Notícies

Els principals actes institucionals de celebració de la diada nacional d'enguany es faran el 9 de setembre per no coincidir amb l'inici de la campanya electoral de les eleccions al Parlament, segons que han anunciat avui el vicepresident segon de la cambra, Lluís Maria Corominas, i el conseller de la presidència, Francesc Homs, a la roda de premsa de presentació dels actes.

El Parlament obrirà la commemoració el dimecres 9 de setembre, a les set del vespre, amb l'acte de lliurament de la medalla d'honor de la institució, en categoria d'or, a la Fundació Institut Guttmann, amb motiu del seu cinquantè aniversari, i a les vuit primeres diputades de la història del parlamentarisme català: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata (a títol pòstum), Trinitat Neras i Assumpció Sallés.

El mateix dimecres, a les deu de la nit, es farà a la plaça de Sant Jaume de Barcelona l'acte institucional central de celebració de la diada, organitzat conjuntament pel govern i el Parlament. La història, la cultura i l'art seran la base de l'acte, que repassarà diverses commemoracions d'enguany, amb dos fils conductors principals: el centenari de la xarxa de biblioteques i els 750 anys del naixement del cronista Ramon Muntaner.

Corominas ha destacat "el manteniment del caire institucional" de l'acte, ha fet una crida a la participació ciutadana i ha demanat a tots els partits polítics que hi assisteixin, ja que es tracta, ha dit, d'un acte de "normalitat democràtica". Homs també n'ha remarcat el caràcter institucional i el manteniment de l'esperit del canvi de format que va impulsar el president Pasqual Maragall el 2004 amb l'objectiu d'obrir-lo a la participació ciutadana.

El director teatral Josep Maria Mestres ha concebut un espectacle que ressegueix l'evolució del país a partir del paper de les biblioteques, amb l'objectiu de fer-los un homenatge amb motiu del centenari de la xarxa pública creada per la Mancomunitat. L'acte, que conduirà l'actor Pep Cruz, dóna protagonisme a la microhistòria de Catalunya continguda als relats personals de bibliotecaris d'arreu del país. Els textos seleccionats reflecteixen diversos moments clau de la història de Catalunya, entrellaçats amb peces musicals simbòliques i representatives del país.

L'altre gran fil conductor seran els 750 anys del naixement de Ramon Muntaner. A partir d'un relat de l'escriptor Albert Sánchez Piñol, l'artista audiovisual Franc Aleu ha pres com a inspiració les quatre grans cròniques medievals catalanes per repassar la història de Catalunya des del seu naixement l'any 988 amb una projecció audiovisual a la façana del Palau de la Generalitat, símbol de la voluntat d'autogovern del país.

Els fets que es recordaran en la celebració d'enguany són: els 700 anys de la mort de Ramon Llull; els 750 del naixement de Ramon Muntaner; els 150 del naixement d'Enric Morera; els 100 del naixement de Neus Català; els 100 de la creació de la xarxa de biblioteques públiques; els 75 de l'afusellament del president Lluís Companys, i els 20 de la mort d'Ovidi Montllor.

A l'acte hi participaran, amb interpretacions musicals i lectures de textos, l'Orfeó Català, dirigit per Josep Vila; la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons; la colla sardanista Mare Nostrum; els ballarins Xavier Bagà, Bebeto Cidra, Marina Cidra, Cesc Gelabert i Glòria Gella; els actors Sílvia Bel, Pep Cruz, Vicky Peña, Mercè Pons i Rosa Renom; les cantants Alba Carmona i Ilona Schneider, i el guitarrista Toti Soler. Així mateix, l'acte comptarà amb la música de Salvador Brotons, que interpretarà la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del mateix autor.

La imatge del cartell de la diada és una pintura rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues, que, datada l'any 5000 a. C., mostra una escena de dansa. Les pintures del Cogul són una de les primeres representacions artístiques de la vida col·lectiva a Catalunya, en aquest cas concret dels homes i les dones del Neolític que vivien a la plana de Lleida. Les pintures van ser declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1998 com a part del conjunt d'art rupestre del llevant peninsular, de què a Catalunya hi ha seixanta indrets registrats.

El mateix Onze de Setembre, tant la mesa de la diputació permanent del Parlament com el govern faran les respectives ofrenes florals al monument de Rafael Casanova de Barcelona. Així mateix, els palaus del Parlament i de la Generalitat faran jornades de portes obertes.