casa hauria de ser el motor actiu, en primera línia, d'aquesta actitud.

Nosaltres demanem que el Ple del Parlament, la setmana vinent, o bé amb una sessió extraordinària o amb un primer punt de l'ordre del dia, debati --que és el que cal fer en aquesta casa--, parlamenti --que és el que cal fer en aquesta casa-- sobre un tema de tal importància. Hem de recuperar el paper moral, però també el paper polític de la representació del Parlament, especialment quan s'estan produint aquestes respostes tan democràtiques per part de la població de Catalunya.

Gràcies, president.

Gràcies a vostè, senyor diputat. En nom d'Esquerra Republicana de Catalunya té la paraula l'il·lustre diputat senyor Josep Lluís Carod-Rovira, també president del seu Grup.

Moltes gràcies, senyor president. El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya condemna radicalment aquesta guerra perquè estem en contra de totes les guerres, com condemnem el terrorisme perquè estem en contra de tots els terrorismes, com condemnem la violència perquè estem en contra de totes les violències, perquè sempre hem cregut i hem defensat que tots els conflictes de caràcter polític poden ser resolts políticament i només políticament. I no ho fem només com una posició personal, singular, de Grup, sinó perquè aquesta és la millor tradició del poble català. És aquella tradició de pau radicalment contrària a les guerres que ja s'expressava en el magnífic preàmbul de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1931 plebiscitat pel nostre poble el diumenge dia 2 d'agost d'una manera massiva: l'Estatut de Núria.

Aquesta és, per nosaltres, no només una guerra il·legal o il·legítima, que està feta al marge de les decisions i els criteris dels organismes internacionals, que posa en perill la seva mateixa estabilitat --de l'organisme de les Nacions Unides o de la Unió Europea--, que no té una autorització explícita del Parlament estatal perquè l'Estat doni suport a aquesta guerra, que al nostre entendre vulnera també el que són alguns dels acords a nivell europeu que preveuen una posició europea consensuada en aquest àmbit, sinó que és, sobretot, una guerra injusta i una guerra inútil, on qui més patirà serà, com sempre, la població civil i el poble iraquià i qui més patirà també el sempre oblidat poble del Kurdistan, en qualsevol punt del territori on visqui. Per cert, poble del Kurdistan a qui acaben d'il·legalitzar el seu partit polític en el territori de Turquia.

És precisament per tot això, perquè la societat i les institucions catalanes no volem saber res d'aquesta guerra, és perquè estem contra aquesta guerra, que hem trobat a faltar i trobem a faltar explícitament una posició, una declaració oficial del president de la Generalitat de Catalunya perquè se situï al nivell de la societat catalana que democràticament representa i perquè digui, en nom de Catalunya, «No a la guerra, Catalunya no vol la guerra». Perquè ho digui en una declaració institucional en tant que president i no exclusivament expressant la seva opinió, com a articulista de luxe, en un sol mitjà de comunicació, en una de les dues llengües estatals, no precisament la pròpia. Per tant, estem convençuts que Catalunya vol sentir la veu del seu president, com l'han sentit altres països de l'Estat espanyol quan els seus presidents s'han manifestat clarament contra la guerra i, a més a més, així ho han fet saber al secretari general de Nacions Unides.

Vull dir també, senyor president, que nosaltres donem suport a les mobilitzacions que es facin a favor de la pau i contra la guerra, que en parlarem a través del format que s'acordi en el proper Ple d'aquest Parlament, però, al mateix temps i d'una manera molt particular, volem dir que el president Aznar no representa en aquest afer la posició de Catalunya, que Catalunya no intervé en aquesta guerra, que Catalunya no pren part en aquesta guerra, que Catalunya no participa en aquesta guerra. Catalunya volia i vol una política de coordinació europea i mediterrània i avui està immergida en una política de subordinació transatlàntica. Catalunya va dir «no» a l'OTAN i ens hi van portar. Catalunya ha dit «no» a la guerra i figura que ens hi han dut. Aquest és, senyor president, un projecte d'Espanya que ni ens interessa ni ens convé perquè no defensa ni els nostres valors ni els nostres interessos.

