Notícies

El ple ha aprovat a la sessió d'aquest matí la llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos i la de mediació en l'àmbit del dret privat.

La llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos ha estat aprovada per 119 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC, ICV-EUiA i Grup Mixt), 13 vots en contra (PPC), i una abstenció, la del diputat Albert Rivera (Grup Mixt).

Totes les esmenes del PPC i del Grup Mixt han estat rebutjades. Pel que fa a les de CiU, el grup parlamentari n'ha retirat una part, n'ha transaccionat una altra i n'ha mantingut cinc de vives, que també ha estat rebutjades.

El diputat Miquel Àngel Estradé, com a relator dels treballs de la comissió i de la ponència, ha explicat els aspectes més destacats de la llei que "reconeix la diversitat i la pluralitat d'expressions religioses" i es pot definir, segons que ha dit, com a "garantista" per a la societat, les comunitats religioses i el món municipal.

Estradé ha explicat que la llei envia missatges clars a tots tres: "A la ciutadania, li diu ben clar que l'activitat religiosa i el seu exercici es farà amb garanties de seguretat, de salubritat, i sense pertorbar la convivència ni causar molèsties; a les confessions religioses, els diu que l'activitat religiosa, malgrat que la llibertat de culte és un dret fonamental, està sotmesa a llicència i a reglament i que els temples han de tenir unes condicions determinades i estan sotmesos a regulació; i al món local li envia un missatge important, que és que han de preveure un sòl adequat perquè s'hi puguin construir equipaments d'ús religiós i que ningú no els podrà obrir sense llicència".

María Ángeles Olano (PPC), Glòria Renom (CiU) i Albert Rivera (Grup Mixt) han intervingut en nom dels respectius grups per defensar les esmenes que mantenien a l'articulat, mentre que Cònsol Prados (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC) i Laura Massana (ICV-EUiA) ho han fet per posicionar-s'hi.

El debat ha estat seguit des de la zona de públic per la directora general d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, i per membres del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, l'Església Ortodoxa, l'Associació Cultural Cristiana de Catalunya "Ágape", la Comunitat Baha'i, la Comunitat Israelita de Barcelona, els Testimonis Cristians de Jehovà, el Consell Evangèlic de Catalunya, el monestir budista del Garraf i membres de l'assemblea municipal de les religions de Lleida.

Llei de mediació

La llei de mediació ha estat aprovada per unanimitat (132 vots a favor) després que els grups de l'oposició han retirat, amb voluntat de consens, les quaranta-vuit esmenes a l'articulat que hi mantenien.

La consellera Montserrat Tura ha intervingut davant el ple per defensar la mediació i la llei que la regula com un "instrument capdavanter". Tura ha manifestat que "la mediació no pot ser una solució només dedicada a una minoria" i ha dit que la congestió al sistema judicial, pel gran nombre de conflictes relacionats amb l'àmbit civil, "no es resol només amb més mitjans i més jutjats sinó que s'ha de resoldre amb canvis clars de plantejament en la manera d'abordar els conflictes" i en aquest sentit ha defensat la mediació com una forma "útil i eficaç" i un sistema "avançat i civilitzat" per fer-ho "fins i tot un cop iniciat un procés judicial".

La consellera de Justícia ha demanat que es difongui la importància d'aquest sistema de resolució de conflictes, s'ha mostrat convençuda que la mediació passarà a ser "un dels sistemes més utilitzats i avançats per resoldre conflictes de l'àmbit privat" i ha assegurat que avui "el Parlament fa una passa endavant en aquesta manera d'entendre la societat i els seus conflictes inherents" que es poden resoldre davant mediadors que han de ser prestigiats i reconeguts com a professionals de la resolució de conflictes.

Al debat han intervingut la diputada Agnès Pardell (PSC-CpC), com a relatora dels treballs de la comissió i la ponència, i els diputats Montserrat Nebrera (PPC), José Domingo (Grup Mixt), Núria de Gispert (CiU), Pere Aragonès (ERC) i Salvador Milà (ICV-EUiA).