Notícies

El ple de dimecres, 15 de juliol, farà el debat final de quatre projectes de llei que regularan els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, la mediació en l'àmbit del dret privat, els aeroports i heliports, i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Durant la sessió, que previsiblement durarà dos dies, s'elegiran, a més, els sis membres del Consell de Garanties Estatutàries que correspon designar al Parlament.

El ple inclou el debat de quatre interpel·lacions: dues de presentades per CiU, sobre el nou model de finançament i sobre la situació econòmica; una d'ERC, sobre la reordenació i l'adaptació de l'oferta dels estudis postobligatoris, i una del PPC, sobre les mesures de reforç amb relació a la protecció de les famílies davant la crisi. També es farà el debat i la votació de sis mocions: tres de CiU, sobre el sistema financer, sobre el futur dels centres especials de treball social i el dret al treball de les persones amb discapacitat, i sobre el règim electoral; una d'ERC, sobre la política de mitjans de comunicació en el nou marc legal; una del PPC, sobre la política amb relació a la temporada turística, i una del Grup Mixt, sobre l'elaboració i l'aprovació de la llei electoral.

La sessió de control al president de la Generalitat i als consellers del govern es farà dimecres a les quatre de la tarda. José Montilla haurà de respondre les preguntes dels grups sobre l'actualitat política, i els consellers, preguntes sobre el canal Segarra-Garrigues i el soterrament de la línia de molt alta tensió (CiU); sobre el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (PSC-CpC); sobre el conveni signat amb Caixa Catalunya per a la formació dels cuidadors no professionals (ERC); sobre la tramitació, gestió i resolució dels expedients urbanístics (PPC); sobre la lluita contra el canvi climàtic (ICV-EUiA), i sobre la gestió dels recursos econòmics en l'acció exterior del govern (Grup Mixt).

Llei de centres de culte

El projecte sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, que presentarà el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, arriba al debat final amb 48 esmenes a l'articulat (24 de CiU, 13 del PPC i 11 del Grup Mixt).

El projecte, que vol donar resposta a la cada dia més plural realitat religiosa de Catalunya, vol garantir l'aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, les comunitats i les confessions religioses a establir centres de culte. Per això, un dels objectes de regulació se centra en la previsió de sòl per a l'ús religiós, d'acord amb les necessitats i la disponibilitat dels municipis. En aquest sentit, la llei preveu que els plans d'ordenació urbanística municipals estableixin sòl amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari en què s'admetin usos de caràcter religiós.

El text també preveu la regulació de les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament i evacuació dels llocs de culte. Un cop la llei entri en vigor, el govern disposarà d'un any per aprovar un reglament que ho reguli.

Llei de mediació

El projecte de llei de mediació en l'àmbit del dret privat arriba al debat final amb 33 esmenes (15 del Grup Mixt, 11 de CiU i 7 del PPC).

La llei, que s'inscriu en un corrent europeu d'actualització de les lleis de mediació i que derogarà la del 2001, de mediació familiar. La nova normativa amplia l'àmbit d'actuació dels mediadors i defineix la mediació com un mètode de gestió de conflictes que pretén evitar l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l'abast.

La mediació, de caràcter voluntari i confidencial, abastaria la mediació civil i els conflictes familiars. La mediació familiar seria aplicable en cas de divorcis, separacions, custòdies, acolliments de persones grans, i altres conflictes en l'àmbit del dret de la persona i la família susceptibles de ser plantejats judicialment. La mediació civil comprendria qualsevol conflicte en matèria de dret privat sorgit de la convivència ciutadana i social, susceptible de ser jutjat, relacionat principalment amb associacions i fundacions, propietats horitzontals i urbanitzacions, o amb diferències greus en l'àmbit de la convivència derivades, per exemple, de la coexistència de diferents cultures.

El text defineix qui pot ser mediador i com es desenvoluparà el procés de mediació, i converteix el Centre de Mediació Familiar de Catalunya en Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, com a centre especialitzat i principal impulsor d'aquest procediment de resolució de conflictes.

