Notícies

La iniciativa legislativa popular (ILP) per la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament, impulsada per la Plataforma Som lo que Sembrem, no ha superat el debat de totalitat, ja que el ple ha aprovat per 95 vots a favor, 35 en contra i una abstenció les esmenes de retorn que hi van presentar CiU, el PSC-CpC i el PPC. La votació ha estat secreta a sol·licitud dels grups d'ERC i ICV-EUiA, que han recollit la demanda en aquest sentit dels promotors de la iniciativa.

Durant el debat, Joan Bertomeu (PPC), Caterina Mieras (PSC-CpC) i Josep Grau (CiU) han defensat les esmenes a la totalitat dels seus grups i s'han mostrat contraris a la tramitació de la iniciativa, mentre que Francesc Pané (ICV-EUiA), Carmel Mòdol (ERC) i Antonio Robles (Grup Mixt) s'hi han mostrat favorables.

El debat ha començat amb la intervenció d'Alexis Inglada, membre de la plataforma impulsora de la ILP, que ha explicat els quatre punts de què consta: que es prohibeixi el cultiu de transgènics, que Catalunya es declari territori lliure d'aquests conreus, que s'obligui a qui els comercialitzi a identificar-los en l'etiquetatge com a productes que contenen organismes modificats genèticament i que s'obri una línia d'investigació i treball sobre els seus efectes en la salut humana, els ecosistemes, la biodiversitat i l'àmbit socioeconòmic.

Inglada, que s'ha presentat com un "pagès ecològic i jove", ha argumentat que la iniciativa no és fruit d'un "conflicte d'interessos dins el sector agrari", sinó que afecta el dret dels ciutadans a "ser previnguts de qualsevol risc que aquests cultius puguin tenir sobre la salut", i ha afirmat que "hem estat desinformats sistemàticament i enganyats sobre el que significa aquesta tecnologia, les seves incerteses i els seus riscos". En aquest sentit ha retret al govern que "en lloc de vetllar per la ciutadania es deixi portar massa vegades per interessos econòmics o, si més no, no els entorpeixi. A vegades sembla que en lloc de governar un poble ho facin per a un grapat d'empreses", ha asseverat. "Som la nació d'Europa que més transgènics conrea, i vostès", amb referència als diputats, ha raonat, "tenen l'obligació i la responsabilitat de preguntar-se el perquè i què hem de fer amb aquests cultius i el seu etiquetatge".

Finalment, ha assegurat que d'aquí a quaranta anys, "si no canvia l'acció política", "Catalunya tindrà una agricultura sense pagesos", i ha raonat que amb aquesta ILP "no volem debatre res que no s'hagi legislat ja a mitja Europa". Per aquest motiu ha demanat a les autoritats polítiques que "deixin fer aquest debat de país".

Aquesta és la tercera ILP que la cambra sotmet a debat de totalitat aquesta legislatura. Es va admetre a tràmit el 5 de febrer de 2008 i s'han validat 69.043 signatures de suport de les 105.896 que els impulsors han presentat.

Agència Catalana d'Inspecció de Treball
Pel que fa al debat de totalitat del projecte de llei de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball, el ple ha rebutjat les esmenes del PPC i el Grup Mixt per 15 vots a favor (PPC i Grup Mixt) i 114 en contra (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), de manera que la cambra continuarà tramitant la iniciativa en comissió.

La consellera de Treball, Mar Serna, ha explicat que la llei és "un instrument necessari per fer possible el traspàs de la inspecció de treball i l'exercici de les competències que comporta", i ha destacat que Catalunya "serà la primera comunitat autònoma que exercirà aquesta funció inspectora, tot i que altres comunitats han reproduït textualment als seus estatuts el que diu el de Catalunya".

Així mateix, ha explicat que la llei "implica, d'una banda, la promoció i garantia efectiva de l'exercici dels drets i les llibertats fonamentals de les persones treballadores, i, de l'altra, la protecció de l'economia productiva, de l'activitat emprenedora i de la petita i mitjana empresa". A més, ha argumentat que "la inspecció de treball té una funció social i econòmica de primer ordre, perquè millora la protecció dels drets laborals i sindicals i vetlla pel compliment de les normes i l'ordre social, laboral i d'ocupació evitant la competència deslleial a les empreses i prioritzant accions de lluita contra la precarietat laboral, la sinistralitat laboral, la desigualtat i la discriminació".

Rafel Luna (PPC) i José Domingo (Grup Mixt) han presentat les esmenes de retorn dels seus grups, mentre que Meritxell Borràs (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC), Uriel Bertran (ERC) i Laura Massana (ICV-EUiA) s'han posicionat en nom dels seus grups.

Declaració sobre la dieta mediterrània
Un cop acabats aquests debats, el secretari quart, Rafel Luna, ha llegit una declaració amb què la cambra manifesta el seu suport a la candidatura de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat de la UNESCO.

En la declaració el Parlament argumenta el suport a la candidatura "per la importància que la dieta mediterrània té per a la cultura de Catalunya i per al foment de la seva producció agropecuària, pels indubtables beneficis que aporta a la salut humana, per les oportunitats educatives que se'n desprenen i pels llaços simbòlics que trena amb els altres pobles de la ribera mediterrània".

Diferents representants de la Fundació Dieta Mediterrània han seguit la lectura des de la zona de públic.

Interpel·lacions
En la sessió d'aquest matí el ple també ha substanciat dues interpel·lacions: la primera, sobre el futur dels centres especials de treball social i el dret al treball de les persones amb discapacitat, l'ha formulada Josep-Lluís Cleries (CiU) a la consellera Serna, i la segona, sobre el sistema financer, l'ha feta Antoni Fernández Teixidó (CiU) al conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells.