Notícies

El Parlament ha homenatjat aquest matí els republicans que van patir represàlies del franquisme amb una ofrena floral conjunta amb l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya. L'ofrena, que s'ha fet davant l'escultura "La Pietat" que hi ha al pati de la biblioteca del palau, coincideix avui amb el setanta-vuitè aniversari de la proclamació de la república catalana per Francesc Macià.

A l'acte, presidit per Ernest Benach, han assistit els dos vicepresidents, Higini Clotas i Lluís Maria Corominas, la secretària primera, Lídia Santos, i el secretari tercer, Jordi Miralles, el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, el síndic major de comptes, Joan Colom, el síndic Agustí Colom, i els diputats, Jordi Turull (CiU), David Pérez, Joan Ferran, Alexandre Martínez, Josep Casajuana, Josep M. Balcells i Pia Bosch (PSC-CpC), Patrícia Gomà, Maria Mercè Roca, Pere Bosch, Pere Aragonès, Marina Llansana i Miquel Carrillo (ERC), Jaume Bosch, Mercè Civit i Salvador Milà (ICV-EUiA).

Per l'associació, que encapçalava el seu president, Pere Fortuny, han participat a l'acte una trentena de membres, alguns dels quals han dipositat també rams de flors al monument. Un cop acabada l'ofrena s'ha escoltat "El cant dels ocells", que ha interpretat una violoncel·lista.

Durant el discurs, Benach ha destacat "l'honor de ser aquí un any més per defensar la memòria, per lluitar contra l'oblit i retre homenatge als milers de republicans condemnats il·legalment pels tribunals d'una dictadura que s'alçà contra la democràcia, contra la república, contra la llibertat i contra la nostra nació". El president ha recordat els afusellaments de Lluís Companys, Joan Peiró i Carles Rahola, ha dit que "ajuden a entendre la dimensió històrica d'aquells fets", però ha afegit que "és de justícia recordar que són només els noms destacats d'una llista fatalment llarga".

Per Benach, amb actes com el d'avui "retem homenatge per exigir la justícia de la història, preservar la memòria de la nostra nació, mantenir viu el record dels republicans represaliats pel franquisme, per la seva memòria, per la nostra dignitat".

Per la seva banda, Pere Fortuny ha destacat que el Parlament era la única institució de què han rebut suport en un moment que "gaudim d'una democràcia, però condicionada per la imposició de l'oblit de la repressió franquista".

El president de l'Associació Pro Memòria als Immolats s'ha lamentat que, un cop aprovada la "mal anomenada llei de la memòria històrica i malgrat les promeses públiques fetes pel govern espanyol, que serien anul·lades les sentències dictades pels tribunals militars il·legals, a l'hora de la veritat van fer marxa enrere i l'únic que s'ha fet ha estat declarar-les injustes però no anul·lar-les per il·legals, de manera que les ferides continuen obertes".

Fortuny considera que l'honor de Companys "no es pot reparar amb una simple i humiliant declaració de reconeixement de bona conducta signada pel ministeri que no té cap valor jurídic", i per això ha afegit que "estem en una situació política decebedora i s'ha lamentat que "aquí són il·legalitzats els partits que no condemnen el terrorisme i, en canvi, als partits que no condemnen el franquisme en ple Congrés dels Diputats o en fan apologia, no els passa res".

Fortuny ha destacat la feina feta per l'associació des del 1976 per aconseguir la rehabilitació jurídica de tots els represaliats i ha dit que ara se senten "cansats, defraudats i enganyats" perquè, segons que ha dit, "hem pogut comprovar que no hi ha voluntat de voler reparar els danys causats".

El president de l'associació ha aprofitat l'avinentesa per convocar els presents a una concentració que es farà el dissabte 25 d'abril, a les dotze del migdia, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per "intentar sensibilitzar la Generalitat de Catalunya perquè exigeixi al govern espanyol l'anul·lació dels judicis sumaríssims militars".