Llei d'aeroports i heliports

El projecte de llei d'aeroports i heliports, tramitat pel procediment d'urgència, arriba al ple amb 310 esmenes vives (180 de CiU, 75 del PPC i 56 del Grup Mixt). El projecte regula les infraestructures aeroportuàries que són competència de la Generalitat -les que no tenen qualificació legal d'interès general- i la seva planificació, construcció i gestió. També estableix, respecte als aeroports que sí que tenen la qualificació d'interès general, l'aplicació de la llei en l'exercici de les competències que la Generalitat hi pugui tenir.
La nova normativa fa un replantejament global del marc legal vigent en la matèria, atenent les noves competències que l'estatut atorga a la Generalitat i l'important creixement i transformació del sector els darrers anys. En aquest sentit la llei derogarà les actuals lleis d'aeroports de Catalunya i d'heliports.

El projecte considera el pla d'aeroports, aeròdroms i heliports com l'eina bàsica de planificació, i crea la figura del pla director urbanístic aeroportuari. També es crea l'ens públic Aeroports de Catalunya, amb la missió de fomentar el sector aeronàutic i el transport aeri a Catalunya, i administrar i gestionar les infraestructures aeroportuàries de titularitat de la Generalitat que li adscrigui el govern, de manera directa o indirecta. Entre altres aspectes, la llei conté les disposicions relatives a l'establiment, la construcció i la posada en funcionament de les infraestructures aeroportuàries, i crea un registre de les instal·lacions existents. També regula les diferents formes de gestió i fixa el certificat d'aeroport com l'autorització administrativa que faculta per dur a terme operacions. Així mateix, té un capítol de drets i deures del usuaris, i un de relatiu a la inspecció i el règim sancionador.

Agència de l'Habitatge de Catalunya

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, presentarà finalment el projecte de llei de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que es tramita també pel procediment d'urgència. Els grups s'han reservat 11 esmenes (2 CiU, 4 el PPC i 1 el Grup Mixt) per defensar al darrer debat plenari del projecte de creació d'aquest nou ens, que és una mesura recollida al Pacte Nacional per l'Habitatge (2007-2016).

Tal com recull el text, l'agència tindrà com a objectius executar i gestionar les polítiques d'habitatge que són competència de la Generalitat i, especialment, executar les actuacions públiques de la Generalitat amb relació al creixement de la població, satisfent-ne les necessitats en matèria d'habitatge i garantint la proximitat al territori. El projecte especifica que la gestió integrada de les actuacions públiques en matèria d'habitatge s'ha de desenvolupar d'acord amb els principis de coordinació, cooperació, col·laboració i subsidiarietat amb els ens locals de Catalunya i, si escau, amb altres ens de caràcter públic o privat. La nova entitat assumirà les activitats i funcions d'Adigsa i part de les de la Secretaria d'Habitatge.

Designació de sis membres del Consell de Garanties Estatutàries

En aquesta sessió, també és previst que el ple designi els sis membres del Consell de Garanties Estatutàries que correspon elegir a la cambra. Els sis candidats són Joan Egea i Àlex Bas, proposats per CiU; Antònia Agulló i Pere Jover, proposats pel PSC-CpC; Jaume Vernet, proposat per ERC, i Julio Añoveros, proposat pel PPC. Els candidats compareixen aquesta tarda davant la Comissió d'Afers Institucionals perquè n'avaluï la idoneïtat per al càrrec abans que el ple els pugui designar.

D'acord amb l'estatut, el Parlament va aprovar el 4 de febrer la llei de creació del Consell de Garanties Estatutàries, que substituirà l'actual Consell Consultiu amb noves funcions. La funció principal de la institució serà vetllar perquè les disposicions de la Generalitat s'adeqüin a l'estatut i a la constitució.

El Consell, l'integraran nou membres, que han de ser juristes de competència i prestigi reconeguts amb més de quinze anys d'experiència professional. Sis dels nou membres els ha de designar el ple per una majoria de tres cinquenes parts, és a dir, per un mínim de 81 dels 135 diputats, mentre que els altres tres els ha de proposar el govern. Correspon al president de la Generalitat fer-ne el nomenament. El seu mandat serà de nou anys i no podran ser reelegits.