Notícies

El ple ha designat avui el fiscal anticorrupció David Martínez Madero director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, quinze dies després que el Parlament modifiqués la llei de creació d'aquest organisme per facilitar-ne l'elecció. Martínez Madero ha estat escollit per 72 vots a favor, 1 en contra i 56 abstencions.

L'elecció s'ha hagut de fer en segona votació, tal com estableix la llei després de la modificació que s'hi va fer, i que fixa que si el candidat no obté el suport de tres cinquenes parts de la cambra en primera votació, se'n farà una segona en què pot ser designat per majoria absoluta, tal com ha ocorregut.

Tot i que la votació ha estat secreta, els diputats dels diferents grups han expressat el seu posicionament en les intervencions prèvies. Els tres grups que donen suport al Govern i el Grup Mixt s'hi han posicionat a favor, i CiU i el PPC han anunciat que s'hi abstindrien.

Martínez Madero prendrà possessió del càrrec dimarts que ve en un acte al Parlament. El fiscal va ser proposat pel president de la Generalitat per dirigir aquesta oficina el 24 de febrer passat, i el 3 de març va comparèixer davant la Comissió d'Afers Institucionals, que va avaluar-ne la idoneïtat per al càrrec sense fer-hi cap observació.

Informe anual del Síndic

El ple ha començat amb una sessió específica en què el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha presentat l'informe de la institució corresponent a l'any 2008 i l'ha debatut amb els grups parlamentaris. Al debat de l'informe, que ha estat seguit des de la llotja per l'equip del Síndic i per diversos defensors locals, hi han participat els diputats Pilar Pifarré (CiU), Josep Casajuana (PSC-CpC), Josep M. Freixanet (ERC), Francesc Vendrell (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Antonio Robles (Grup Mixt).

Ribó ha demanat una "millor gestió i més recursos, especialment en polítiques socials" i en l'actual context de crisi, que comporta un augment de les problemàtiques en aquest àmbit. Entre altres aspectes, el síndic s'ha referit a la necessitat de millores en l'aplicació i la gestió de la llei de dependència, el reconeixement i l'abonament de rendes bàsiques d'emancipació, la supressió de barreres arquitectòniques o l'atenció dels discapacitats psíquics.

Segons que ha explicat, la institució ha constatat "un increment de demandes pels serveis socials" en un moment que "hi ha un cert esgotament del pressupost públic per donar-hi satisfacció". L'àmbit dels serveis socials ha estat el segon de què s'han rebut més queixes l'any 2008 (16,56 per cent), precedit pel de les qüestions de procediment administratiu i drets (19,25 per cent).

Durant l'any 2008 el Síndic ha iniciat un total de 23.710 actuacions, distribuïdes en 5.610 queixes, 97 actuacions d'ofici i 18.003 consultes. Aquesta xifra representa un increment del 8,8 per cent respecte a l'any anterior, i d'un 259 per cert respecte al 2004, tal com ha subratllat Ribó, que ha defensat la funció del Síndic "investigador i crític", però també la importància de la col·laboració entre el Síndic i l'administració per "solucionar problemes reals que té avui la nostra gent i que poden significar sensibles millores de les seves condicions de vida".

Rebutjada una proposició de llei de CiU

A la sessió d'aquest matí també s'ha fet el debat de totalitat d'una proposició de llei de CiU, de modificació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic. La iniciativa ha estat rebutjada, en aprovar-se l'esmena de retorn que hi havien presentat els tres grups que donen suport al govern, per 70 vots a favor i 59 en contra dels grups de l'oposició.

La proposició, que ha presentat el diputat Josep Lluís Cleries, plantejava que la llei de prestacions socials donés la cobertura inicialment establerta a les persones econòmicament en situació més vulnerable i proposava modificar-ne la redacció inicial perquè, a l'hora de valorar la situació de necessitat d'una persona, el càlcul es fes d'acord únicament amb la seva renda, i no segons el còmput de la renda de les persones que conviuen amb el sol·licitant. La federació nacionalista també proposava que les prestacions establertes per la llei arribessin aquest mateix 2009 al cent per cent de l'indicador de renda de suficiència, un any abans del que estableix el text legislatiu vigent.