Probablement el president del Govern espanyol podrà fer com cregui oportú allò que li sembli adequat, però en aquest cas no està moralment legitimat per parlar en el nostre nom, perquè la majoria parlamentària espanyola que a Madrid s'expressa avalant la decisió de suport al conflicte bèl·lic està en contradicció amb la majoria parlamentària catalana que en aquesta mateixa cambra està en contra de la guerra i a favor de la pau. Per tant, el president Aznar no pot parlar, no parla en nom de Catalunya.

Gràcies, senyor president.

Gràcies a vostè, senyor diputat. Ara té la paraula, en nom del Grup Popular, l'il·lustre diputat senyor Alberto Fernández Díaz, que n'és el seu president. Esperi's un segon, senyor diputat, perquè hi ha un moviment... Té la paraula.

Moltes gràcies, senyor president. El Parlament de Catalunya, com no podia ser d'una altra manera, avui demostra novament moltes coses i, entre aquestes, la més important: la seva representació del poble de Catalunya i de la lliure expressió democràtica. Però vull també reiterar, a més, que per defensar qualsevol opció ideològica o política en una societat democràticament madura com la nostra, com la catalana, no calen amenaces ni coaccions. Exercir democràticament el dret a manifestar-se per defensar unes idees no ha de ser incompatible amb el dret d'aquells que defensen idees contraposades però igualment legítimes. Tothom, tothom ha de tenir garantit el dret d'expressió en un sentit o un altre, però també el de lliure circulació, de la mateixa manera que altres exerceixen el de lliure manifestació. I una cosa o altra podria no estar succeint ja en aquests moments.

El Grup Parlamentari Popular vol manifestar en aquests moments la seva preocupació, sens dubte compartida amb tota la societat catalana, per la situació en què ens trobem, però no ens hem d'equivocar: l'únic responsable de la present crisi és Saddam Hussein, amb la seva negativa permanent al desarmament i a complir la legalitat internacional per garantir la pau i la seguretat; un règim totalitari que no ha mostrat la més mínima ombra de voluntat de cooperació plena i efectiva, com ho exigeixen les resolucions de les Nacions Unides; que ha ignorat les obligacions de desarmament. Perquè només des de la plena col·laboració amb les Nacions Unides s'hauria pogut procedir al complet i efectiu desarmament a l'Iraq, com ja va ocórrer a Bielorússia o a Ucraïna o a Àfrica del Sud, on simplement un grapat d'inspectors en uns quants mesos varen ser suficients per al seu complet desarmament.

No podem ignorar tampoc avui el que és el règim de Saddam Hussein, que ha forçat l'exili del 20% de la seva població civil, 4 milions de persones; que ha comès desenes de milers d'assassinats; que els seus ciutadans ocupen el primer lloc de la llista de peticionaris d'asil, segons les mateixes Nacions Unides. Un règim que ha utilitzat sense escrúpols la repressió per a controlar i sotmetre tots els iraquians; que ha comès genocidis; que ha utilitzat armes químiques, i que és responsable de guerres que han generat més d'un milió de morts.

Tampoc podem oblidar que la crisi provocada per Iraq en envair Kuwait l'any 90 roman oberta, precisament, per no haver complert, aquest país, tots els requisits exigits per la Resolució 687 del Consell de Seguretat de Nacions Unides amb què ja s'exigia, de manera immediata, el total, complet i efectiu desarmament d'armes no convencionals per part d'Iraq.

Entre 1991 i 1998, any en què varen ser expulsats, l'anterior equip d'inspectors de Nacions Unides va intentar vigilar i verificar totes les instal·lacions sospitoses d'albergar o produir arsenals d'armes de destrucció massiva, rigorosament prohibides per l'esmentada Resolució del Consell de Seguretat.

Al llarg dels anys noranta i fins ara l'Iraq ha sigut condemnat successivament per Nacions Unides per haver produït agents químics i bacteriològicament prohibits. Fins a seixanta-dos, fins a seixanta-dos resolucions han estat aprovades pel Consell de Seguretat, la immensa majoria de les quals es refereixen a qüestions humanitàries que el règim de Saddam Hussein ha decidit no aplicar, provocant un gravíssim perjudici a la seva població civil, sumint-los en la més profunda emergència alimentària i sanitària.

Iraq segueix estant en possessió de quantitats molt importants d'agressius recursos químics i elements bacteriològics, així com de la capacitat de llançar-los per mitjà de míssils balístics.

Aquesta és la realitat. I ja, en última instància, la mateixa Resolució 1441 de Nacions Unides advertia que es tractava de la darrera oportunitat i que Saddam Hussein havia de complir íntegrament les seves obligacions o enfrontar-se a greus conseqüències.

