Notícies

El Parlament ha acollit avui la XVIII Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, enguany dedicada a "La Unió Europea davant els seus reptes: les eleccions al Parlament Europeu".

Ernest Benach, que ha presidit la cloenda de l'acte, ha fet una crida a favor de la participació a les pròximes eleccions europees. "L'energia de la democràcia és la participació", ha afirmat. Així, aprofitant la proximitat dels comicis europeus, ha animat "a esperonar la participació ciutadana". "Volem més Europa, i volem que tingui en compte les nostres realitats, que sigui més propera. I aquesta voluntat, la ciutadania té l'oportunitat d'expressar-la participant, anant a votar a les pròximes eleccions al Parlament Europeu", ha argumentat. Respecte a aquesta qüestió ha explicat finalment que tots els parlaments de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees han assumit un "compromís explícit d'intentar encomanar al màxim la necessitat d'anar a votar en aquestes eleccions".

Així mateix, ha explicat que la ciutadania "no visualitza la Unió Europea com a útil", sinó que "la percep llunyana", i en conseqüència, ha asseverat, Europa no rep ni "implicació ni suport de la ciutadania, malgrat el que la Unió aporta a les seves vides". "La visió global d'Europa necessita estar connectada al detall de la diferent realitat de cada punt del seu territori", ha raonat, ja que, en cas contrari, la Unió "no trobarà eficàcia en les seves decisions, no connectarà amb aquesta societat europea". "Europa té reptes comuns i globals, però no podrà encarar-los amb la força necessària si s'oblida que és un projecte plural", ha afegit.

També ha subratllat que la implicació de Catalunya en el projecte europeu és "indubtable", i ha afirmat que "els reptes globals", com la crisi o la protecció del medi ambient, o "el mateix procés de desenvolupament" de la Unió, "exigeixen perspectiva supranacional, perspectiva europea, a l'hora de prendre mesures". D'aquesta manera ha asseverat que aquest punt de vista europeu ha de "tenir en compte, respectar i integrar les múltiples perspectives locals, regionals i nacionals que conformen Europa". Així, ha indicat que "el que globalment pot ser un detall menor, localment o regionalment pot ser urgent o de gran importància", i ha posat com a exemple la directiva europea d'articles pirotècnics, mesura que, ha constatat, "ha generat un temor social a Catalunya pels efectes restrictius que pugui comportar amb relació a moltes de les nostres festes tradicionals".

Una nova eurocambra amb el màxim suport ciutadà

D'altra banda, la secretària per a la Unió Europea de la Generalitat, Anna Terrón, ha expressat també la seva confiança en la participació ciutadana en les pròximes eleccions europees. Segons que ha destacat, el Parlament Europeu que en resulti serà el que "tindrà més capacitat i més poder de la història de la Unió Europea un cop hagi entrat en vigor el Tractat de Lisboa", cosa que, al seu parer, passarà aquest mateix any. "Per tant, esperem que la seva constitució tingui el suport del major nombre de ciutadans possible", ha dit, perquè és la seva possibilitat "d'intervenir directament com a ciutadans en el procés de decisió de la Unió".

En el mateix sentit, Joaquim Llimona, president del Consell Català del Moviment Europeu, ha explicat que amb la jornada d'avui l'entitat inicia una línia de treball "molt centrada en el propòsit, des de les nostres possibilitats, de fomentar la participació i aconseguir transmetre a la societat catalana el missatge de la importància de participar a les eleccions" al Parlament Europeu. Llimona ha explicat el "compromís" del Consell de "treballar a fons per mirar d'aportar la nostra contribució i mirar que es trenqui una tendència que malauradament ha estat constant des de l'any 79, quan va votar el 63 per cent de l'electorat, fins a l'any 2004". "A veure si aconseguim remuntar-ho entre tots", ha conclòs.

Octavi de la Varga, director de l'Oficina de la Cooperació Europea de la Diputació de Barcelona, ha destacat la importància de la "complicitat" entre els governs locals i la Comissió Europea, ja que aquests ens, ha explicat, poden "alimentar" la Unió i fer de pont amb els ciutadans per "explicar i donar transparència" als processos de decisió.

La jornada d'enguany s'ha estructurat en tres debats. Al primer, sobre els "Reptes de l'agenda europea l'any 2009: eleccions i preparació de la presidència" -la presidència espanyola de la Unió el primer semestre del 2010-, hi han intervingut com a ponents Terrón i Alfonso Dastis, subdirector general d'Assumptes Institucionals de la Unió Europea, i Llimona n'ha estat el moderador. Al segon, sobre "La Unió Europea davant la crisi internacional: l'economia i la política", els ponents han estat Juan Tugores, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, i Jordi Xuclà, diputat al Congrés dels Diputats, i el moderador, Xavier Batalla, president del Centre Internacional de Premsa. I al tercer, sobre "Les eleccions al Parlament Europeu: claus per a la participació", hi han intervingut com a ponents Susana del Río, experta de la Comissió Europea en ciutadans i governabilitat, i Jaume Duch, portaveu i director de Mitjans de Comunicació del Parlament Europeu, mentre que Josep Maria de Dios, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet de moderador.

Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, ha obert la trobada, i Pere Puig, membre de la Comissió Executiva de l'ens, n'ha presentat les conclusions. A les jornades hi han participat diferents diputats de la cambra, entre altres assistents a la trobada.