Notícies

Montilla, Benach, Pujol i Maragall obren els actes de la Diada amb un homenatge a Macià en què defensen l'estatut i la dignitat de Catalunya

Dijous, 10 de setembre de 2009. Palau del Parlament

Parlament de Catalunya. 2009

Vegeu la galeria d'imatges (8 imatge/s)

El president de la Generalitat, José Montilla, el del Parlament, Ernest Benach, i els dos expresidents del govern, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, han defensat avui l'estatut, l'autogovern i la dignitat de Catalunya durant l'acte de commemoració del 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià, de qui tots han destacat el llegat i el paper determinant que va tenir en la recuperació de les institucions catalanes. Amb aquest acte, el Parlament ha obert la celebració institucional de l'Onze de Setembre.

José Montilla ha fet una gran defensa de l'estatut del 2006 i del seu desplegament. "És l'eina d'autogovern més poderosa que hem tingut en tres-cents anys i als qui avui tenim la més alta responsabilitat de govern ens correspon desplegar-lo i aplicar-lo en tota la seva amplitud, extraient-ne el màxim rendiment, actuant des de la lleialtat institucional i donant resposta al mandat exigent i precís del nostre poble".

Així mateix, ha lloat la "dignitat" del president Macià, de qui ha dit que el seu "gran llegat" ha estat la actual Generalitat, perquè va recuperar una institució històrica, hi va donar continuïtat i la va fer evolucionar.

El president del Parlament, que ha qualificat Macià de "gran referent històric" del nostre país, ha dit que Macià és "l'anhel i la lluita per la llibertat política que defineixen la nació catalana des de fa tres segles, i que encara avui marquen qualsevol repte que vol encarar Catalunya. Perquè amb un autogovern limitat i sovint assetjat, estem obligats a malbaratar temps i recursos en conflictes permanents amb l'estat per poder fer realitat les demandes socials i econòmiques dels catalans".

Benach ha insistit que en Macià "trobem la reacció contra el maltractament del catalanisme" i ha recordat, "com si fos avui", unes paraules del president Macià davant una eventual retallada de l'estatut: "Si ve la més petita retallada de l'estatut de Catalunya, l'hem de defensar com sigui, perquè a la que deixem tocar un fil de roba de la llibertat de Catalunya, de mica en mica l'anirem perdent tota, i hauran estat inútils tots els esforços de tantes generacions per arribar a l'estatut que tenim avui i a aquest Parlament i a aquest govern de Catalunya". En aquest sentit, el president ha fet una crida a treballar amb "decisió i unitat" per defensar l'autogovern.

"Sentit de la dignitat"

Pujol ha destacat el "sentit de la dignitat" de Catalunya i dels catalans que tenia Macià. "Era respectuós i exigia ser respectat. I així hem de ser nosaltres", ha dit el president, perquè "si no ens respecten la dignitat, no ens respectaran res". Per Pujol, "a hores d'ara Catalunya té molts reptes i viu un moment difícil" i això requereix "una resposta de país", que "haurà de fer-se tenint en compte el nostre dret a l'autogovern i a un finançament just, i el nostre dret a conservar la nostra identitat, i també tot allò que ens cal per mantenir la nostra cohesió social", i "de manera que la nostra dignitat sigui respectada". El president Pujol ha apel·lat també a la "seriositat", que cal sumar "al capital humà, cultural i social que tenim" i que "cap llei ni cap tribunal no ens poden prendre".

Tot i insistir que Catalunya "viu un moment molt difícil" i que "en el nostre entorn hi ha gent que pensa que ara potser sí que es podrà liquidar el que en diuen l'anomalia catalana", el president Pujol ha afirmat creure que "d'aquest perill ens en podem salvar i podem ser un país digne, sòlid i ambiciós", una cosa que és sobretot "qüestió de qualitat i d'autoexigència".

Maragall ha remarcat que Macià va ser "una de les persones que, d'una forma més clara, van iniciar el camí de l'autonomia de Catalunya", i ha recordat la "negativa" que va rebre de Madrid en "una de les primeres ocasions en què hem hagut d'anar a Madrid a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a nacionalitat". "Ens hi hem tornat a trobar en aquestes situacions, però Macià va ser el primer, i d'alguna forma ens ha servit després de referent, i és, per tant, just que ara puguem dir que som els seus hereus d'alguna manera", ha dit el president Maragall.

Segons Maragall, Catalunya després "ha fet totes les passes que ha fet", però "no s'acaben d'aconseguir del tot mai els objectius que volem". "Tornem a estar en una situació en què no sabem si aquell estatut que vam aprovar i referendar s'haurà de tornar a referendar, perquè si el toquen, si és modificat, jo crec que haurem de demanar que es torni a preguntar a aquells que el vam referendar si 'sí' o 'no' el volem, perquè per poc que el toquin, l'hauran tocat, i si l'han tocat no és el mateix", ha conclòs. En tot cas, s'ha mostrat convençut que les persones que avui estan al capdavant de la Generalitat "maldaran per aconseguir ser fidels al llegat" de Macià, encara que "sabem que serà difícil".

Assistents

L'acte, que ha tingut lloc a l'auditori del Parlament, ha comptat amb la presència dels principals representants del món polític, econòmic, social i cultural del país, a més de familiars del president Macià, entre els quals els seus néts Antoni i Teresa Peyrí.

Entre altres, hi han assistit el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i altres membres de l'executiu; els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; tots els membres de la mesa, els presidents de tots els grups parlamentaris, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC-CpC), Joan Puigcercós (ERC), Daniel Sirera (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt), i també portaveus i altres diputats; representants catalans a les corts espanyoles, com el president del Grup de CiU al Congrés, Josep A. Duran i Lleida, la presidenta del PPC i senadora, Alícia Sánchez-Camacho, o el diputat d'ERC Joan Ridao. També hi ha assistit la delegació de l'Assemblea Nacional del Quebec que és de visita oficial a Catalunya, encapçalada pel seu president, Yvon Vallières, i el ministre quebequès Pierre Arcand, també de viatge oficial.

Hi eren també presents vocals del Consell General del Poder Judicial, com Ramon Camp; la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret, i la fiscal en cap, Teresa Compte; el president del Consell Consultiu, Pere Jover; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Ramon Font; el president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Albert Sáez; el president de la Comissió Jurídica Assessora, Tomàs Font; rectors de diferents universitats, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez-Madero.

L'acte ha comptat també amb l'assistència de representants de l'àmbit econòmic, com els presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, de Caixa Sabadell, Salvador Soley, de Caixa Girona, Manel Serra, de la Caixa d'Enginyers, Ramon Ferrer, de Microbank, Josep F. de Conrado, d'Spanair, Ferran Soriano, i de l'Asociación Española de Directivos, Ramon Adell, entre altres.

Durant l'acte s'ha projectat el vídeo 'La veu de Macià. Banda sonora d'una època', produït per la cambra amb motiu de l'edició del llibre 'El president Macià i el Parlament de Catalunya', del lletrat major Ismael E. Pitarch. L'acte ha acabat amb la interpretació d''Els segadors' a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.