Sessió de control

A la tarda la sessió s'ha reprès amb les preguntes de control al president de la Generalitat. José Montilla ha respost les preguntes que li han formulat Artur Mas (CiU), sobre el vot diferent dels diputats del PSC al Parlament i al Congrés amb relació al finançament, els trens de rodalia de Renfe i l'aeroport; José Antonio Donaire (PSC-CpC), sobre la reunió de la setmana passada amb el president de la Generalitat Valenciana; Joan Puigcercós (ERC), sobre els rumors que el govern de l'estat es podria plantejar un canvi de regulació de les caixes d'estalvi que restaria competències a la Generalitat; Daniel Sirera (PPC), sobre el pla d'ajuts per a la compra d'automòbils; Daniel Pi (ICV-EUiA), sobre les alternatives a un hipotètic transvasament d'aigua del Roine, i Albert Rivera (Grup Mixt), sobre el traspàs del servei de rodalia de Renfe i el manteniment dels drets dels treballadors de la companyia.

En el torn de preguntes al govern, el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, n'ha respost una de María Ángeles Olano (PPC) sobre el finançament; el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, una de Marta Alòs (CiU) sobre la construcció d'una central tèrmica a Mequinensa; la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, una de Josep Lluís Cleries (CiU) sobre el pagament d'ajuts a les famílies; la de Treball, Mar Serna, una de Mila Arcarons (PSC-CpC) sobre la igualtat d'oportunitats al mercat de treball, i el titular d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, una de Xavier Vendrell (ERC) sobre els ajuts del govern espanyol per la compra de vehicles.

A continuació, José Domingo (Grup Mixt) ha anunciat la retirada de la primera proposició de llei que el seu grup havia presentat aquesta legislatura, que perseguia incrementar fins als quaranta-cinc anys l'edat màxima dels aspirants al cos de bombers de la Generalitat, que actualment és de trenta-cinc. La retirada s'ha produït després que ahir la Comissió de Peticions aprovés per unanimitat una resolució que insta el govern a modificar la llei "per tal d'eliminar el límit d'edat per accedir al cos de bombers de la Generalitat" i a estudiar les mesures a adoptar per modificar també l'edat màxima dels aspirants al cos de Mossos d'Esquadra-Policia de la Generalitat.

D'altra banda, el ple ha rebutjat la proposició de llei del PPC d'addició dels articles 8 bis, 8 ter i 9 bis a la llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies, que proposava, entre altres mesures, incrementar progressivament la quantia de les prestacions econòmiques i els ajuts directes a les famílies per assolir la convergència real amb la Unió Europea el 2015. Rafael López ha defensat la proposta, mentre que Pere Bosch (ERC) ha intervingut per defensar l'esmena a la totalitat del tripartit, Anna Figueras ho ha fet en nom de CiU i Antonio Robles en el del Grup Mixt. L'esmena a la totalitat ha prosperat amb 67 vot a favor, dels tres grups que donen suport al govern, mentre que els diputats de l'oposició, 61 en aquells moments, hi han votat en contra.

Finalment, la reunió d'avui del ple ha acabat amb les interpel·lacions de Joan Bartomeu (PPC) al conseller Baltasar sobre la regressió del delta de l'Ebre, d'Antonio Robles (Grup Mixt) a la consellera de Salut, Marina Geli, sobre la regulació de la interrupció de tractaments pal·liatius en casos de malalties terminals, i d'Antoni Fernández Teixidó (CiU) al conseller Castells sobre l'impacte pressupostari a la Generalitat de les mesures anunciades pel govern de l'estat.