És un poble massacrat per un dictador. Són seixanta-dos les resolucions de Nacions incomplertes. Són ja dotze anys amb un règim iraquià que les ignora. Quantes resolucions i anys més calen per no haver de parlar d'impunitat de la tirania?

Ben al contrari, la fi de la impunitat de Saddam Hussein significa el començament de les oportunitats perquè el poble iraquià es reintegri a la comunitat internacional i pugui accedir al producte dels seus recursos amb l'objectiu d'impulsar el seu propi desenvolupament.

Garantir la impunitat d'aquells que trenquen la legalitat internacional no és garantia de pau, sinó tot el contrari. I en aquesta disjuntiva no hi ha espai ni per a la neutralitat ni per a la indiferència ni per a l'equidistància. Entre les oportunitats que s'obren, i no per això la menys important, està la de permetre situar el conflicte palestí en la via d'un acord pacífic i durador, que sens dubte tots compartim.

Però és que, a més, s'ha intentat per tots els mitjans esgotar les vies polítiques i diplomàtiques. Tot i això, Saddam Hussein i el seu règim s'han entestat a seguir enganyant i desafiant la comunitat internacional, negant-se a cooperar plenament amb els inspectors, donat que el compliment parcial de les seves obligacions suposa, segons les mateixes Nacions Unides, un incompliment greu de les seves obligacions.

Es parla de crisi a les Nacions Unides. Però també convé recordar que l'any 99, quan es va produir la persecució i la neteja ètnica a Kosovo, i davant l'amenaça de vet per part de la Federació Russa al Consell de Seguretat, va haver de ser la mateixa OTAN la que va optar per intervenir sota el paraigua de la defensa de la llibertat i la dignitat de les persones.

Avui un ampli ventall de països compliran els seus compromisos internacionals. I Espanya complirà els seus acords bilaterals --per cert, signats en etapes en què hi havia un govern del Partit Socialista encapçalat per Felipe González. El Govern d'Espanya i el Partit Popular hem assumit les nostres responsabilitats, tot i que hi havien opcions més còmodes, però al que no estem disposats és a traslladar al futur..., incomplint les nostres responsabilitats, no estem disposats a traslladar al futur les decisions que hem d'afrontar en el present.

Aquests són moments difícils. I en aquests moments cal optar entre comportar-se amb sentit de la responsabilitat o comportar-se simplement, com fan alguns partits, d'una forma malentesament entesa com a oportunista, que només pretenen obtenir rèdits electorals i on s'ha arribat fins i tot a l'extrem de faltar a la veritat.

I, en què s'ha faltat a la veritat, em preguntaran? S'han dit moltes coses, faltant a la veritat. S'ha dit que Espanya intervindrà militarment en el conflicte. I això no és cert. Potser els mateixos oportunistes ignoren que en l'anterior conflicte amb l'Iraq, amb govern socialista, soldats de lleva, abans de desaparèixer el servei militar obligatori, soldats de lleva, varen participar en accions ofensives. Aquestes sí que eren de guerra. Ara els efectius professionals militars participaran exclusivament en tasques de suport humanitari perquè per Espanya hi ha una qüestió essencial: el suport humanitari tant pel que fa als desplaçats com als refugiats, i sempre amb funcions sanitàries i hospitalàries.

S'ha dit també que no procedia la utilització de bases americanes a Espanya. I novament els oportunistes menteixen, perquè saben que ja no hi són, aquestes bases, sinó que el que existeixen són bases espanyoles d'utilització conjunta. I ho saben perfectament. Fins i tot un país com Alemanya, que defensa una postura discrepant, ha autoritzat el sobrevol d'avions i la utilització de les seves bases. I és també rigorosament fals que es tracti d'una acció aïllada de tres governs, com alguns pretenen traslladar a la nostra societat.

La comunitat internacional ha format, en aquesta ocasió, una coalició de quaranta-cinc països, entre els quals està Espanya al costat de democràcies amb l'arrelament i de la tradició de països com el Regne Unit, Dinamarca, Holanda, Austràlia, Japó, Itàlia o Portugal, a més de les noves democràcies del centre i de l'est d'Europa, definint, veritablement, una posició quasi unànime europea.

