Notícies

El Parlament ha lliurat aquest vespre la medalla d'honor de la institució en la categoria d'or a la Fundació Institut Guttmann, amb motiu de la commemoració del seu cinquantè aniversari, i a les primeres diputades de la història del parlamentarisme català, amb motiu dels trenta-cinc anys de les primeres eleccions al Parlament restablert. L'acte, que ha obert la celebració de la diada, ha acabat amb les intervencions dels presidents del Parlament i la Generalitat.

L'acte ha començat amb el lliurament de la medalla d'honor de la cambra a la Fundació Institut Guttman, "com a reconeixement de la tasca pionera que fa i per la seva excel·lència en l'atenció i el tractament especialitzat de persones amb lesions medul·lars, que ha estat objecte de molts reconeixements a Catalunya i arreu". La mesa va acordar atorgar la medalla a l'entitat el juliol, per unanimitat i a proposta de la presidenta.

L'exconseller i expacient del centre, Antoni Subirà, ha glossat la fundació i n'ha destacat el "compromís total, sense fissures i apassionat, per la feina ben feta". També s'ha referit a tres característiques de l'entitat: "el prestigi, el respecte i l'estima, com a conseqüència de l'ambient del Guttmann, de la seva ànima". A l'últim, ha raonat que "la medalla honora l'institut i tota la seva gent, però també el Parlament".

Un cop lliurada la medalla, el president de la fundació, Francesc Homs i Serret, ha agraït la distinció, que ha assegurat que els motiva a continuar treballant "amb el mateix esperit que fins ara". Homs ha repassat la història i l'evolució de l'entitat, que ha esdevingut, ha dit, "un centre de referència internacional", i ha explicat que ha "construït una ànima formada per cadascuna de les entregues personals i professionals, que fan que avui l'institut ajudi a treure el millor de cadascuna de les persones que en formen part".

L'acte ha continuat amb el lliurament de la medalla d'honor a les primeres diputades del parlamentarisme català, "pel seu caràcter pioner i per la seva implicació política en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i de l'autogovern": Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata (a títol pòstum, en nom seu ha recollit la medalla la presidenta de la Fundació Marta Mata, l'exdiputada Assumpta Baig), Trinitat Neras i Assumpció Sallés. Totes van ser diputades la primera legislatura del Parlament restablert, elegit a les eleccions del 20 de març de 1980, de què es commemora enguany el trenta-cinquè aniversari. La mesa va acordar el març, també per unanimitat i a proposta de la presidenta, atorgar-los la medalla.

De Gispert els ha lliurat les medalles, i Neras ha intervingut en nom de totes vuit. "Cap de nosaltres no oblidarà mai el 10 abril de 1980, quan es va constituir el Parlament. Amb emoció, repreníem la nostra història. Creiem que és un bon moment per donar les gràcies a les dones i els homes que van lluitar per recuperar la democràcia i les nostres llibertats. Fins llavors cap dona no havia exercit de diputada al Parlament", ha dit. Neras ha recordat també que les dones "eren el 50 per cent de la població, però només el 5,2 per cent de la força del Parlament" i que les polítiques de gènere "van arribar amb molt retard".

De Gispert: "Hem après dels nostres Onze de Setembre"
Després dels homenatjats ha intervingut la presidenta, que ha explicat que els catalans "hem après dels nostres Onze de Setembre i els hem fet la volta. Ara no hi ha sensació de derrota, sinó clam d'esperança i de futur, i sempre en clau de civisme i de llibertat".

De Gispert també ha explicat que confia que "el 2016 podrem acostar-nos a horitzons de llibertat, treballant per un estatut jurídic i constitucional que doti Catalunya i la seva gent d'eines adients per progressar, que ens permeti ser homes i dones en peu d'igualtat, plenament lliures, volgudament solidaris" i que l'any vinent "estarem establint les bases de quelcom nou, a l'atura del que demana un poble que ha decidit passar pàgina i que reclama el seu dret a ser, el seu dret a decidir".

