Notícies

El Ple ha donat llum verd perquè la cambra continuï tramitant els projectes de llei del Síndic de Greuges i del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), ja que ha rebutjat les esmenes a la totalitat que el Grup Mixt havia presentat a la primera i CiU a la segona. La cambra ha rebutjat l'esmena de retorn al projecte del Cire per 74 vots en contra (PSC-CpC, ERC, ICV-EUiA i Grup Mixt), 46 a favor (CiU) i 12 abstencions (PPC) i l'esmena a la totalitat al del Síndic amb el vot de tots els grups (127 en contra) excepte el Mixt (3 vots a favor).

Superats els respectius debats de totalitat, la cambra continuarà tramitant tots dos projectes en comissió abans que no tornin al Ple perquè en faci els debats i les votacions finals.

La sessió ha començat amb el debat de totalitat del Projecte de llei de regulació del Cire, que té per finalitat adaptar als temps actuals aquest òrgan, que es va crear per llei el 1989 perquè es complís el dret al treball dels interns dels centres penitenciaris i de justícia juvenil i facilitar la reinserció sociolaboral d'aquest col·lectiu. La nova regulació estableix que correspon al Cire, entre altres funcions, planificar, gestionar i dirigir els programes de formació professional adreçats als interns i el treball que aquests han de fer, i planteja la possibilitat que el Govern creï una societat de capital públic que tingui per objecte promoure, organitzar i controlar el treball productiu d'aquestes persones i la seva formació per a l'ocupació mitjançant activitats industrials i comercials.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat el projecte, i ha subratllat la importància del Cire, perquè, ha argumentat, "no hi ha res millor que aprofitar el temps de privació de llibertat amb formació, de qualsevol índole, però de manera especial formació ocupacional que doni instruments per a la possible reinserció laboral". Tura ha indicat que, a banda d'adaptar la normativa del Cire a la nova llei estatal de contractes del sector públic, el text estableix "un concepte profundament diferent" de l'òrgan, de manera que la proposta "hi dóna una mirada més elevada i hi posa uns horitzons més agosarats i ambiciosos".

Núria de Gispert (CiU) ha presentat l'esmena a la totalitat del seu grup, i en el debat hi han participat també Rosa Maria Ferrer (PSC-CpC), Miquel Àngel Estradé (ERC), Jordi Montanya (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

Nova llei del Síndic de Greuges
Tot seguit, la cambra ha fet el debat de totalitat del Projecte de llei del Síndic de Greuges i ha rebutjat l'esmena de retorn que hi va presentar el Grup Mixt. El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha presentat el projecte, que té la doble finalitat de regular la figura del Síndic d'acord amb les previsions de l'Estatut, ampliant-ne l'àmbit de supervisió i actuació, i de designar aquest ens com a mecanisme de prevenció de la tortura i les penes o els tractes cruels, inhumans o degradants, funció que exercirà mitjançant un equip de treball específic i amb l'assistència d'un consell de prevenció de la tortura.

El text preveu que el Síndic pugui supervisar per primer cop el conjunt del sector públic, incloses les empreses privades vinculades a l'Administració, tant si són gestores de serveis públics com si acompleixen activitats d'interès general. Una altra novetat destacable és que el Síndic podrà sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre les proposicions i els projectes de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els decrets que regulin drets reconeguts a l'Estatut, que ha de convalidar la cambra.

El projecte regula i classifica els diversos procediments en què participa la institució (queixes, actuacions d'ofici, activitats de conciliació, mediació i composició de controvèrsies, auditories i inspeccions internes, estudis generals i informes, i consultes), el seu àmbit d'actuació i competències, les relacions amb el Parlament i altres institucions i els principis de l'ens i el seu funcionament. També fixa l'estatut jurídic del síndic i, entre altres aspectes, n'amplia el mandat a sis anys (fins ara era de cinc), sense possibilitat de reelecció immediata, excepte per a l'actual síndic, que podrà exercir el càrrec fins que no expiri el seu mandat i optar a la reelecció per a un de nou de sis anys. Així mateix, el text regula les figures de l'adjunt general i l'adjunt per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, que ja existeixen, i crea la dels adjunts sectorials.

Saura ha emfasitzat la "rellevància doble" d'aquesta iniciativa. D'una banda, "per la important funció que té atribuïda el Síndic de Greuges" en la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania, i, de l'altra, perquè "es tracta d'una llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut" i comporta, ha raonat, "un pas més" en el seu desplegament. Així mateix, el conseller ha afirmat que a l'hora d'abordar la reforma de l'actual llei "hem estat el màxim d'ambiciosos dins del marc que ens permet el nou Estatut". "L'ampliació de competències, de potestats i d'autonomia" que preveu la nova normativa "demostra el nou sostre d'autogovern, més alt, marcat per l'Estatut, i permet que el nou Síndic se situï al nivell" de les figures anàlogues "dels països amb més tradició en aquest camp", "amb més independència i capacitat d'actuació", ha conclòs.

Albert Rivera (Grup Mixt) ha presentat l'esmena a la totalitat del seu grup, i en el debat també hi han participat Pilar Pifarré (CiU), Josep Casajuana (PSC-CpC), Anna Simó (ERC), Francesc Vendrell (PPC) i Salvador Milà (ICV-EUiA).

Rebutjada la proposició de CiU sobre ajuts a famílies amb fills
D'altra banda, aquest matí el Ple ha rebutjat la Proposició de llei de prestacions i ajuts a les famílies amb fills o filles a càrrec, presentada per CiU, ja que ha aprovat l'esmena de retorn que hi han presentat els grups que donen suport al Govern, per 71 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 59 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt). Montserrat Ribera ha presentat la iniciativa, que proposava incrementar els ajuts familiars per tal de facilitar als pares i les mares amb fills a càrrec la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. En aquest debat de totalitat també hi han participat Pia Bosch (PSC-CpC), Pere Bosch (ERC), María Ángeles Olano (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA) i Antonio Robles (Grup Mixt).

El Consell Assessor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Aquest matí la cambra també ha designat els vint-i-un membres del Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que tindran l'objectiu d'assessorar el Consell de Govern i la directora general de l'ens en matèria de programació i continguts. Aquests càrrecs tindran un mandat de quatre anys, i el reglament estableix que el Ple els ha d'elegir per una majoria de dos terços com a mínim.

La cambra ha aprovat la candidatura que han presentat CiU, el PSC-CpC, ERC, el PPC i ICV-EUiA per assentiment, amb l'absència dels diputats del Grup Mixt, que han abandonat l'hemicicle abans de la votació. Els designats són: Sue Aran Ramspott, Valèria Aubareda, Enric Bastardes, Josep Cabré, Rosa Maria Calafat, Miquel Àngel Escobar, Manel Garcia Biel, Víctor Gasión, Mohamed Hilal Ben Ali, Enric Homs, Immaculada Juan, Josep Martí Gómez, Josep Rafecas, Fèlix Riera, Irene Sánchez Masegosa, Maria Àngels Sanuy, Erica Tarifa, Jordi Turtós, Joan Vidal de Ciurana, Jordi Viladrosa i Valentí Villagrasa.

Finalment, el Ple també ha designat per assentiment Montserrat Capdevila (PSC-CpC) per substituir Josep Maria Rañé, que ja no és diputat, en la defensa davant el Congrés dels Diputats de la Proposició de llei de modificació de l'article 27.1 del Reial decret legislatiu 1/1995, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors. Les altres dues diputades ja designades per a aquesta defensa són Meritxell Borràs (CiU) i Laura Massana (ICV-EUiA).