En aquest context i des d'aquesta perspectiva, des del Grup Parlamentari Popular i des del Govern d'Espanya, desitgem continuar oferint un espai d'acord, de diàleg i de consens amb la resta de formacions polítiques, com ja ho va fer el Partit Popular quan era a l'oposició i altres governaven Espanya, en una situació de crisi internacional. La cimera europea d'ahir i els acords dels Quinze d'ahir a Brussel·les han d'obrir els successius punts de trobada entre tots.

I jo, per acabar, prefereixo ignorar aquells partits que fan, d'aquesta angúnia, d'aquesta angoixa social i ciutadana..., i prefereixo apostar pel desig de pau de tots. Prefereixo defugir un mal entès oportunisme polític i prefereixo expressar, de forma sincera i sentida, el meu respecte a tota una societat catalana de bona gent i de millors sentiments, una societat catalana en què tots --tots-- estem contra la guerra, no de forma majoritària, sinó de forma absolutament unànime. Perquè cap ésser humà pot desitjar la guerra, tampoc el Partit Popular. I tant de bo que aquesta guerra mai, mai s'hagués iniciat. I tant de bo --tant de bo-- que, ara que s'ha iniciat, quan abans acabi millor, i que el poble iraquià pugui recuperar de seguida la seva llibertat i pugui fer realitat el seu anhelat i esperat somni de progrés.

Per això el Grup Parlamentari Popular seguirà mantenint el seu compromís amb la llibertat i amb la seguretat, el seu compromís per lluitar contra el terrorisme internacional i també perquè desapareguin les amenaces que existeixen al món de les dictadures contra societats lliures que volen seguir convivint.

Reafirmem la nostra solidaritat i determinació en la lluita contra les armes de destrucció massiva i aquells estats que no respecten les bases mínimes de la convivència internacional.

Tot això ens obliga a apostar decididament pels vincles històrics d'unitat i de cooperació internacional que han garantit, des de dècades i com mai en segles, la seguretat d'Europa, fent del nostre continent, i avui novament, un gran àmbit de democràcia, de pau i de llibertat.

Moltes gràcies, senyor president.

Gràcies, a vostè, senyor diputat. En nom del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, té la paraula el seu portaveu, l'il·lustre diputat senyor Joaquim Nadal.

Molt honorable president, el Ple d'aquest Parlament es va pronunciar no fa gaires dies d'una forma inequívoca, com ho ha fet també el poble de Catalunya, contra la guerra.

I la guerra ha esclatat. En aquella Resolució, el Parlament de Catalunya es pronunciava també a favor de la no intervenció armada si no era avalada per una resolució de les Nacions Unides. I sense resolució ha esclatat la guerra.

Nosaltres valorem positivament, el Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, la immediatesa d'aquest acte d'avui. Si el poble de Catalunya era ja ahir al vespre al carrer, té tot el sentit que el Parlament de Catalunya estigui avui aquí parlant d'aquest tema.

Però, com ha quedat molt clar en la intervenció que m'ha precedit, la immediatesa d'avui no ens estalviarà un debat que avui és implícit, que avui no farem i que algun dia haurem de fer. Perquè s'han explicitat prou elements d'aquest debat perquè no ens l'haguem d'estalviar i estigui bé que el fem.

Perquè és evident que, més enllà d'un posicionament immediat, que ha de ser clar, que ha de ser inequívoc, que ha de donar un missatge al poble de Catalunya, d'haver entès què ens està dient i com nosaltres hi hem de respondre, cal un debat polític, cal conèixer quin és el posicionament del Govern de Catalunya i cal conèixer, més enllà de la declaració que va fer ahir i que considerem una passa endavant, quin és el posicionament oficial del president de la Generalitat de Catalunya entorn al conflicte.

Sabent que, com han dit altres grups, en el proper Ple, d'una manera o altra, n'haurem de tornar a parlar i ho haurem de fer des del posicionament que cada grup polític i parlamentari manté en aquesta qüestió, sense ignorar cap dels altres grups polítics, sigui quin sigui el seu capteniment en aquesta matèria, avui és bo que diguem clarament que res no empara la intervenció militar, que hi havia altres camins per desarmar Iraq, que hi havia altres camins per enderrocar el règim de Saddam Hussein, que hi havia, sobretot, altres camins per mantenir i per assegurar una legalitat internacional que ara es conculca, perquè aquest atac vulnera la legalitat internacional i la Carta de les Nacions Unides.