Així mateix, ha destacat i agraït el testimoni de les primeres diputades del parlamentarisme català i la seva implicació política, i ha assegurat que el reconeixement és un "acte de justícia". "No era fàcil, l'any 1980, però elles hi eren, perquè hi havien estat abans, en la vida pública, a peu de carrer, en la lluita per la recuperació de les llibertats i de l'autogovern", ha dit. La presidenta també ha destacat que el Parlament ha passat d'una presència de dones "testimonial" de vuit diputades la primera legislatura a cinquanta-vuit la desena. A l'últim, ha tingut paraules d'agraïment per a la primera lletrada i secretària general de la cambra, Imma Folchi, la primera dona amb aquest càrrec també a l'estat espanyol.

D'altra banda, ha destacat el paper de la Fundació Institut Guttmann per haver impulsat "d'una manera reeixida i reconeguda" la rehabilitació integral de les persones afectades per una lesió medul·lar, un dany cerebral adquirit o alguna altra discapacitat d'origen neurològic". "Un país que valgui la pena necessita tenir vies per on discorrin fluidament i eficaçment els gestos solidaris i l'ajut fratern", ha dit. En aquest punt, ha demanat que la voluntat d'acollida del país s'expressi per rebre persones refugiades, en "una mostra més del caràcter solidari que sempre ha caracteritzat el poble català".

Mas: "Els canvis s'han de fer"
El president de la Generalitat ha destacat la trajectòria i importància de les medalles d'honor. Amb relació a la Fundació Institut Guttmann, ha destacat que "tothom parla bé de l'entitat" i ha remarcat que "que tothom parli bé d'alguna cosa és excepcional". A més, s'ha referit a la capacitat de la fundació per "curar moltes persones", una tasca que "fa com pot i tant com sap, però en sap molt i pot molt".

Pel que fa a les primeres diputades, ha afirmat que "són exemples d'una llarga història de parlamentarisme, fortament lligat als pilars del nostre país". "El fet que les dones votessin i poguessin arribar a ser elegides va costar sang, suor i llàgrimes i moltes batalles. Si allò va ser possible va ser perquè molta gent va desafiar l'ordre establert i les inèrcies i va aconseguir trencar-los", ha raonat. En aquest sentit, ha assegurat que "quan hi ha gent que se significa per intentar canviar els ordres establerts, això arrela a la consciència dels polítics, que finalment han d'acceptar que els canvis s'han de fer".

Així mateix, ha tingut paraules d'agraïment per a la presidenta, que ha anunciat que el d'avui era el seu darrer discurs exercint el càrrec en un acte de la cambra per commemorar la diada. Mas li ha agraït la "llarguíssima trajectòria de servei a la Generalitat i al país, i especialment l'energia, el caràcter i la fermesa amb què ha dirigit la institució, cosa que ha contribuït, com el que més, perquè Catalunya pugui viure un moment que probablement no havia viscut en segles".

L'acte ha acabat amb les interpretacions d''Al vent', de Raimon, 'L'estaca', de Lluís Llach, i l'himne nacional a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu.

Assistents
A l'acte hi han assistit, entre d'altres, els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Ernest Benach; el vicepresidents primer i segon de la mesa de la diputació permanent, Anna Simó i Lluís M. Corominas, i el secretari primer, Celestino Corbacho; altres diputats, tant de la desena legislatura, com Jordi Turull, Joana Ortega, Marta Pascal, Roger Montañola, M. Mercè Jou, Benet Maimí, Àngels Ponsa, Glòria Renom (CiU), Oriol Amorós (ERC), Pere Navarro, Eva Granados, Ferran Pedret (PSC), David Companyon, Joan Herrera, Dolors Camats, Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Marina Geli, diputada no adscrita, com d'anteriors; pràcticament tots els consellers del govern; l'expresident del govern José Montilla; la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna; les alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabater; l'inspector general de l'exèrcit espanyol de terra, Ricardo Álvarez-Espejo; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i representants de diversos organismes estatutaris, d'entitats, d'institucions i del cos consular.

Medalla d'honor
La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010); l'exfutbolista i entrenador Josep Guardiola (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); l'activista social Núria Gispert, la cuinera Carme Ruscalleda i la biòloga Anna Veiga (2013), i el tenor Josep Carreras (2014).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la primera legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.