Notícies

El Parlament de la desena legislatura ha estat dissolt avui, d'acord amb el decret de dissolució i convocatòria d'eleccions anticipades per al 27 de setembre que el president de la Generalitat, Artur Mas, va signar ahir al vespre i que ha entrat en vigor avui un cop publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'.

La cambra sorgida de les eleccions del 25 de novembre de 2012 es va constituir el 17 de desembre d'aquell any, i va elegir Núria de Gispert com a presidenta i els altres membres de la mesa. El 21 de desembre va investir Artur Mas com a president de la Generalitat, càrrec del qual va prendre possessió tres dies després. Aquesta ha estat la segona legislatura de Mas i de Gispert en els càrrecs.

La desena legislatura ha durat, des del dia de les eleccions fins a la dissolució, 2 anys, 8 mesos i 10 dies, de manera que ha estat la segona més curta des del restabliment del Parlament el 1980, després de la novena, que va durar 1 any, 10 mesos i 4 dies, i molt similar a la setena, amb 2 anys, 9 mesos i 23 dies. La primera va durar 4 anys; la segona, 3 anys, 11 mesos i 6 dies; la tercera, 3 anys, 7 mesos i 23 dies; la quarta, 3 anys, 6 mesos i 11 dies; la cinquena, 3 anys, 9 mesos i 5 dies; la sisena, 3 anys, 11 mesos i 6 dies, i la vuitena, 3 anys, 11 mesos i 4 dies.

Aquesta desena legislatura hi havia set grups parlamentaris: CiU, amb 50 diputats; ERC, amb 21; PSC, amb 20, tot i que ha acabat la legislatura amb 19 arran de la marxa de Marina Geli, diputada no adscrita des del febrer; el PPC, amb 19; ICV-EUiA, amb 13; C's, amb 9, i la CUP, dins el grup mixt, amb 3.

Al llarg de la legislatura, que va començar amb quasi el 43 per cent de diputats nous, 21 electes han renunciat a l'escó i han estat substituïts. Dotze eren de CiU, entre els quals Neus Munté, Ramon Espadaler, Santi Vila, Felip Puig i Germà Gordó, els consellers que van renunciar a l'escó al principi de la legislatura. També han deixat l'escó alts càrrecs del govern, com Antoni Castellà i Montserrat Roura; Oriol Pujol, que era el president del grup i va ser substituït en aquest càrrec per Jordi Turull, i Josep Lluís Cleries, Xavier Crespo, Lluís Recoder i Mireia Canals. El grup també acaba la legislatura amb diputats d'Unió Democràtica de Catalunya agrupats a les files superiors dels escons de CiU després de la ruptura de la federació el juliol.

Pel que fa a ERC, només Eva Piquer ha renunciat a l'acta de diputada. Al PSC ho han fet Jaume Collboni, Joan Ignasi Elena, Daniel Fernández, Rocío Martínez-Sampere i Àngel Ros. Aquest grup també va substituir el seu president, l'actual secretari primer de la mesa, Pere Navarro, per Miquel Iceta. Al PPC va renunciar a l'escó Pedro Chumillas; a C's, Jordi Cañas, i a la CUP, Georgina Rieradevall. A ICV-EUiA no hi ha hagut cap renúncia.

La desena legislatura ha acabat amb 58 diputades, quatre més que a l'inici. Aquesta xifra representa el 42,9 per cent de la cambra, per damunt, per tant, del 40 per cent que estableix la llei d'igualtat del 2007. Un seguit de renúncies a l'escó han fet que els grups de CiU i C's augmentessin la presència de dones a les seves files al final de la legislatura: CiU la va començar amb 21 i l'acaba amb 24, i C's la va començar amb 3 i l'acaba amb 4. La resta de grups, excepte el PSC, que ha passat de 8 a 7 amb el pas de Marina Geli a diputada no adscrita, han mantingut el nombre de parlamentàries de l'inici de legislatura: ERC, 8; el PPC, 7; ICV-EUiA, 6, i la CUP, 1.