És clarament una guerra desproporcionada i injusta. Compromet el projecte europeu i la unitat d'acció dels països de la Unió Europea. Posa en entredit el mateix funcionament de les Nacions Unides. Capgira tot l'ordenament jurídic internacional que a Europa i al món s'havien donat fins avui.

El front de la guerra, liderat --compartit amb altres països, però liderat-- pels Estats Units de Nord-amèrica, la Gran Bretanya i Espanya, ha trencat les regles que regien fins ara l'equilibri internacional. Ho han fet contra les opinions públiques de tot el món, i més contra l'opinió pública de Catalunya i d'Espanya, que s'ha mostrat més inequívocament contra aquesta guerra que cap altra.

La implicació que hi tenim, que ens hi volen fer tenir, ens provoca una reacció de tristesa, d'indignació i de rebuig. És la mateixa que expressa cada dia, cada hora, tots els moments del dia, el poble de Catalunya. Indignació per la implicació directa, per l'enviament de tropes, ni que sigui en accions de suport humanitari, per la involucració d'Espanya d'una forma directa en el front de la guerra.

El sentit inequívoc del rebuig de la ciutadania anava en una altra direcció. I el sacrifici del president del Govern espanyol per salvar-nos contra l'opinió pública, ens sembla el sacrifici innecessari.

Cal, doncs, una resposta política que sigui equivalent i proporcionada al posicionament i al rebuig que n'ha fet tota l'opinió pública a Catalunya i a Espanya. El camí que s'ha adoptat no és, ni de bon tros, la millor solució, ni per al desarmament ni per al desmantellament del règim de Saddam Hussein, ni per a l'eliminació de l'amenaça terrorista a nivell internacional o a altres nivells. I expressem la greu preocupació per l'estabilitat de la Mediterrània, de l'àmbit mediterrani, per l'estabilitat i el futur immediat d'Europa, pel paper de les Nacions Unides i, tot això, ho haurem de parlar i demanarem que es pugui parlar en un proper Ple més enllà de la immediatesa d'aquest acte d'avui.

Avui expressem, una vegada més, el rebuig a la guerra, el rebuig a una guerra que vulnera la legalitat internacional, i volem expressar la nostra solidaritat amb el poble iraquià, la nostra preocupació per la implicació d'Espanya, el nostre rebuig a la implicació i l'enviament de tropes, que en aplicació dels acords bilaterals s'hauria pogut evitar, i expressem la nostra voluntat de participar activament en un procés de regeneració i de replantejament i reformulació d'un nou ordre mundial que resolgui els problemes i les mancances que s'han expressat avui, tant en l'àmbit de la Unió Europea, com en l'àmbit de tota la comunitat internacional.

El Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi no ens estarem quiets, no callarem ni en seu parlamentària ni fora de la seu parlamentària, estarem clarament al costat dels que rebutgen el front de la guerra i expressarem inequívocament la nostra opinió, que hi havia una altra manera de fer les coses i que el poble de Catalunya no ha volgut, no vol i no voldrà ni aquesta ni cap altra guerra com un camí per intentar resoldre problemes que tenen millor solució des d'altres actituds i amb altres voluntats.

Gràcies, senyor president.

Gràcies a vostè, senyor diputat. En nom de Convergència i Unió té la paraula el seu president del Grup, l'il·lustre diputat senyor Ramon Camp. (Remor de veus.) Esperi's un segon, senyor diputat. (Pausa.) Té la paraula.

Moltes gràcies, senyor president. Consellers, honorables consellers, senyores i senyors diputats, atesa la importància i gravetat dels fets que s'estan produint a nivell internacional i la necessitat que el Parlament de Catalunya marqués una posició respecte als mateixos, volem fer constar amb aquestes primeres paraules l'oportunitat de la reunió que estem tenint en aquests moments; l'oportunitat d'aquesta reunió de la Junta de Portaveus en presència del conseller en cap del Govern de Catalunya, en presència dels presidents de tots els grups parlamentaris --bé, de tots no, de tots menys un-- que ens permet, de forma solemne, marcar aquesta posició del Parlament, de forma institucional, la posició dels grups parlamentaris. Perquè aquest Parlament ja s'ha manifestat públicament sobre el conflicte bèl·lic a l'Iraq, ho va fer el passat mes de febrer, amb l'aprovació d'una resolució, per part del Ple, que va comportar l'expressió d'un suport majoritari del conjunt de la cambra, també evidentment del Grup de Convergència i Unió.

