La mesa ha acordat avui personar-se i presentar al·legacions davant el Tribunal Constitucional (TC) en defensa de la resolució 1/XI, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre, impugnada pel govern espanyol. L'acord s'ha pres amb els vots a favor dels cinc membres de JxSí i CSQP i els dos contraris dels de C's i el PSC, segons que han informat en roda de premsa els vicepresidents primer i segon, Lluís M. Corominas i José M. Espejo-Saavedra.
Corominas ha explicat que les al·legacions es presenten per defensar la funció d'impuls polític de qualsevol assemblea parlamentària legítimament elegida i contra el fet que "un òrgan jurisdiccional aturi en democràcia que el Parlament pugui fer una declaració política".
Espejo-Saavedra ha argumentat el vot contrari a la presentació de les al·legacions "per coherència" amb el que va emetre al ple contra la resolució, que considera que "és inconstitucional, està fora de l'ordenament jurídic, ultrapassa les competències del Parlament i desplega efectes jurídics".
Els serveis jurídics de la cambra han de redactar les al·legacions, que es presentaran davant el TC abans de divendres, que és quan acaba el termini per fer-ho.
Així mateix, la mesa ha acordat per unanimitat encarregar als serveis jurídics un informe sobre els efectes de la suspensió de la resolució, tal com havia sol·licitat CSQP.
Ple sobre l'emergència social
D'altra banda, la mesa ha admès a tràmit la petició conjunta del PSC i CSQP perquè la cambra faci aquest període de sessions un debat específic sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional. Correspon a la junta de portaveus fixar la data del ple, qüestió que podrà abordar a la reunió de la setmana que ve.
El màxim òrgan de govern de la cambra també ha admès a tràmit dues proposicions de llei: la de modificació de la disposició addicional primera de la llei 10/2011, de simplificació i millorament de la regulació normativa (PSC), i la de creació d'un marc normatiu estable sobre el servei de menjador escolar (CSQP). Les tramitacions d'aquestes iniciatives, però, resten suspeses "a tots els efectes" fins que no es puguin crear les comissions legislatives, cosa que requereix, tal com ha explicat Corominas, que la cambra abans hagi pogut investir un president de la Generalitat. El reglament estableix que el ple ha d'acordar la creació de les comissions legislatives dins la setmana següent a la investidura.
Creació de comissions
La mesa també ha acordat proposar a la junta de portaveus que es constitueixin les comissions no legislatives que ja poden fer-ho, que són les creades pel reglament o per llei: la de l'estatut dels diputats, la de matèries secretes o reservades, la de la Sindicatura de Comptes, la de control de l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la de peticions, la del reglament i la del Síndic de Greuges.
Subvencions als grups
Avui també s'ha reunit la mesa ampliada, que ha acordat l'assignació de les subvencions per al funcionament ordinari dels grups parlamentaris el 2016. L'import total és de 15.837.900 euros, el mateix des del 2013, quan aquesta assignació es va reduir i congelar en aplicació del pla d'austeritat. La subvenció per a cada grup és: JxSí, 7.011.480 euros; C's, 2.998.500; PSC, 1.922.640; CSQP, 1.334.940; PPC, 1.334.940, i la CUP, 1.235.400.
La mesa ampliada, la integren els membres de la mesa més un diputat dels grups que no hi tenen representació, és a dir, del PPC i la CUP, aquesta legislatura. Tots els membres tenen dret a vot, i l'acord sobre les subvencions s'ha pres amb el suport de tots ells, excepte del representant de la CUP.