Notícies

Diumenge, 27 de setembre, 5.510.798 catalans són cridats a les urnes per elegir els 135 diputats que integraran el Parlament de l'XI legislatura. La cambra s'haurà de constituir dins els vint dies hàbils següents al dels comicis, és a dir, com a màxim el 26 d'octubre. A partir de llavors, haurà de fer el debat d'investidura del president o presidenta de la Generalitat dins els deu dies hàbils següents.

Els comicis de diumenge es fan gairebé tres anys després dels últims, que van ser el 25 de novembre del 2012, després que el president de la Generalitat, Artur Mas, dissolgués la cambra de la X legislatura l'agost passat i convoqués eleccions anticipades.

En aquestes eleccions concorren un total de quaranta candidatures, de les quals nou corresponen a la circumscripció de Barcelona, onze, a la de Girona, i deu, a les de Lleida i Tarragona.

El cens electoral és de 5.510.798 persones, 96.930 més que el 2012. Del total, 3.972.775 resideixen a Barcelona, 547.291, a Tarragona, 495.557, a Girona i 299.113, a Lleida, i 196.062 són residents a l'estranger, segons dades del departament de governació i relacions institucionals.

Per a la jornada de diumenge hi haurà 2.681 col·legis electorals, amb 8.181 meses. Els col·legis estaran oberts de les nou del matí a les vuit del vespre, moment que s'iniciarà el recompte de vots.

Sistema electoral
La campanya electoral va començar la mitjanit de l'11 de setembre i acabarà avui a la mitjanit. Demà serà jornada de reflexió.

Les eleccions són per sufragi universal lliure, igual, directe i secret, i el sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori.

A falta d'una llei electoral de Catalunya, l'estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les quatre circumscripcions electorals són les quatre províncies. Així, s'elegeixen 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida.

Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general. Aquesta llei estableix el llindar del 3 per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció corresponent com a percentatge mínim perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària.

Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt, que funciona de la manera següent: en una columna s'ordenen de major a menor el nombre de vots obtinguts per cadascuna de les candidatures que hagin superat la barrera del 3 per cent a la circumscripció corresponent; en columnes successives es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins al nombre d'escons en disputa, i els escons s'atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients més grans per ordre decreixent.

Resultat de les eleccions del 2012
Les darreres eleccions al Parlament es van celebrar el 25 de novembre del 2012 i hi van votar 3.678.867 persones, un 67,96 per cent del cens electoral. Aquesta és la dada de participació més elevada de totes les eleccions al Parlament restaurat. El 1980, a les primeres eleccions del Parlament restablert, la participació va ser del 61,34 per cent; el 1984 es va registrar la segona més alta, del 64,36 per cent; el 1988 va ser del 59,37 per cent; el 1992, del 54,87 per cent, la més baixa; el 1995, del 63,64 per cent; el 1999, del 59,20 per cent; el 2003, del 62,54 per cent; el 2006, del 56,04 per cent i el 2010, del 58,78%.

Convergència i Unió va ser la llista més votada, amb 1.116.259 vots i 50 escons. ERC va obtenir 498.124 vots i 21 escons, un més que el PSC, amb 20, tot i tenir més vots, 524.707. El PPC va obtenir 471.681 vots i 19 diputats; ICV-EUiA, 359.705, i 13 diputats; Ciutadans, 275.007 vots i 9 diputats, i la CUP, que obtenia representació a la cambra per primera vegada, 126.435 vots i 3 diputats.

Escrutini general i proclamació dels diputats electes
Un cop tancats els col·legis electorals, a les vuit del vespre, es farà l'escrutini dels vots. Els resultats provisionals és previst que es donin a conèixer el mateix diumenge a la nit, però calen un seguit de passes abans no es publiquin de manera oficial. Si no hi ha cap reclamació ni recurs, a partir del 4 d'octubre les juntes electorals provincials proclamaran els electes i els resultats es publicaran al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC).

(En aquest enllaç, hi trobareu tot el calendari del procés electoral http://www.parlament2015.cat/ca/calendari-electoral/index.html).

D'electes a diputats
Els electes accedeixen al ple exercici de la seva condició de diputats un cop han presentat al registre del Parlament la credencial expedida per la junta electoral corresponent, han fet per escrit el jurament o promesa de respectar la constitució espanyola i l'estatut, i han lliurat les declaracions d'activitats professionals i béns. Tot això ho han de fer abans del ple de constitució de la cambra.

Constitució del Parlament
El Parlament de l'XI legislatura s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents al de les eleccions, i l'ha de convocar Artur Mas com a president de la Generalitat en funcions. En aquest ple, el primer de la legislatura, els nous diputats ocuparan els cent trenta-cinc escons i elegiran d'entre ells el president o la presidenta, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la cambra, és a dir, la mesa, el màxim òrgan de govern de la institució.

La sessió constitutiva és presidida inicialment pel diputat de més edat, assistit dels dos més joves en qualitat de secretaris. És el que s'anomena 'mesa d'edat'.

Els diputats elegeixen la nova mesa amb els vots secrets que dipositen en una urna i havent escrit a les paperetes corresponents els noms de qui voten per a cada càrrec. Els diputats són cridats a votar per la mesa d'edat. En la primera votació elegeixen el president de la cambra, que ha d'obtenir la majoria absoluta, és a dir, el vot de com a mínim 68 diputats dels 135. Si cap candidat no l'assoleix, es fa una segona votació amb els dos que hagin obtingut més vots en la primera, i és nomenat el qui n'aconsegueixi més en aquesta segona. A continuació, els diputats elegeixen els dos vicepresidents i, a l'últim, els quatre secretaris. Abans d'acabar la sessió, la nova mesa ha d'ocupar el seu lloc a l'hemicicle, i el nou president s'adreça a la cambra i declara constituït el Parlament.

El nou president o presidenta ha de comunicar per escrit la constitució de la cambra al president de la Generalitat en funcions, al cap de l'estat, i als presidents del Congrés i del Senat.

Investidura del president de la Generalitat
Després del ple de constitució, el primer que han de fer els nous diputats és elegir, entre els membres de la cambra, el president de la Generalitat. El ple d'investidura del president de Catalunya s'ha de fer dins els deu dies hàbils següents al de la constitució del Parlament.

Correspon a la presidència del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders de les formacions amb representació parlamentària per saber qui té més suport per ser elegit.

La investidura del president o presidenta de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. La votació és pública per crida, de manera que cada diputat respon en veu alta "sí", "no" o "abstenció". Si el candidat no assoleix la majoria absoluta a la primera votació, es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada efectuades totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, s'han de tramitar successives propostes amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament es dissol automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.
Un cop el Parlament hagi investit el president de la Generalitat, el de la cambra ha de lliurar la resolució corresponent al rei d'Espanya, que l'ha de nomenar amb un reial decret que també ha de signar el president del govern espanyol i s'ha de publicar al DOGC i al 'Boletín Oficial del Estado'. El president pren possessió del càrrec en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Calendari de constitució i investidura del 2010
El procés de constitució i investidura després de les últimes eleccions, celebrades el 25 de novembre de 2012, va ser el següent: la constitució del Parlament de la X legislatura es va fer el 17 de desembre, i la investidura d'Artur Mas, el 21 de desembre, en una primera votació. Just acabat el ple, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va comunicar, per correu electrònic, al rei Joan Carles I la investidura del president de la Generalitat.

Mas va prendre possessió el dilluns 24 de desembre.