Notícies

El ple aprovarà demà dimecres les lleis d'educació i d'espectacles públics i dijous farà el debat de totalitat de la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre transgènics. La cambra també votarà demà l'informe sobre el compte general de la Generalitat corresponent al 2006.

La sessió inclourà la intervenció del premi d'honor de les lletres catalanes, Joan Solà, que tindrà lloc dimecres a la tarda després de la sessió de control al president de la Generalitat i el govern. Serà la primera vegada que fent ús de l'article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva "significació institucional, política, social, científica o cultural". Lingüista i actual vicepresident de l'IEC, Solà va rebre a començament de juny el quaranta-unè Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga des de l'any 1969 per reconèixer una persona que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

La sessió de control serà, com es habitual, a les quatre de la tarda. José Montilla haurà de respondre preguntes relacionades amb l'actualitat política i els darrers esdeveniments, mentre que els consellers hauran de respondre qüestions sobre el desenvolupament de l'energia eòlica a Catalunya (PPC); l'aeroport corporatiu de l'Anoia (PSC-CpC); les places de residències de gent gran a la comarca de les Garrigues (ERC); les mesures per donar suport al sector del suro (ICV-EUiA); les perspectives de futur del sector turístic català (CiU), i les prioritats del govern en relació amb la seva presència i representació institucional en actes oficials, en especial els que afecten personalitats del país (CiU).

El govern haurà de respondre sis interpel·lacions: sobre la política als mitjans de comunicació en el nou marc legal (ERC); sobre la política amb relació a la temporada turística (PPC); sobre l'elaboració i aprovació de la llei electoral (Grup Mixt); sobre el règim electoral (CiU), sobre el sistema financer (CiU), i sobre el futur dels centres especials de treball social i el dret al treball de les persones amb discapacitat (CiU), i també es farà el debat i la votació de tres mocions: sobre la política de gestió de residus i sobre les finances de la Generalitat (CiU), i sobre la política d'endeutament (PPC). La sessió de control al president de la Generalitat serà, com és habitual, dimecres a les quatre de la tarda.

El compte general

El ple començarà a les deu del matí amb el debat i la votació de l'informe sobre el compte general de la Generalitat de Catalunya corresponent al 2006. El síndic major de comptes, Joan Colom, serà l'encarregat de presentar-lo. L'informe inclou la resolució aprovada en comissió amb què es donava via lliure al compte i a l'informe fet per la Sindicatura, i en què s'instava el govern a seguir les recomanacions de l'òrgan fiscalitzador i informar el Parlament del seu compliment, les accions empreses i els resultats obtinguts.

La llei d'educació, dimecres al matí

Immediatament després, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, presentarà la iniciativa legislativa que arriba al ple amb 1057 esmenes i 7 vots particulars reservats pels grups en comissió (599 són del Grup Mixt, 421 del PPC i 37 d'ICV-EUiA, que, a més, hi manté 7 vots particulars) i 120 esmenes més subsegüents al dictamen del Consell Consultiu (52 del PPC, 39 del Grup Mixt i 29 de conjuntes dels grups que donen suport al govern i CiU, de les quals 16 són de caràcter tècnic).

El dictamen del Consell Consultiu avala la constitucionalitat d'aspectes bàsics del projecte, entre els quals la immersió lingüística, però considera inconstitucionals alguns punts dels articles sobre formació professional, regulació dels ensenyaments esportius, funció docent, mesures per a la valoració i la protecció de la funció docent, i el consell escolar.

El diputat Daniel Font, com a relator de la ponència i de la comissió, explicarà els treballs fets en relació amb el projecte de llei que té per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya, n'estableix els principis rectors, i desenvolupa les competències exclusives i compartides que en matèria d'ensenyament atorga l'estatut a la Generalitat. El text detalla els ensenyaments obligatoris, que declara gratuïts, i l'oferta del servei d'educació de Catalunya als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics, que ha de garantir l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat a tothom.

Entre els aspectes destacats de la llei hi ha el que defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i de l'aprenentatge, i proposa la implantació d'estratègies educatives d'immersió lingüística. La llei dota de major autonomia pedagògica els centres a l'hora de dissenyar el projecte educatiu, adaptant el currículum que determini el govern en cadascuna de les etapes i els ensenyaments.