Malauradament, avui el conflicte ja ha començat i hem de constatar amb tristesa i impotència que les nostres manifestacions d'aleshores, del mes de febrer, les nostres crides, els nostres desitjos, la nostra voluntat --la nostra bona voluntat-- no han estat atesos per aquells a qui anaven adreçats; no han estat escoltats pel Govern espanyol, i si han estat escoltats no ens n'han fet cas. No ha actuat com calia esperar la Unió Europea, no ha estat a l'alçada de les circumstàncies el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i, naturalment, no han fet cas ni de nosaltres ni de ningú els governs dels Estats Units i de l'Iraq; aquest darrer, el Govern de l'Iraq, incomplint l'imprescindible desarmament, manat reiteradament per les resolucions de les Nacions Unides.

Avui volem sumar la nostra veu al crit dels ciutadans de Catalunya, que han sortit novament al carrer, a cada un dels nostres pobles i les nostres ciutats, perquè aquesta guerra és una tragèdia ja inevitable que ens afecta avui, però que ens afectarà també en el futur, s'acabi com s'acabi i s'acabi quan s'acabi. La violència, la mort, el dolor i la destrucció que comporta un conflicte d'aquesta mena no tenen remei ni econòmic ni polític ni social ni moral ni humà. El fràgil sistema d'equilibris que permet a la humanitat de viure raonablement amb pau s'ha degradat fins a portar-nos a un punt que no crèiem que hi arribaríem.

Hem fet tots un pas enrere en la preservació de la pau, del progrés, de la dignitat i el respecte a tots els pobles i de totes les persones. Però no podem ser il·lusos, aquesta guerra té causes i té raons que no són menyspreables, però que no justifiquen la guerra. Creiem que es podia haver evitat i no ho hem aconseguit.

Des de Convergència i Unió creiem que el món s'ha de regir sota l'imperi de la Llei i no sota l'imperi de la força. Creiem en la força de les paraules, del diàleg, de la negociació i no ens resignem a creure que la força es converteixi en l'única font de legitimitat mundial.

És, doncs, necessari que es treballi des de tots els àmbits per posar fi a la guerra. Tenim, doncs, l'ànim encongit per la sensació de fracàs col·lectiu, però volem sumar avui la nostra veu en el rebuig a la guerra i adherir-nos als principis tan maltractats de les Nacions Unides que, tot i haver quedats arraconats aquesta vegada, són i seran més necessaris que mai.

I alcem també la veu en el rebuig del terrorisme, sigui on sigui, arreu del món, i de tots els règims dictatorials, especialment la despòtica i sanguinària tirania que castiga el poble d'Iraq. Sabem que la nostra veu no els arribarà, no els arribarà a ells, a la gent de l'Iraq, perquè el soroll de la guerra sota els seus caps no ho permetrà. Però volem fer arribar la nostra solidaritat a les que fins ara han estat víctimes d'aquella dictadura i que ara ho són anímicament i físicament de la guerra, a tots els iraquians i a tots els kurds.

Però dins d'aquesta tenebra volem veure també el puntet de llum protagonitzat per la reacció espontània i massiva de la gent, de la gent del món sencer, de països molt diferents i de ciutats molt allunyades entre si, a causa d'un fenomen de masses que s'ha produït per tot arreu. Aquests dies, doncs, s'ha demostrat que al marge del tradicional ordre internacional ha nascut i s'ha expandit el que podria anomenar una nova consciència moral del món. Tot això ens ha de portar per força, i tot encara que no sabem com, a l'inici d'un canvi en les normes escrites i no escrites, polítiques, legals i morals que fins ara regien les relacions internacionals. Tot això obliga a reconsiderar el funcionament de les Nacions Unides, el paper del Consell de Seguretat, tot això ha posat en evidència una cosa que ja sabíem, però que ens negàvem a reconèixer, la inexistència d'una política de seguretat i exterior comunes al si de la Unió Europea. És més, ha posat de relleu una cosa pitjor, l'existència de dues polítiques diferents, divergents, contradictòries, fatals per als interessos d'Europa.

