Notícies

El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest vespre la proposició de llei del Parlament que plantejava incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) perquè fos com a mínim el 60 per cent del salari mitjà net de l'estat. La proposta ha estat rebutjada per 307 vots en contra, dels diputats dels grups socialista i popular, i 23 a favor, dels de la resta de grups.

Les diputades al Parlament Meritxell Borràs (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC) i Laura Massana (ICV-EUiA) han defensat davant el ple del Congrés la proposició de llei de modificació de l'article 27.1 del reial decret legislatiu 1/1995, pel qual s'aprova el text refós de la llei de l'estatut dels treballadors, que el ple del Parlament va acordar, el 20 de desembre de 2005, enviar al Congrés amb el suport dels grups de CiU, el PSC-CpC, ERC i ICV, mentre que el PPC es va abstenir.

La iniciativa es va originar en una campanya que va impulsar Avalot-Joves de la UGT amb el suport d'altres entitats juvenils per dignificar l'SMI. Durant la campanya es van recollir 65.000 signatures que es van lliurar al president, Ernest Benach, el 13 de febrer de 2004. Els grups de CiU, el PSC-CpC, ERC i ICV van assumir la reivindicació i van presentar la proposició conjuntament.

La proposta reclamava que el govern de l'estat, amb la consulta prèvia a les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, fixés anualment l'SMI tenint en compte l'índex de preus de consum, la productivitat nacional mitjana assolida, l'increment de la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econòmica general.

Amb independència del resultat consegüent a l'aplicació d'aquests criteris, la proposta afegia que "en cap cas no es pot fixar una quantitat inferior, en termes nets, al 60 per cent del salari mitjà net de l'estat, segons la quantitat indicada en les actualitzacions de l'enquesta de conjuntura salarial publicada per l'Institut Nacional d'Estadística". A més, el text demanava al govern espanyol que calculés l'SMI atenent els criteris de la carta social europea i que n'establís una revisió semestral per si no es complien les previsions sobre l'índex de preus de consum. La iniciativa també pretenia que quedés establert per llei que l'SMI no es pogués embargar.

L'SMI per al 2009 és de 624 euros el mes, quantia per sota de la dels països de la Unió Europea que tenen establert una salari mínim. El salari mitjà a Espanya és de 1.783,50 euros mensuals, de manera que l'SMI se situa al voltant del 35 per cent del salari mitjà.

Borràs, Capdevila i Massana han afirmat davant el Congrés que la proposta d'incrementar l'SMI era un acte de "justícia social". Borràs ha reclamat "coherència política"; Capdevila ha defensat la proposta tot i admetre que potser no arribava en el millor moment i ha destacat l'"alta sensibilitat" de Rodríguez Zapatero pel que fa a aquest tema, ja que, ha afirmat, ha incrementat anualment l'SMI per sobre de l'IPC, i Massana ha argumentat que la crisi "no l'han d'acabar patint sempre els mateixos".

En nom del Grup Socialista al Congrés ha intervingut Isabel López, que ha assegurat que aquest grup creu en la iniciativa però que ara no és el moment adequat perquè prosperi, ja que al seu parer un increment tan substancial generaria "una important alarma" entre les petites i mitjanes empreses. La diputada popular María del Carmen Álvarez-Arenas ha asseverat que la proposta "és inoportuna, incoherent i improcedent" tenint en compte la situació actual.

Els representants de la resta de grups -Carles Campuzano (CiU), Emilio Olabarría (PNB), Jordi Tardà (ERC), Gaspar Llamazares (IU-ICV) i María Olaia Fernández (Grup Mixt)- han defensat la proposta, ja que han raonat que en època de crisi cal extremar les polítiques socials i que la mesura va en aquesta línia i podria a més ajudar a reactivar el consum.