Notícies
Dilluns, 27 de gener de 2003. Palau del Parlament
|
 |
El president del Parlament, Joan Rigol, va apel·lar el passat 27 de gener a l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i a la unitat política d'Europa per a evitar, en un conflicte com el de l'Iraq, la «simplificació maniquea de bons i dolents» que justifiqui la guerra. Rigol ho va dir durant la XII Jornada del Consell Català del Moviment Europeu, que va inaugurar juntament amb el president del Consell Català del Moviment Europeu, Josep Verde Aldea, en la què va participar, entre d'altres, l'ex-primer ministre francès, Michel Rocard.
Joan Rigol va dir: «tot mirant atentament el que passa en el nostre món polític internacional, constatem que el nostre món necessita cada vegada més, i amb més urgència, Europa, però una Europa unida i responsable». Segons el president del Parlament, «una mirada al conflicte de l'Iraq --amb l'espiral bel·licista de totes les parts i l'afany de guerra que manifesten alguns líders mundials en les seves declaracions-- ens fa adonar que ens cal una força mundial nova, que sigui capaç de tractar els conflictes mundials amb un altre estil».
Rigol, que en aquest sentit es va referir a «l'escepticisme amb que Collin Powell apel·lava a la vella Europa», va considerar que cal prendre exemple de l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i de la seva creença que els valors de la pau i de la convivència s'havien d'anteposar al parer d'aquells que es creuen en el dret de defensar la veritat, la seva veritat, per damunt de tot, i que no dubten a imposar-la sigui com sigui.
En aquest sentit, Rigol va demanar coordinació política internacional per a evitar espectacles de divisió, amb Anglaterra i Espanya, d'una banda, i França i Alemanya, d'una altra, perquè, segons va dir, «si no ho arreglem, estem abdicant el paper conjunt europeu».
En un altre ordre de coses, Joan Rigol es va referir al model social europeu en el futur de la Unió, que va centrar el debat en aquesta XII Jornada del Consell Català del Moviment Europeu. Rigol va apostar per evitar que «el nostre model social quedi reduït al seu vessant interior europeu, sinó que ha d'assumir el paper que ens correspon en la nostra responsabilitat envers l'economia dels pobles subdesenvolupats i envers futures generacions, que ens obliguen a fonamentar el nostre creixement econòmic en una economia sostenible, si no volem malmetre la possibilitat dels nostres fills de viure dignament».
De la seva banda, l'ex-primer ministre francès i actual diputat al Parlament Europeu, Michel Rocard, va dir que la política social europea és caòtica però és viva, i va assegurar que no es pot considerar que l'Europa social ja estigui feta. «Hi ha hagut un bloqueig durant vint anys fet pel govern anglès de Thatcher i Major i, tot i que ara hi ha una gran vitalitat de la política social, encara estem en fase d'integració», va continuar dient.
Segons Rocard, un dels reptes de futur està en els fets de frenar l'imparable augment de les desigualtats socials i d'adonar-nos que «si disminuïm el nombre i la qualitat del sistema de protecció social farem que pateixi més oscillacions». En aquest sentit, Rocard, que es va mostrar crític amb els resultats que han donat algunes privatitzacions, es va felicitar que les propostes per a disminuir la protecció social i els serveis públics ja no s'aprovin d'una manera unànime, i va insistir que hi ha un grau mínim de servei públic per sota del qual la societat es devalua. En matèria d'immigració, Rocard es va mostrar favorable a polítiques d'acolliment i prevenció ja que --va dir-- són indispensables.
A més de Michel Rocard, a la jornada del 27 de gener al Parlament van intervenir també el director general de l'Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA), Daniel Ortiz; el diputat al Parlament Europeu i membre de la comissió de Treball i Assumptes Socials, Alejandro Cercas; el degà dels Estudis de Ciències del Treball de la Universitat Pompeu Fabra, Gösta Espin-Andersen; el secretari general d'Assumptes Europeus de la Generalitat de Catalunya, Llibert Cuatrecasas, i el president del Moviment Europeu Internacional, José María Gil Robles.
Fotos: Parlament de Catalunya