Tot això ha de canviar radicalment i ha de començar a canviar ben aviat. Ha de canviar per a millor, perquè pitjor no pot anar. També haurem de reconstruir la relació transatlàntica entre aquells que ens considerem part del món occidental, els europeus de sempre, i els americans, europeus d'origen, i també haurem de reconduir el procés de pau al Pròxim Orient per trobar una solució definitiva al conflicte.

Finalment, una reflexió, amb la qual voldria acabar la meva intervenció. En l'actual estat de coses, a Catalunya li costa fer sentir la seva paraula, la seva veu forta enfora. L'estructura de l'Estat espanyol, encara tan centralitzada en moltes matèries, no permet a les nacions com la nostra expressar la seva posició col·lectiva en qüestions tan transcendents com aquesta, fins i tot, quan els catalans i les catalanes manifesten una posició tan coincident com és el cas en aquest Parlament, li costa trobar la manera de fer sentir la seva veu sigui a Madrid o a Brussel·les o en altres furs. Aquest no és un tema per tractar a la lleugera, l'autonomia també és això, també hauria de ser això.

El Govern també és present avui en el Parlament per donar-nos a conèixer la seva posició, posició que ahir va fer conèixer el president de la Generalitat amb una declaració institucional i que ara es tornava a reclamar som si no s'hagués fet. Constatem que, si més no, en aquest tema hi ha un consens molt alt, i això no passa arreu, però sí que passa aquí, hi ha una diferència que en podríem dir també una diferència catalana, que no es pot projectar com caldria, i això posa de manifest l'existència d'un dèficit de Catalunya per a la seva representació a l'exterior.

Per això vull aprofitar aquesta ocasió per posar de manifest també, una vegada més, que cal trobar nous horitzons per al nostre país que ens permetin en situacions com la d'ara mateix dir al món sencer quina és la posició de Catalunya en aquest cas, per la pau, per la llibertat dels pobles i dels homes i les dones contra les tiranies, a favor de la democràcia i de la llibertat. Aquest és el nostre posicionament.

Senyor president, gràcies.

Moltes gràcies, senyor diputat. En nom del Govern té la paraula l'honorable conseller en cap.

Moltes gràcies, molt honorable senyor president del Parlament. Senyor conseller, senyores i senyors diputats, el Govern de la Generalitat, tal com va expressar ahir mateix el seu president en una declaració institucional, i com jo expressaré també avui aquest matí aquí, sempre ha pensat i defensat que la guerra de l'Iraq es podia evitar i ho seguim pensant. Sempre hem dit que en qualsevol cas calia preservar la funció de les Nacions Unides i que, per tant, qualsevol acció sobre l'Iraq havia de comptar amb l'aval previ del Consell de Seguretat.

Durant les darreres setmanes les Nacions Unides han estat sotmeses a una dura prova, la de cercar el consens sobre la manera més eficaç de desarmar l'Iraq, una prova que dissortadament no s'ha aconseguit superar. Aquest fet comporta una alteració greu de l'ordre internacional, del sistema que el món s'havia donat a si mateix per garantir la seva pròpia seguretat.

És cert que en altres ocasions, Kosovo, per exemple, s'han produït intervencions armades sense l'aval del Consell de Seguretat, però també és cert que les circumstàncies i el clima polític eren ben diferents.

El Govern de Catalunya ha compartit sempre --també ho vull dir-- la necessitat de desarmar l'Iraq i el règim de Saddam Hussein, ho compartim per raons de seguretat a nivell mundial, però també com a resposta a la brutalitat d'un sistema dictatorial que sovint ha vulnerat els drets més elementals, individuals i col·lectius, dels iraquians i, en particular, del poble kurd. Però creiem que l'objectiu del desarmament, malgrat els reiterats enganys i menyspreus de Saddam Hussein a la comunitat internacional, es podia assolir sense recórrer a l'acció bèl·lica directa.

La guerra, però, ha començat. Ho lamentem, perquè tota guerra comporta destrucció i pèrdua de vides humanes. I lamentem també que tots els que l'hem volguda evitar no haguem aconseguit el fi que perseguíem. Difícilment, com es deia abans, hi haurà marxa enrere, ningú no sap amb precisió com evolucionaran els esdeveniments ni quin final hi haurà ni quan es produirà, però el que sí sabem és que caldrà fer esforços grans per recuperar relacions de tota mena que han quedat molt malmeses.

