El president, Ernest Benach, ha rebut aquest migdia en audiència els expresidents de la cambra, Heribert Barrera i Joan Rigol, i el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, tots tres promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) estatal "Televisió sense fronteres: l'espai de comunicació de les llengües catalana, èuscara i gallega", que busca el reconeixement legal d'aquestes tres realitats lingüístiques i culturals i dels seus respectius espais de comunicació.
La iniciativa, endegada per Acció Cultural del País Valencià, compta amb una comissió promotora formada per trenta-tres personalitats, entre les quals hi ha, a més de Barrera, Rigol i Climent, els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, els tres presidents de la Federació Llull, el president de l'IEC, Pere Gimferrer, Ignasi Riera, Joan Laporta o els abats de Montserrat i Poblet, entre d'altres.
La iniciativa té com a base jurídica la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, aprovada el 1992, i pretén "garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques realitzades totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la carta" a totes les comunitats autònomes que comparteixen la llengua de l'emissió.
La recollida de signatures va començar l'11 de juliol a Godella (Horta del Nord), i la comissió promotora disposa de nou mesos per aconseguir les 500.000 que calen perquè la proposició de llei es pugui tramitar al Congrés.
Climent ha explicat que "ara ja hi ha mil fedataris, la majoria valencians", i s'ha mostrat convençut que "és possible arribar als cinc mil", xifra que la comissió promotora valora com a necessària per assolir el mig milió de signatures de la manera més ràpida possible.
Els membres de la comissió han lliurat a Benach l'exposició de motius i el text de la proposició, que la mesa del Congrés va admetre a tràmit el 26 de maig, i li han demanat que avaluï com el Parlament hi pot donar suport.