Notícies

El ple ha aprovat aquest migdia la primera llei d'educació de Catalunya amb els vots favorables a tot l'articulat de CiU, el PSC-CpC i ERC. ICV-EUIA ha votat en contra del títol IV, referent al servei d'educació de Catalunya, i del títol XII, referent al finançament del sistema educatiu, i també d'alguns articles d'altres títols de la llei i s'ha abstingut a la votació del preàmbul.

El PPC ha votat en contra de tot projecte, mentre que el Grup Mixt també hi ha votat en contra i únicament ha votat a favor dos articles del text. Les úniques esmenes que s'han aprovat han estat les presentades conjuntament pel tripartit i CiU, subsegüents al dictamen del Consell Consultiu.

Acabades les votacions els diputats que han votat favorablement la llei ho han celebrat drets i amb aplaudiments.

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, que ha obert el debat final de la llei "amb un sentiment de responsabilitat i emoció", ha dit que el govern l'aplicarà "amb plena consciència" i de manera "plena, garant, serena i completa", "amb la màxima determinació, al servei dels objectius que fixa" i com a "demostració fefaent del caràcter transformador" de l'executiu.

Maragall ha destacat que "la llei d'educació és l'expressió plena del més alt nivell d'autogovern que hem assolit en aquest àmbit" i "la prolongació natural de l'estatut i posa en evidència la seva potència per ser usat com a element de transformació". El conseller ha destacat també que el text és "avalat pel dictamen del Consell Consultiu, que enforteix i ajuda a donar-li perfecció jurídica i constitucional des de tots els àmbits: des de la concepció curricular a la consolidació plena del nostre model lingüístic, des del principi de proximitat al desplegament de la professionalitat docent que ens és urgent", ha dit.

El conseller ha destacat que la llei "neix amb una amplíssima majoria parlamentària i social", i que "avui culmina un procés que ve de lluny, que recull afanys ben diversos, però també sorgeix de la voluntat expressada per aquest govern de situar l'educació al centre del debat públic". Maragall ha tingut paraules d'agraïment per a tots els qui han intervingut en l'elaboració de la llei i per als portaveus de tots els grups per la seva tasca parlamentària, i els ha convidat a "sumar, a compartir la determinació per millorar, per avançar, per acostar-nos tant com puguem al somni d'assolir el nivell d'equitat i excel·lència que volem que sigui la nostra senya d'identitat".

El diputat Daniel Font, com a relator de la comissió i la ponència, ha detallat els treballs fets per totes dues durant la tramitació parlamentària de la llei. Al debat han intervingut els diputats Irene Rigau (CiU), Daniel Font (PSC-CpC), Josep M. Freixanet (ERC), Rafael López (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Antonio Robles (Grup Mixt).

Tots els directors generals del Departament d'Ensenyament i diferents representants de Fapac, Fapaes, el Consell Escolar de Catalunya, Escola Cristiana i altres col·lectius del món educatiu han seguit el debat a l'hemicicle.

La nova llei té per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya, establir-ne els principis rectors, i desenvolupar-ne les competències exclusives i compartides que en matèria d'ensenyament atorga l'estatut a la Generalitat. El text detalla els ensenyaments obligatoris, que declara gratuïts, i l'oferta del servei d'educació de Catalunya als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics, que ha de garantir l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat a tothom.

Entre els aspectes destacats de la llei hi ha el que defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i de l'aprenentatge, i proposa la implantació d'estratègies educatives d'immersió lingüística. La llei dota de major autonomia pedagògica els centres a l'hora de dissenyar el projecte educatiu, adaptant el currículum que determini el govern en cadascuna de les etapes i els ensenyaments. També destaca que el text defineixi les prioritats de subvenció per als centres concertats, i que es considerin d'"atenció preferent" els que apliquen el principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta. La llei busca la coresponsabilitat de l'escola concertada pel que fa a l'admissió d'alumnes immigrats i obre la porta a la concertació de les etapes d'escolarització no obligatòries.

El text detalla els drets i deures dels alumnes, els progenitors, els professors i altres professionals de l'educació, i dedica un capítol a la convivència als centres, amb mesures contra l'assetjament escolar i contra les agressions amb la inclusió de mesures correctores i sancionadores que podrien acabar amb l'expulsió del centre. També reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i posa les bases de la cooperació estable entre l'administració local i l'educativa.
La llei serà vigent ja el curs vinent i el govern haurà d'aprovar un calendari per aplicar-la que abasti un període de vuit anys. La norma també planteja l'homologació de sous i condicions de treball del professorat dels centres concertats respecte al dels centres públics en un termini de tres anys, i un increment progressiu dels recursos econòmics destinats al sistema educatiu que durant els pròxims vuit anys situï la despesa educativa al voltant, com a mínim, del 6 per cent del producte interior brut (PIB).

El compte general de la Generalitat del 2006
El ple ha començat amb el debat de l'informe sobre el compte general de la Generalitat de Catalunya corresponent al 2006, i la votació del dictamen aprovat en comissió que dóna via lliure al compte i a l'informe, i en què s'insta el govern a seguir les recomanacions de l'òrgan fiscalitzador i informar el Parlament del seu compliment, les accions empreses i els resultats obtinguts. El compte general s'ha aprovat per 112 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 15 en contra (PPC i Grup Mixt), i l'informe de la Sindicatura i la resta del dictamen de la comissió ha comptat amb el vot favorable de tots els grups.
El síndic major de comptes, Joan Colom, ha estat l'encarregat de presentar l'informe, i al debat hi han participat els diputats Jordi Turull (CiU), Jordi Terrades (PSC-CpC), Maria Àngels Cabasés (ERC), Enric Millo (PPC), Daniel Pi (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt). La sessió ha estat seguida pels síndics Alexandre Pedrós, Jordi Pons, Enric Genescà, Agustí Colom, Ernest Sena i Jaume Amat.