Artur Mas ha iniciat aquesta tarda el debat per ser investit president de la Generalitat per tercera legislatura consecutiva. Mas ha presentat el seu programa de govern i ha demanat la confiança de la cambra per sortir elegit. El ple continuarà demà a partir de les deu del matí amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris i la votació del candidat.
El debat ha començat amb la lectura, a càrrec de la secretària primera, Anna Simó, de la resolució de la presidenta en què proposa Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. Tot seguit, Mas ha pres la paraula, amb un discurs que ha durat aproximadament una hora i mitja.
La intervenció de Mas ha estat seguida des de dins el saló de sessions, entre d'altres, pels expresidents de la cambra, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert; el president del grup municipal de CiU a l'ajuntament de Barcelona, Xavier Trias; el president de la diputació de Lleida, Joan Reñé; el diputat del PNB al Congrés espanyol Aitor Esteban; el senador de CiU Josep Lluís Cleries; el diputat de Bildu al Parlament basc Hasier Arraiz, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez.
Demà, intervenció dels grups i votació
El ple es reprendrà demà a les deu del matí, moment que els representants dels grups intervindran i debatran amb Mas. Les intervencions es faran seguint l'ordre de major a menor representació parlamentària, acabant, però, pel grup del candidat (JxSí). La previsió és que prenguin la paraula els presidents dels grups, per aquest ordre: Inés Arrimadas (C's), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (CSQP), Xavier García Albiol (PPC), Antonio Baños (CUP) i Jordi Turull (JxSí).
Dimarts al vespre, un cop acabat el debat, es farà la votació, en què per ser investit Mas necessitarà el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d'un mínim de seixanta-vuit diputats. Aquesta votació és pública per crida, és a dir que un secretari de la mesa anirà cridant cadascun dels diputats, que hauran de respondre en veu alta "sí", "no" o "abstenció". La crida es fa per ordre alfabètic, començant, però, pel diputat que marca un sorteig previ i acabant pels consellers que són diputats, el president de la Generalitat en funcions i els membres de la mesa.
Si el candidat no aconseguís ser investit en la primera votació, es pot sotmetre dos dies després, per tant dijous, a una segona en què en tindria prou amb la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Si tampoc fos investit en aquesta segona votació, situació que no s'ha donat mai, s'obriria un termini de dos mesos a comptar de la primera votació, la de dimarts 10 de novembre, perquè la cambra investís un candidat. Si passat aquest termini no se n'hagués investit cap, el Parlament es dissoldria automàticament i el president de la Generalitat en funcions hauria de convocar eleccions de manera immediata, que s'haurien de fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.