El ple farà aquesta setmana, en la sessió que començarà dimecres a les deu i s'allargarà fins dijous, els debats i les votacions finals dels projectes de llei de política industrial i de localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, conegut també per "llei de fosses".
Al primer ple que es tindrà després de les eleccions al Parlament Europeu, la cambra també farà els debats de totalitat del projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya i de la proposició de llei de creació d'una xarxa de suport a les dones embarassades amb dificultats, que ha presentat el Grup del PPC.
La sessió arrencarà amb el debat final del projecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que arriba al darrer tràmit al ple amb 52 esmenes vives, 40 del PPC i 12 del Grup Mixt. El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, exposarà aquesta iniciativa legislativa, que emana directament de l'article 54 de l'estatut, és alhora complementària de la llei del memorial democràtic, i concreta normativament la moció 217/VI, sobre la recuperació de la memòria històrica.
L'objectiu principal d'aquesta llei és localitzar i, si escau, recuperar i identificar les restes de les persones, tant civils com militars, que van desaparèixer i de les que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, "per reconèixer-ne la dignitat amb independència de les opcions ideològiques, personals o de consciència que els van fer víctimes de la repressió".
Així, es creen el marc jurídic i els mecanismes per localitzar i identificar les persones desaparegudes, com ara un cens d'aquestes persones, mapes de localització de fosses i mesures per senyalitzar i dignificar espais. A més de l'administració de la Generalitat i la local, també podran instar la recerca de desapareguts i la recuperació de restes els familiars i les entitats de recerca històrica, i la Generalitat assumirà les despeses de les actuacions que es duguin a terme.
La proposta legislativa inclou la creació d'un comitè tècnic amb funcions consultives i d'assessorament, format per un president, en representació del departament competent, i vuit membres més entre experts i representants de les entitats i del món local, que farà informes preceptius sobre les peticions per recuperar i identificar restes. El projecte també estableix l'obligació de comunicar les troballes de possibles restes fetes per atzar, i regula l'accés a espais i terrenys afectats per les actuacions de localització i identificació.
Tot seguit, el ple farà el debat final del projecte del llei de política industrial, que arriba a aquest darrer tràmit amb 119 esmenes a l'articulat, 69 de CiU, 34 del Grup Mixt i 16 del PPC.
El diputat Uriel Bertran, com a relator de la llei, explicarà l'objectiu del text que vol donar resposta a les necessitats del teixit empresarial mitjançant la millora dels mecanismes i instruments de planificació i de suport a l'entorn i les condicions de competitivitat de la indústria i les empreses que s'hi relacionen. La norma s'inspira en els principis comunitaris més avançats per aconseguir més competitivitat, innovació, internacionalització, productivitat, cohesió i qualitat de l'ocupació.
Per aconseguir-ho la llei crea un òrgan de participació institucional i de diàleg social: el Consell de Política Industrial de Catalunya, que participarà en la definició d'objectius i la identificació dels instruments de política industrial més adequats per a cada sector i hi garantirà la participació dels agents econòmics i socials. També crea l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, encarregada d'executar les polítiques de la Generalitat en els àmbits de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d'inversions a Catalunya i la millora de la productivitat. L'agència integrarà el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial de Catalunya (Cidem) i el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca), que quedaran dissolts.
Debats de totalitat
A continuació, el ple farà del debat de totalitat del projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, serà l'encarregat de presentar el projecte, que arriba al primer debat en ple amb dues esmenes a la totalitat presentades pel PPC i el Grup Mixt.
El projecte, que desenvolupa l'article 122 de l'estatut d'autonomia, estableix el règim jurídic, el procediment, l'acompliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum. La llei és d'aplicació a les consultes populars per via de referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre qüestions polítiques de transcendència especial per als ciutadans. La norma defineix dos àmbits de consulta: l'àmbit de Catalunya i el municipal.
Poden proposar la convocatòria d'una consulta popular sobre temes que afecten el conjunt de Catalunya el govern, una cinquena part de diputats o dos grups parlamentaris, un mínim de deu municipis que representin 500.000 habitants, i la ciutadania, sempre que hagi recollit com a mínim un 3 per cent de signatures favorables de la població. En tots quatre processos el Parlament ha d'aprovar en ple i per majoria absoluta la petició, i és l'estat, finalment, qui ha d'autoritzar la consulta. El resultat del referèndum és consultiu i el govern haurà de comparèixer davant el ple per pronunciar-se en relació amb el resultat.
Les consultes populars per via de referèndum d'àmbit municipal, que ja estaven regulades per la llei de règim local i que també tenen caràcter consultiu, les pot promoure l'alcaldia, la meitat més un dels regidors del ple municipal, o un percentatge determinat de veïns segons el cens del municipi.
La llei estableix un apartat dedicat a l'ús de mitjans electrònics per fer les consultes i pren en consideració el vot electrònic, pendent de regular.
La cambra farà també el debat de totalitat de la proposició de llei del PPC que té per objecte la creació d'una xarxa de suport a les dones embarassades amb dificultats, i que presentarà davant el ple la diputada Àngels Olano. Segons la proposta, la xarxa articularia els recursos públics i privats existents, informaria i adreçaria aquestes dones a aquests serveis, i inclouria específicament, almenys, recursos d'informació i assessorament personalitzat, allotjament temporal, suport psicològic, assessorament jurídic, ajuts per naixement i integració sociolaboral. Els grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA han presentat una esmena conjunta a la totalitat de la proposició de llei.
Sessió de control i homenatge a Jaume Veray
La sessió de control al president de la Generalitat i al govern es farà, com sempre, dimecres a les quatre de la tarda. José Montilla respondrà les preguntes dels grups sobre la situació política actual, i els consellers respondran les preguntes dels grups sobre: la gestió de les polítiques en matèria de cooperació de la Generalitat (CiU); les previsions d'actuació en matèria de trànsit (CiU); la nova dessalinitzadora (PSC-CpC); les gestions i actuacions en relació amb l'expedient d'atermenament que ha iniciat l'estat a les comarques gironines (ERC); la política en matèria d'ajuts en l'àmbit de l'educació (PPC); la valoració en relació amb la recepció de TV3 a les Illes Balears (ICV-EUiA) i els resultats de les proves de sisè de primària publicats aquest mes (Grup Mixt).
Tot seguit, el ple retrà homenatge al diputat del PP a la II legislatura, Jaume Veray, mort el 25 de març de 2008. Veray va ser diputat per la circumscripció de Girona entre els anys 1984 i 1988. La diputada Dolors Montserrat serà l'encarregada de fer-ne la glosa.
Interpel·lacions i mocions
Pel que fa a les interpel·lacions, se'n substanciaran quatre: dues de presentades per CiU, sobre les finances de la Generalitat i sobre la política de gestió de residus; una del PPC, sobre la política d'endeutament, i una presentada per ICV-EUiA, sobre la dessalinització en la nova política de l'aigua.
Finalment, la sessió es clourà amb el debat i la votació de les cinc mocions presentades per l'oposició arran de les interpel·lacions que van fer al govern el darrer ple. Tres de les mocions són de CiU: sobre l'impacte pressupostari a la Generalitat de les mesures formulades per l'estat, sobre agricultura i ramaderia, i sobre l'impuls de l'Euroregió; una del PPC, sobre les mesures per evitar la regressió del delta de l'Ebre; i una altra del Grup Mixt, sobre la regulació del dret a la interrupció del tractament de suport vital.