Notícies

El Parlament ha acollit aquest matí l'acte de commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra coincidint amb el primer congrés gitano internacional, que es va fer a Londres el 8 d'abril de 1971. Enguany la commemoració està dedicada al genocidi que va patir el col·lectiu durant l'holocaust, o shoà, i a la seva participació política i social.

El vicepresident primer, Higini Clotas, el secretari tercer, Jordi Miralles, i els diputats Felip Puig, Anna Figueras (CiU), David Pérez (PSC-CpC), Anna Simó, Patrícia Gomà, Pere Bosch (ERC), Josep Llobet (PPC) i Dolors Camats (ICV-EUiA) han assistit a l'acte, que ha reunit més d'un centenar de representants de la comunitat gitana, entre els quals el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), José Santos.

Durant el discurs el president ha demanat als gitanos que participin en la societat global "incorporant la cultura que ens ofereixen les noves tecnologies i aprofitant la intel·ligència col·lectiva i la saviesa de la gent per compartir coneixement i participar en la construcció de les noves estructures socials". En aquest sentit ha argumentat que la participació individual i col·lectiva és "la clau de volta" del "dret dels ciutadans a estar informats, a ser consultats i a prendre decisions".

Així mateix, ha recordat el compromís del Parlament amb el poble gitano, que, ha afirmat, "va adquirir una nova dimensió ara fa dos anys amb la declaració institucional de reconeixement de la persecució i el genocidi continuats dels gitanos a Catalunya", i ha afirmat que el compromís "s'ha mantingut constant al llarg dels anys i avui continua viu i latent", de la qual cosa són prova, ha explicat, les polítiques endegades pel govern i el pla integral del poble gitano, que té per objectiu combatre des d'una perspectiva global la situació de desigualtat que encara avui pateix la població gitana a Catalunya. Amb relació a aquesta qüestió, ha asseverat que "és indispensable que el poble gitano es pugui equiparar socialment, culturalment i econòmicament amb la societat general, de la qual forma part, i alhora també ho és promoure i reconèixer els trets culturals que són propis d'aquest col·lectiu".

Finalment, s'ha mostrat convençut que la participació, la cultura deliberativa i "el compromís ferm i decidit mitjançant l'assumpció de valors i la presa de determinacions" faran possible una transformació social, que, ha advertit, "només arribarà si tots ens la creiem i ens mentalitzem que és possible".

D'altra banda, el vicepresident d'Educació de la Fagic, Julio Vargas, ha reivindicat "la identitat transnacional gitana", cosa que impregna el col·lectiu, ha raonat, d'un "sentiment de solidaritat", malgrat la seva dispersió. Així mateix, ha reclamat el reconeixement "oficial", tant en l'àmbit europeu com mundial, de la seva identitat i de la "discriminació" que pateix.

El vicepresident segon del pla integral del poble gitano, Àngel Giménez, ha destacat la "voluntat de diàleg, de no buscar problemes i de lluita" del col·lectiu en circumstàncies adverses, i ha posat com a exemples el cas de la nena Mari Luz o l'explosió de gas de Gavà, situació en què els gitanos, ha assegurat, van donar "una lliçó a tot Espanya de comportament, ajuda i enteniment amb els estaments oficials".

Cristóbal Laso, vicepresident de Política i Comunicació de la Fagic, recuperant la cèlebre frase de Martin Luther King "he tingut un somni", ha desglossat el somni del poble gitano, que passaria pel reconeixement del genocidi que ha patit, el reconeixement oficial de la llengua romaní i l'estatut de l'ètnia, tenir diputats al Parlament i al Congrés o l'accés als mitjans de comunicació.

Finalment, el vicepresident del Consell Estatal del Poble Gitano, Antonio Vázquez, ha agraït a les institucions catalanes el suport que han donat als gitanos i ha assegurat que "les iniciatives polítiques endegades a Catalunya han estat un exemple a escala estatal". A més ha afirmat que "Catalunya és també gitana" i que "per al poble gitano, igual que per a Catalunya, la llibertat és molt important".

L'acte ha acabat amb els assistents dempeus escoltant la interpretació a "cappella" de l'himne gitano, el "Gelem gelem".

Abans de començar, el president, acompanyat dels membres de la mesa, i els representants de la Fagic han visitat a la sala auditori l'exposició "Porrajmos, el genocidi gitano", formada per setze panells amb material fotogràfic cedit per diferents institucions, com el Museu de l'Holocaust d'Auschwitz-Birkenau, el Centre de Documentació Gitano de Heidelberg o el United States Holocaust Museum. L'objectiu de l'exposició, que és itinerant, és mostrar els fets que van envoltar el genocidi del poble gitano durant la shoà als camps de concentració i d'entrenament, demanar un reconeixement oficial de la persecució que va patir el col·lectiu i fer palès que continua essent víctima de persecució racial a molts països europeus.

No hi ha xifres oficials dels gitanos que van morir durant l'extermini nazi, però, depenent de les fonts, el nombre de víctimes oscil·la entre les 250.000 i el milió.