Notícies

El Parlament ha avalat una normativa europea sobre els serveis de traducció i interpretació en casos penals, en el marc d'una prova pilot posada en marxa per tots els estats membres. En el cas de l'estat espanyol, les Corts Generals han demanat per primera vegada als parlaments autonòmics si aquesta norma els envaïa competències.

El president Ernest Benach ha explicat avui la importància d'aquesta experiència pilot durant el seminari de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees sobre 'Aspectes jurídics de l'aplicació del principi de subsidiarietat', que ha reunit al palau del parc de la Ciutadella una desena de representats d'aquestes assemblees, entre els quals els presidents dels parlaments d'Euskadi, Arantza Quiroga, de l'Aragó, Francisco Pina, d'Extremadura, Juan Ramón Ferreira, de Madrid, Elvira Rodríguez, de Baden-Württemberg, Peter Straub, dels Abruços, Nazario Pagano, d'Emília-Romanya, Monica Donini, de Ligúria, Giacomo Ronzitti, i de Trento, Giovanni Kessler.

Benach ha valorat positivament que s'hagi posat en marxa l'aplicació del principi de subsidiarietat reconegut al Tractat de Lisboa, pel qual els parlaments estatals han de consultar els parlaments autonòmics abans de donar el seu parer sobre els projectes de normatives europees. D'aquesta manera, els parlaments estatals i autonòmics controlen la legislació europea i poder dir a la UE que hi han assumptes que han de quedar sota la responsabilitat de les comunitats autònomes o dels parlaments estatals.

La normativa de la Comissió Europea, anomenada decisió marc relativa al dret d'interpretació i traducció en els processos penals, estableix unes normes comunes bàsiques a tots els estats membres per assegurar que tota persona sospitosa d'haver comès un delicte que no entengui o parli la llengua del procés penal ha de disposar d'interpretació i de traducció dels documents essencials, els costos dels quals van a càrrec dels estats membres.

El Congrés dels Diputats va acordar a final del mes de juliol obrir consultes amb els parlaments autonòmics, a qui va donar un termini que acabava el 8 de setembre. Van contestar aquest requeriment els parlaments de Catalunya, Euskadi, Galícia, l'Aragó i Múrcia. Tots va dictaminar que la normativa europea era respectuosa amb el principi de subsidiarietat i així ho van traslladar a la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, que el 15 de setembre va dictaminar a favor de la proposta de la UE.

En vista d'aquesta prova pilot, Benach, que presideix el grup de treball sobre subsidiarietat de la CALRE, ha dit que caldrà valorar més endavant "l'eficàcia del model i comprovar els possibles desajustos pràctics del procediment a l'estat espanyol" i ha apuntat que potser caldria replantejar-se la "brevetat" dels terminis de resposta donats als parlaments autonòmics. Segons el president, la participació de les institucions subestatals als processos legislatius de la UE és un pas en l'adequació del funcionament de les institucions comunitàries a la realitat multinivell de l'Europa del segle XXI".

Durant el seminari han intervingut com a ponents Christiaan Timmermans, jutge del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, i Christian Pennera, jurisconsult del Parlament Europeu.

Entre els assistents, a més dels esmentats anteriorment, hi eren el vicepresident primer de la mesa del Parlament, Higini Clotas; i els secretaris primer i quart, Lídia Santos i Rafael Luna, respectivament; el president de la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea, Miquel Àngel Estradé, i altres diputats d'aquest organisme parlamentari; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom; el director de la Comissió Europea a Barcelona, Manel Camós, i la cap de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Maite Calvo, entre altres.