Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha pronunciat avui la conferència «El nou Estatut: una proposta europea i moderna» a la Sala de Cultura de Sant Domènec de la Seu d'Urgell. L'alcalde del municipi, Jordi Ausàs, diputat del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat l'encarregat de presentar la conferència i ha destacat la importància de la visita d'Ernest Benach, de qui ha dit que té una forta vocació política i de servei a la ciutadania.

Han assistit a la Sala de Cultura de Sant Domènec diversos alcaldes de la zona i regidors de la Seu, com ara el diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió Albert Batalla.

En la conferència el president de la cambra catalana ha afirmat que amb la votació de la proposta de reforma aprovada al Parlament per gairebé el noranta per cent dels 135 diputats «es va fixar un camí comú, el d'aconseguir el nou Estatut que necessitava el país de manera urgent i imprescindible, per a adaptar-nos a una realitat canviant, que necessita un desenvolupament polític».

El president del Parlament ha remarcat en la conferència que «davant aquest repte de país, no de partit, si hi ha quelcom imprescindible és la unitat dels partits polítics». Benach ha afirmat que aquesta unitat es va comprovar el 30 de setembre amb l'aprovació del text al Parlament o el 2 de novembre amb la defensa de la proposta de reforma al Ple del Congrés: «La unitat que ens ha portat històricament els èxits d'aquest país nostre», ha dit.

El president de la cambra catalana ha afegit que «en tant que l'Estatut no era una qüestió de govern i oposició, sinó de Parlament, es va poder aconseguir la unitat», i s'ha preguntat: «A quin preu es pot acceptar trencar aquesta unitat? En aquests moments m'amoïna aquesta qüestió». Benach ha afirmat que, encara que hi ha qui parla com si es tingués un nou text estatutari vigent, en referència als acords entre forces polítiques, «el procés encara no és tancat, hi ha molta feina a fer, i la unitat o la manca d'unitat serà fonamental».

Ernest Benach ha continuat en aquesta línia quan ha dit que «a manca de ser un Estat no es pot fer la guerra per compte propi, i com a president del Parlament no em cansaré de defensar la unitat», i ha afegit que cal que «els representants de Catalunya pensin i treballin per Catalunya». «Si no ho fem ara, quan?», s'ha demanat.

«Toca que cadascú demostri les seves conviccions, el seu talent, el seu tarannà, perquè, al final, el resultat de tot el procés sigui un millor marc polític per a Catalunya, unes millors possibilitats de Govern per al nostre país».

Per Ernest Benach, calia i cal un nou Estatut «per a la competitivitat del país; per a encarar els reptes de futur; per a disposar d'unes institucions útils, modernes i eficients; per a poder desenvolupar les mesures contundents que calen quan tenim problemes de la dimensió d'un milió i mig de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa; per a donar resposta a les noves necessitats socials derivades de l'augment de l'esperança de vida; per a adaptar l'estat del benestar a les particularitats de cada territori; o per a deixar de ser una Catalunya de peatges, i no em refereixo només a les autopistes».

«També era necessari -ha continuat- per a molts catalans i catalanes, en l'entorn de la globalització, fer un pas endavant a l'hora de poder expressar amb normalitat, viure amb normalitat, amb identitat pròpia». En aquest àmbit, Benach ha dit: «Que Catalunya és una nació, no és cap invent de cap partit, ni va contra ningú. És simplement un sentiment compartit per la major part de la gent que viu a Catalunya, del qual no tenim per què amagar-nos». El president de la cambra ha afegit: «Sentim el que sentim i som el que som. Definir Catalunya com a nació, realment, ¿perjudica a algú?». «El que perjudica, el que no s'entén en una època de llibertats, són els impediments que se'ns posen contínuament en tots els àmbits», ha continuat.

El president del Parlament ha explicat que l'Estatut era necessari «per a corregir dos excessos que l'Estat comet amb Catalunya des de fa vint-i-cinc anys: la progressiva "laminació" de competències, que ens porta a cercar un nou marc estatutari blindat a possibles abusos centralistes; i el finançament, un sistema opac, que genera any rere any un dèficit fiscal que ja no podem assumir més temps, i que volem corregir».

En relació amb el títol de la conferència, Benach ha afirmat que el text aprovat pel Parlament «fou una proposta europea i moderna». Pel president de la cambra, «la Unió Europea necessita apropar-se a la ciutadania, deixar de ser una institució llunyana». «Amb el fracàs dels referèndums d'Holanda i de França apareix més clara la necessitat de construir Europa de manera més pròxima als ciutadans; i és inevitable adaptar les dinàmiques de la UE a les realitats regionals, que són plurals, però que estan connectades», ha afegit.

Pel president del Parlament l'Estatut és, doncs, «una proposta que s'inscriu en l'actualitat d'Europa, és una proposta moderna, connectada als nous temps». Segons Benach, però, «ens trobem amb resistències arcaiques que no accepten un Estat modern, sinó que miren de preservar estructures pròpies de segles anteriors».