També destaca que el text defineixi les prioritats de subvenció per als centres concertats, i que es considerin d'"atenció preferent" els que apliquen el principi de coeducació per mitjà de l'escolarització mixta. La llei busca la coresponsabilitat de l'escola concertada pel que fa a l'admissió d'alumnes immigrats i obre la porta a la concertació de les etapes d'escolarització no obligatòries.

El text detalla els drets i deures dels alumnes, els progenitors, els professors i altres professionals de l'educació, i dedica un capítol a la convivència als centres, amb mesures contra l'assetjament escolar i contra les agressions amb la inclusió de mesures correctores i sancionadores que podrien acabar amb l'expulsió del centre. També reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i posa les bases de la cooperació estable entre l'administració local i l'educativa. La llei serà vigent ja el curs vinent i el govern haurà d'aprovar un calendari per aplicar-la que abasti un període de vuit anys. La norma també planteja l'homologació de sous i condicions de treball del professorat dels centres concertats respecte al dels centres públics en un termini de tres anys, i un increment progressiu dels recursos econòmics destinats al sistema educatiu que durant els pròxims vuit anys situï la despesa educativa al voltant, com a mínim, del 6 per cent del producte interior brut (PIB).

Llei d'espectacles públics

El ple farà així mateix el debat final del projecte de llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, que, a petició de CiU, ha estat també objecte d'un dictamen del Consell Consultiu. El relator dels treballs de la comissió i la ponència, Jaume Bosch, presentarà el projecte que arriba així al darrer tràmit en plenari amb les 152 esmenes que els grups es van reservar durant la tramitació en comissió (87 de CiU, 35 del PPC i 30 del Grup Mixt), i 12 esmenes més, subsegüents al dictamen del Consultiu (6 de conjuntes dels grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, 3 del PPC i 3 del Grup Mixt).

L'objecte d'aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i els establiments i espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular-ne la intervenció administrativa.

La nova legislació revisa i actualitza la normativa vigent des del 1990, que quedarà derogada. Entre altres aspectes, regula els drets i les obligacions d'espectadors i usuaris, artistes, organitzadors i veïns; l'organització administrativa i les competències i la coordinació de la Generalitat i els ajuntaments; les condicions generals de la intervenció administrativa en matèries com ara els horaris, la venda d'entrades, els plans d'emergència o els aforaments, que en molts casos caldrà desenvolupar per reglament; el règim de llicències i autoritzacions, on es defineix per primer cop la figura dels establiments de règim especial oberts al públic, com els 'after-hours', i el règim d'inspeccions i sancions.

Segons el dictamen del Consell Consultiu, són inconstitucionals els articles 39.3 i 55.2.g referits, respectivament, a la limitació dels establiments de règim especial i a criteris sancionadors, i hauria estat convenient que el projecte s'adeqüés a la directiva comunitària que serà d'aplicació obligada a partir del pròxim 28 de desembre.

ILP sobre transgènics, dijous a les 10 del matí

El debat de totalitat de la proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament, que es farà dijous al matí, arriba al ple amb tres esmenes presentades pels grups de CiU, del PSC-CpC i del PPC, i començarà amb la intervenció d'Alexis Inglada, membre de la Plataforma Som lo que Sembrem, impulsora de la iniciativa legislativa popular. La iniciativa no prosperarà si s'aproven les esmenes de retorn presentades.

Al text, la plataforma alerta dels possibles riscos sanitaris i ambientals dels aliments i cultius modificats genèticament, demana que se'n prohibeixi el cultiu i que Catalunya es declari territori lliure de conreus transgènics. A més, el text de la proposta demana que s'inclogui l'obligació, a qui comercialitzi aquest tipus de productes, d'identificar-los en l'etiquetatge com a productes que contenen organismes modificats genèticament. La proposta també sol·licita que el govern obri una línia d'investigació i treball sobre els efectes dels organismes modificats genèticament en la salut humana, els ecosistemes, la biodiversitat i l'àmbit socioeconòmic, i estableix sancions per als qui incompleixin el contingut del projecte de llei.

Aquesta serà la tercera iniciativa legislativa popular que se sotmet a debat de totalitat aquesta legislatura. La de la prohibició de transgènics es va admetre a tràmit el 5 de febrer de 2008 i s'han validat 69.043 signatures de suport de les 105.896 signatures que els seus impulsors han presentat.