En aquest terreny de reconstrucció i de recuperació, Catalunya hi té un paper a desenvolupar, que haurem d'exercir amb convicció i amb determinació. Caldrà tornar a teixir fils d'entesa a nivell de la comunitat internacional. De tot aquest greu conflicte, n'hauria de poder sortir un nou ordre internacional més eficaç que l'actual. Caldrà també refer la unitat d'acció de la Unió Europea, poques vegades la Unió Europea s'ha mostrat cohesionada i ferma en temes bàsics de política exterior, molt poques vegades, però en aquesta ocasió la fractura i la ferida són molt fondes. I haurem de fer tots plegats, cadascú al seu nivell, una acció intensa de nova i millor entesa a nivell europeu. En aquest sentit, la nova arquitectura de les institucions europees que confereixi poders reals a la Unió per desenvolupar una funció real en el món esdevé cada cop més imprescindible i urgent.

Caldrà, finalment, ajudar a trobar una solució definitiva per a l'Orient Mitjà, acabar d'una vegada per totes amb un conflicte, el palestino-israelí, i posar d'aquesta manera una llavor definitiva de pau en una àrea del nostre Mediterrani adolorida pel conflicte permanent i el patiment de molta gent. El Govern de Catalunya i les forces polítiques que li donen suport han actuat des del principi amb tota coherència i convicció per evitar una guerra que no era l'únic camí per aconseguir uns objectius que molts compartim. Seguirem actuant amb la mateixa fermesa per assolir la pau que el nostre poble manifesta, anhela i desitja.

Moltes gràcies, senyor president.

Moltes gràcies, senyor conseller en cap.

Si em permeten, i per acabar aquest acte, els voldria llegir una declaració institucional amb motiu de l'inici de la guerra a l'Iraq.

«El president del Parlament, la Mesa, els presidents dels grups parlamentaris i la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya, reunits amb caràcter extraordinari amb motiu del conflicte bèl·lic desencadenat a l'Iraq, volen manifestar per la majoria dels seus grups llur no rotund a la guerra i a la utilització de la força de les armes en la resolució dels conflictes, perquè cap causa no mereix la mort d'innocents.

»Els ciutadans i les ciutadanes iraquians que pateixen el règim despòtic i sanguinari de Saddam Hussein són ara les víctimes innocents d'una acció bèl·lica injustificada i desproporcionada, desencadenada sense haver esgotat els camins de la diplomàcia i del diàleg, en el marc de les instàncies internacionals.

»Des del 15 de febrer proppassat, el poble de Catalunya ha expressat el seu clam a favor de la pau. Les mobilitzacions multitudinàries per la pau i el no a la guerra no han servit per canviar el curs dels esdeveniments, perquè la guerra ha començat malgrat les protestes mundials. Però això no ens ha de fer abandonar el compromís del poble de Catalunya a favor de la pau i de la resolució pacífica dels conflictes en el marc de les Nacions Unides, com ja va expressar el Parlament de Catalunya en la Resolució aprovada pel Ple el proppassat 12 de febrer.

»El poble de l'Iraq ha de posar fi a l'actual règim dictatorial i a la vulneració dels seus drets democràtics, inclosos els drets col·lectius del poble kurd, però el caràcter autoritari i despòtic del règim iraquià, en l'enderrocament del qual tothom està d'acord, no anul·la la convicció que calia haver trobat una solució pacífica, en l'àmbit de les instàncies internacionals de diàleg.

»En aquests moments en què l'acció bèl·lica és ja una realitat a l'Iraq, cal apel·lar a la recomposició de l'ordre internacional per a la resolució dels conflictes en el marc de les Nacions Unides, perquè en el futur no hi pugui haver cap més guerra com aquesta.

»Catalunya reclama també una Europa cohesionada i bel·ligerant a favor de la pau. Els governs dels estats que integren la Unió Europea han de fer tots els esforços per apropar llurs posicions a fi de fer possible una política exterior i de seguretat comuna i per contribuir decididament a la construcció d'un nou ordre mundial més just. Davant d'aquesta situació, encoratgem el poble de Catalunya a continuar alçant la seva veu en contra de la guerra i a favor de la pau.»

Moltes gràcies, senyors presidents dels grups, senyors membres de la Junta de Portaveus, senyors representants del Govern, senyors membres de la Mesa.

S'aixeca la sessió.

La sessió s'aixeca a tres quarts d'onze del matí i deu minuts.

Fotos: Parlament de Catalunya