Notícies

El Parlament elegit a les eleccions de diumenge s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents als comicis, és a dir, com a màxim el dilluns 26 d'octubre. El ple de constitució serà el primer de la legislatura i l'ha de convocar el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas. Durant la sessió, els nous diputats hauran d'elegir la mesa, amb la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

Un cop constituït el Parlament, s'obre un termini màxim de deu dies hàbils perquè el president o la presidenta de la cambra convoqui el ple d'investidura del president de la Generalitat.

Abans del ple de constitució, els electes han de presentar al registre del Parlament la credencial expedida per la junta electoral provincial corresponent, que n'acredita l'elecció; han de jurar o prometre per escrit que respectaran la constitució i l'estatut, i han de lliurar una declaració d'activitats i una altra de béns. Amb aquest tràmit adquireixen la plena condició de diputats.

Constitució del Parlament
La sessió constitutiva obre la legislatura i és el ple en què s'elegeix la mesa, el màxim òrgan de govern de la cambra, és a dir, la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries. Aquestes eleccions es fan per votació secreta, amb paperetes que els diputats dipositen dins una urna. Fins que no s'ha configurat la mesa, la sessió la presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que es coneix com a 'mesa d'edat'.

En una primera votació els diputats elegeixen entre ells el president de la cambra. L'elecció de la presidència requereix la majoria absoluta, és a dir, el vot de com a mínim 68 diputats dels 135. Si cap d'ells no assoleix aquesta majoria, s'ha de repetir la votació entre els dos candidats que han aconseguit més suport, i aleshores és elegit el qui obté més vots. Per als càrrecs de vicepresident primer i segon són nomenats, per ordre correlatiu, els diputats que obtenen més vots. Aquest mateix sistema se segueix per elegir els quatre secretaris.

Abans d'acabar la sessió, la nova mesa ha d'ocupar el seu lloc a l'hemicicle, i a continuació el nou president s'adreça a la cambra i declara constituït el Parlament.

El president ha de comunicar per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés i el Senat.

Des del restabliment del Parlament, el 1980, n'han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010) i Núria de Gispert (2010-2015).

Investidura
Un cop constituït, i en el termini de deu dies hàbils, s'haurà de convocar el debat d'investidura, en què els diputats hauran d'elegir, entre els membres de la cambra, el president de la Generalitat i votar el programa de govern.

Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura corresponent. Abans de proposar-lo, però, el president de la cambra ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin té més suport per ser elegit president de la Generalitat.

La investidura requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. Si el candidat no l'assoleix, es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Aquesta és una votació pública per crida, és a dir que un secretari va cridant cadascun dels diputats, que han de respondre en veu alta quina és la seva posició: "sí", "no" o "abstenció". La crida es fa per ordre alfabètic, començant, però, pel diput at que marca un sorteig previ.

Si un cop fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, s'han de tramitar successives propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra el 1980.

Al document adjunt hi trobareu els articles de l'estatut, del reglament del Parlament i de la llei de la presidència de la Generalitat relacionats amb la constitució de la cambra i la investidura del president de la Generalitat.