La novena legislatura va batre el març del 2011 un rècord de dones als escons, amb 59. L'evolució del nombre de diputades ha anat augmentant de manera destacable des del 1980. A l'inici de la primera legislatura només n'hi havia 7, el 5,2 per cent; a la segona, 11, el 8,1 per cent; a la tercera, 14, el 10,4 per cent; a la quarta, 17, el 12,6 per cent; a la cinquena, 20, el 14,8 per cent; a la sisena, 32, el 23,7 per cent; a la setena, 43, el 31,8 per cent; a la vuitena, 48, el 35,5 per cent, i a la novena, 56, el 41,5 per cent.

El Parlament de la desena legislatura ha aprovat 47 lleis; ha fet 58 sessions plenàries, amb gairebé 900 hores de feina, i 775 sessions de comissions, que sumen quasi 2.300 hores.

Diputació permanent
La dissolució del Parlament comporta la de tots els seus òrgans, excepte la de la diputació permanent, òrgan que vetlla pels poders de la cambra els períodes entre legislatures. És previst que a finals d'agost la diputació permanent es reuneixi per validar el darrer decret llei dictat pel govern, sobre la modificació de la llei de l'Institut Català de Finances.

La diputació permanent, la integren vint-i-tres diputats, que són els únics que ho continuen sent fins a la constitució de la cambra que surti de les pròximes eleccions. La presideix sempre qui té la presidència de la institució, en aquest cas Núria de Gispert. La resta de membres són: Anna Simó, que n'és la vicepresidenta primera; Lluís M. Corominas, vicepresident segon; Celestino Corbacho, secretari primer; Santi Rodríguez, secretari segon, i Albert Batalla, Albert Batet, David Bonvehí, Roger Montañola, Joana Ortega, Josep Rull, Jordi Turull (CiU), Pere Aragonès, Oriol Junqueras, Marta Rovira (ERC), Eva Granados, Miquel Iceta (PSC), Enric Millo, Alícia Sánchez-Camacho (PPC), Joan Herrera, Josep Vendrell (ICV-EUiA), Inés Arrimadas i Albert Rivera (C's).

Entre les seves funcions destaquen la d'acordar la compareixença del govern davant fets d'especial importància, exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada i autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raons urgents, com ara una catàstrofe.

La resta d'òrgans de la cambra, com ara totes les comissions, queden dissoltes. Correspondrà al Parlament de l'onzena legislatura aprovar en ple la creació de totes les comissions que consideri oportunes per a aquesta pròxima legislatura. A banda, hi haurà les creades per llei -la del Síndic de Greuges, la de la Sindicatura de Comptes i la de control de l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals- i les creades pel reglament -la de peticions, la de l'estatut dels diputats, la de reglament i la de matèries secretes o reservades.

Tramitacions que decauen
Les iniciatives legislatives que estaven en curs -dotze projectes de llei i una trentena de proposicions de llei- decauen amb la dissolució del Parlament, llevat de les iniciatives legislatives populars, que sí que continuen la tramitació.

Els projectes de llei decaiguts són: el d'ordenació del sistema de direcció pública professional de l'administració de la Generalitat i del seu sector públic; el del pla estadístic de Catalunya 2016-2019; el de la comunitat catalana a l'exterior; el del sòl d'ús agrari; el del llibre sisè del codi civil, relatiu a les obligacions i els contractes; el de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals; el d'ordenació de les activitats d'espectacles públics i recreatives; el de modificació de la llei del cinema; el de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual i de publicitat institucional, i el de governs locals. També decauen el projecte de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització d'habitatges provinents de processos d'execució hipotecària i el de creació del registre de traductors i intèrprets judicials, que provenien tots dos, però, de decrets llei en vigor ja validats pel ple.

