Notícies

Divendres, 27 de gener de 2006. Palau del Parlament

El Parlament de Catalunya ha commemorat aquest matí el Dia Mundial de la Memòria de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat en un acte presidit pel president del Parlament, Ernest Benach, en el qual també ha intervingut el president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Teodoro Burdman.

El 27 de gener és el dia designat per les Nacions Unides per a commemorar el Dia Mundial de la Memòria de l'Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat i coincideix amb la data de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, a Polònia.

Han assistit a l'acte el vicepresident primer de la cambra, Higini Clotas; el vicepresident segon, Ramon Camp; la secretària primera, Anna Miranda; la secretària segona, Carmen Carretero; el secretari tercer, Rafel Luna, i també el president del Grup Parlamentari d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; el portaveu del Grup Parlamentari del PPC, Francesc Vendrell; el portaveu adjunt del Grup Parlamentari d'ICV-EA, Jordi Miralles, i els diputats següents: Carme Laura Gil i Núria de Gispert (CiU), David Pérez (SCC), Pilar Dellunde (ERC) i Dolors Clavell (ICV-EA).

També han assistit a l'acte representants de la comunitat jueva, del poble gitano, dels testimonis de Jehovà, del col·lectiu d'homosexuals, del col·lectiu de discapacitats i de les persones que es van oposar políticament al nazisme.

Durant l'acte, que s'ha fet al despatx d'audiències del president del Parlament, el president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Teodoro Burdman, ha encès les sis «espelmes del record»: pels jueus exterminats pels nazis; pels infants que van perdre la vida a les cambres de gas; per les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració; pels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme; pels «justos entre les nacions», persones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i pels supervivents de l'Holocaust que trobaren un refugi que els va permetre reconstruir la seva vida i mantenir la identitat.

El president del Parlament ha reiterat el «profund compromís» i el «deute moral de les institucions catalanes» per tal de «no oblidar aquells crims sense precedents en la història de la humanitat», i ha afegit que la cambra catalana, «en tant que institució representativa de tot el poble català i defensor de la pau i el diàleg, té memòria del patiment que va sofrir la comunitat jueva, i per això l'acte d'avui vol ser un reconeixement públic a aquells que van patir el genocidi, i també una manifestació de rebuig rotund d'aquesta cambra a qualsevol tipus de persecució per raons ideològiques, religioses, de gènere, d'orientació sexual o de condició social».

Ernest Benach ha dit que aquest acte d'homenatge «ha de servir sobretot per a conscienciar-nos d'aquella realitat i d'altres de posteriors que no podem acceptar, contra agressions davant les quals no podem restar indiferents, ja que la indiferència ens en fa còmplices».

El president del Parlament ha recordat també el sofriment de milers de catalans «que van haver de fugir de casa nostra a causa de la dictadura i van acabar tancats als camps de concentració i d'extermini» i ha destacat la importància dels seus esforços posteriors per explicar l'Holocaust, perquè «és gràcies a aquesta tenacitat i el compromís amb la convivència dels pobles que avui gaudim d'una societat més lliure i democràtica».

«Per a construir un futur de convivència i pau» -ha dit Benach-, «un futur basat en la justícia, hem de ser capaços de recuperar el poder de la paraula i la comunicació entre els homes. Dialogar i, per tant, resoldre els conflictes de manera pacífica és l'únic camí per a avançar i construir una veritable cultura de pau i de respecte pels drets humans».

De la seva banda, el president de la comunitat israelita, Teodoro Burdman, ha demanat que «no es banalitzi» l'Holocaust perquè «no s'ha d'oblidar que tots aquells éssers humans van ser assassinats pel que eren», «no estaven en guerra amb ningú i van ser deportats als camps de la mort sense possibilitat de defensar-se», ha afegit.

Burdman considera que s'ha de «prevenir sobre el que va passar perquè, si s'oblida tanta barbàrie i tant de dolor, aquests fets es podrien repetir, i qualsevol en pot ser la víctima».