Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí les lleis de creació de l'Autoritat Catalana de la Competència i del Consell de Garanties Estatutàries. La primera ha estat aprovada per 83 vots a favor (dels tres grups que donen suport al Govern i del PPC) i 50 en contra (de CiU i el Grup Mixt), mentre que la del Consell de Garanties Estatutàries s'ha aprovat per 69 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 17 en contra (PPC i Grup Mixt) i 46 abstencions (CiU), i ha assolit la majoria absoluta necessària.

El text de la llei del Consell de Garanties Estatutàries, que substituirà el Consell Consultiu, incorpora 16 esmenes subsegüents al dictamen del Consell Consultiu. Deu són esmenes transaccionades (3 entre els grups del Govern, CiU i el PPC, i 7 entre el tripartit i CiU), i les altres 6 són esmenes presentades conjuntament pel PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA. La resta d'esmenes presentades pels grups de l'oposició tant al dictamen de la Comissió com al del Consell Consultiu han estat rebutjades.

La diputada relatora, Lídia Santos, ha destacat que, de les esmenes subsegüents al dictamen del Consell Consultiu transaccionades pels grups del tripartit amb CiU o el PPC, "el més rellevant és que es corregeix la inconstitucionalitat observada" respecte a la renovació del membre que es designarà a proposta dels governs locals, i ha dit que també s'ha volgut "eliminar qualsevol ombra de dubte" sobre l'objecte dels dictàmens del Consell que la llei estableix que seran vinculants.

Santos ha lamentat que la tramitació de la llei hagi estat "tan llarga", des que va entrar com a projecte de llei fins que es va convertir en proposició de llei i finalment s'ha sotmès al dictamen del Consultiu, i ha explicat que "el debat no ha estat fàcil". Tot i això, Santos ha assegurat que a la fi "entre tots hem sabut dotar el nou òrgan de mecanismes que l'enforteixen i en garanteixen millor el funcionament".

La Llei del Consell de Garanties Estatutàries regula la nova institució i l'adequa al major autogovern que li atorga la reforma de l'Estatut, que li dóna una naturalesa diferent del Consultiu i li atribueix noves funcions dictaminadores. El Consell podrà fer ara dictàmens vinculants en relació amb els drets i deures dels ciutadans que recull l'Estatut.

El Consell de Garanties Estatutàries gaudirà d'autonomia orgànica, funcional i pressupostària. Els seus nou membres, juristes de competència i prestigi reconegut, amb més de quinze anys d'experiència professional, s'hauran d'ajustar a un règim d'incompatibilitats definit per la llei i seran nomenats pel president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament, per acord de tres cinquenes parts dels diputats, i els altres tres a proposta del Govern, un d'ells entre una terna proposada pel Consell de Governs Locals. La designació s'haurà de fer dins els dos mesos següents a l'entrada en vigor de la llei. Mentre no es produeixin els nomenaments, els actuals membres del Consell Consultiu mantenen el càrrec en funcions.

Durant el debat de la proposició de llei han intervingut per defensar les esmenes reservades els diputats Jordi Montanya (PPC), Albert Rivera (Grup Mixt), Francesc Homs (CiU) i Lídia Santos (PSC-CpC). Anna Simó (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA) han intervingut per fixar la posició dels seus grups.

Nova Autoritat Catalana de la Competència

La sessió plenària ha començat amb el debat i la votació finals del Projecte de llei pel qual es crea l'Autoritat Catalana de la Competència. La diputada Rocío Martínez-Sampere, en qualitat de relatora, ha estat l'encarregada de presentar els treballs que s'han dut a terme en la tramitació en comissió. Al debat d'aquesta llei hi han participat Pilar Pifarré (CiU), la mateixa Martínez-Sampere, en nom del PSC-CpC, Sergi de los Rios (ERC), M. Ángeles Olano (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt).

L'Autoritat de la Competència unificarà els dos òrgans fins ara existents (la direcció general de Defensa de la Competència i el Tribunal Català de Defensa de la Competència) en un sol organisme autònom de caràcter administratiu. L'objectiu de l'ens és garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència als mercats respecte a les activitats econòmiques que tenen lloc principalment a Catalunya, tot exercint les competències que, en virtut de l'Estatut, té atribuïdes la Generalitat en matèria de promoció i defensa de la competència.

El nou organisme vol donar resposta al nou marc competencial que recull l'Estatut i també pretén adaptar-se a les polítiques que s'impulsen des de la Unió Europea en aquesta matèria, i que incorporen, a més de les funcions d'instrucció i resolució d'expedients, l'impuls de polítiques proactives de promoció de la competència.

L'Autoritat s'estructura en tres òrgans: el president, el director general i el Tribunal Català de Defensa de la Competència, integrat, a més del president, per dos vocals i un secretari general, aquest darrer amb veu però sense vot. La llei defineix les funcions de cada òrgan, el règim de nomenament i cessament dels càrrecs i les incompatibilitats, i el funcionament del Tribunal. Tant el president com el director general i els vocals són nomenats pel Govern, per un període de sis anys no renovables. També s'hi regula el principi de transparència, per què s'estableix, entre altres aspectes, que l'Autoritat haurà de presentar anualment una memòria al Parlament.

El text final de la llei incorporarà vuit de les esmenes presentades pels grups arran del dictamen que, a petició de CiU, va emetre el Consell Consultiu. En concret, amb les votacions fetes avui, han quedat aprovades les sis esmenes subsegüents a aquest dictamen presentades conjuntament pels grups del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA i dues de les presentades pel PPC, que són idèntiques que dues de les sis del tripartit. La resta d'esmenes que han arribat a aquesta darrera votació en sessió plenària han estat rebutjades.

Rebutjada la proposició de llei del PPC

El Ple també ha fet aquest matí el debat de totalitat de la Proposició de llei, presentada pel PPC, sobre la modificació d'un article de la Llei de finances públiques de Catalunya. La proposta ha estat rebutjada, en aprovar-se per 70 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 62 en contra (CiU, PPC i Grup Mixt), l'esmena a la totalitat que hi havien presentat els tres grups que donen suport al Govern. La proposta presentada pels populars catalans plantejava reorganitzar el sector públic no administratiu de la Generalitat, amb l'objectiu, segons que s'explica a l'exposició de motius, d'aconseguir "la simplificació, agilitat i transparència en la gestió pública".

El diputat Santi Rodríguez (PPC) ha estat l'encarregat de presentar la proposta del seu grup, i al debat de totalitat també han participat Jordi Turull (CiU), Montserrat Capdevila (PSC-CpC), en nom dels tres grups que donen suport al Govern, i José Domingo (Grup Mixt).