Entre les proposicions de llei decaigudes hi ha la de regulació de la segona activitat d'aplicació al cos de bombers de la Generalitat, al de mossos d'esquadra i al de les policies locals; la de modificació de la llei del patrimoni cultural; la de rebaixa de l'impost sobre successions i donacions; la de garantia de l'assistència sanitària i farmacèutica pel sistema català de la salut, o la de supressió de consells comarcals i de modificació de la llei d'organització comarcal.

Les proposicions d'iniciativa legislativa popular sí que continuaran tramitant-se la pròxima legislatura. Actualment, n'hi ha set, cinc de les quals ja han assolit les cinquanta mil signatures necessàries i estan en diferents moments de tramitació: la de la renda garantida de ciutadania, la del sistema educatiu, la de la llei electoral, la de mesures urgents per a l'habitatge i la de pagaments a la gran dependència. La de les associacions de persones consumidores de cànnabis està en fase de recollida de signatures, mentre que la relativa a la conciliació de la vida laboral i familiar i la lluita contra la violència de gènere i l'assetjament laboral en les administracions públiques fa anys que està pendent d'un tràmit de la comissió promotora per iniciar la recollida de signatures.

La resta d'iniciatives parlamentàries, com ara propostes de resolució, sol·licituds d'informació i de compareixences o preguntes al govern, també decauen. En canvi, reprenen la tramitació la següent legislatura els informes enviats per la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges, les iniciatives dels ciutadans davant la comissió de peticions i les proposicions de llei enviades al Congrés, tot i que en aquests moments no n'hi ha cap pendent de presa en consideració per part de la cambra espanyola.

Sistema electoral
Per elegir els 135 diputats del Parlament de la pròxima legislatura, els catalans més grans de divuit anys seran cridats per onzena vegada a les urnes el diumenge 27 de setembre. Totes les eleccions s'han fet en diumenge, excepte les convocades pel president Pasqual Maragall, que es van fer l'1 de novembre de 2006, dia de Tots Sants, festiu que era un dimecres.

Les primeres eleccions es van fer el 20 de març de 1980, convocades pel president de la Generalitat restablerta, Josep Tarradellas. Les altres es van fer el 29 d'abril de 1984, el 29 de maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17 d'octubre de 1999, el 16 de novembre de 2003, totes convocades pel president Jordi Pujol, l'1 de novembre de 2006, convocades pel president Pasqual Maragall, el 28 de novembre de 2010, convocades pel president José Montilla, i el 25 de novembre de 2012, convocades pel president Artur Mas.

Les eleccions són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional, és a dir que ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori.

Atès que no hi ha una llei electoral catalana, l'estatut actual manté vigent la disposició transitòria quarta del del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les circumscripcions electorals són les quatre demarcacions i que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés espanyol, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general, que estableix que perquè les candidatures obtinguin representació parlamentària han de superar la barrera del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.

Constitució del Parlament
La campanya electoral per a les eleccions del 27 de setembre començarà a les zero hores de l'11 de setembre, diada nacional. La jornada de reflexió serà el dissabte 26 de setembre, i els catalans estan cridats a votar el diumenge 27.

El Parlament s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a les eleccions, és a dir, abans del 27 d'octubre. Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva.

En aquesta primera sessió, els diputats ocupen per primer cop els seus escons a l'hemicicle. La reunió és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena 'mesa d'edat'. En aquesta sessió s'elegeix el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius a la mesa, i el president s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Investidura del president de la Generalitat
El nou Parlament ha d'elegir entre els seus membres el president de la Generalitat, en un ple d'investidura que s'ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran propostes successives amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer cinquanta-quatre dies després de la convocatòria. Aquest supòsit no s'ha donat mai des del restabliment del Parlament el 1980.

Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat: Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010) i Artur Mas (2010-2015). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte tres vegades: Pujol el 1980 i el 1995, i Mas el 2010.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984 en primera votació per 87 a favor i 44 en contra; el 1988 en primera votació per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992 en primera votació per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995 en segona votació per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999 en primera votació per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla el 2006 en primera votació per 70 a favor i 65 en contra, i Mas el 2010 en segona votació per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012 en primera votació per 71 a favor i 63 en contra.