El Parlament ha homenatjat en el ple d'aquesta tarda l'exdiputat Josep Benet, mort el 25 de març de 2008. Joan Saura, conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i diputat d'ICV-EUiA, que n'ha glossat la figura, n'ha destacat la "condició d'independent en política" i la "lleialtat al país", i ha assegurat que el seu llegat "és patrimoni de tots, i molt especialment de la cultura política democràtica, catalanista, profundament transversal i rabiosament independent que va néixer i créixer en la societat civil catalana". El conseller ha argumentat que Benet "era un gran patriota que va maldar per mantenir la identitat del país i la llibertat de la seva gent", i ha afirmat que era un home "catòlic, catalanista, liberal i democràtic que encarna com ningú la figura de la resistència interior a la dictadura". Així mateix, ha recordat la seva militància a Unió Democràtica de Catalunya i el suport que va donar al PSUC, a Iniciativa per Catalunya i a Esquerra Republicana com a mostra que "era més un home de país que no de partit".
També ha explicat el paper clau que va tenir en les festes d'entronització de la Verge de Montserrat, la Caputxinada o l'organització de l'Assemblea de Catalunya, i també en l'impuls de la cultura i la recerca històrica, "la veritable dèria de Josep Benet", ha afirmat.
Saura ha recordat a més la condició d'independent de Benet al Parlament, ja que tot i que va concórrer a les eleccions amb el PSUC sempre es va mantenir al Grup Mixt. També ha rememorat la moció de censura que va presentar contra Jordi Pujol el 1982 i la relació, basada en la "lleialtat al país", que posteriorment van tenir totes dues figures arran del projecte del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que Benet va acceptar de dirigir el 1985, quan ja no era diputat.
La vídua de Benet, Florència Ventura, la seva germana, Dolors, i la seva neboda, Gemma Cortada, han seguit l'homenatge des de la llotja, al costat de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els expresidents del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol, el síndic de greuges, Rafael Ribó, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, i diferents exdiputats, alguns dels quals van coincidir amb Benet durant la I legislatura. Un cop acabada la glossa, el ple, dempeus, l'ha aplaudit i ha fet un minut de silenci en memòria de l'exdiputat.
Nascut a Cervera (Segarra) el 1920, Benet, destacat defensor de la democràcia i el catalanisme durant l'època franquista i la transició, va ser diputat al Parlament la I legislatura (1980-1984), després d'encapçalar la llista del PSUC com a independent. El 1982 va protagonitzar una moció de censura contra Jordi Pujol. Anteriorment, a les primeres eleccions democràtiques del 1977, havia estat el senador més votat de l'estat per l'Entesa dels Catalans. Com a historiador estava especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, i entre les seves nombroses obres es troben títols tan destacats com "Catalunya sota el règim franquista" i "Exili i mort del president Companys". Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d'Or de la Generalitat (2000), entre altres distincions.
Dimecres de la setmana entrant, 25 de març, farà un any de la seva mort, als vuitanta-set anys.