Notícies

El ple aprova la llei de l'impost sobre habitatges buits, la d'igualtat entre dones i homes i la reforma del reglament

Dimecres, 8 de juliol de 2015. Palau del Parlament

El ple votant la llei d'igualtat aquest vespre

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2015

Vegeu la galeria d'imatges (6 imatge/s)

El ple ha aprovat aquesta tarda la llei de l'impost sobre els habitatges buits, la d'igualtat efectiva entre dones i homes i la modificació del reglament de la cambra.

Impost sobre habitatges buits
La cambra ha aprovat la llei de l'impost sobre els habitatges buits, que crea un tribut per gravar els que han estat desocupats més de dos anys sense causa justificada amb l'objectiu de reduir-ne el nombre i potenciar el lloguer social, especialment en el cas de la important bossa d'habitatges propietat d'entitats financeres.

L'impost varia segons els metres quadrats de l'immoble, en resten exemptes les persones físiques i les entitats del tercer sector i no afecta els habitatges a disposició de programes socials i els situats en zones d'escassa demanda. El text inclou bonificacions sobre l'impost d'entre el 10 i el 100 per cent a mesura que els habitatges es vagin destinant a lloguer, i incorpora causes justificades de desocupació, com ara la necessitat de rehabilitació o l'ocupació il·legal.

La llei ha estat aprovada amb 77 vots a favor (CiU, ERC, C's i Geli) i 51 en contra (PSC, PPC, ICV-EUiA i CUP), llevat de la disposició modificativa tercera, que ha sumat 108 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, C's i Geli) i 20 en contra (PPC i CUP). Totes les esmenes reservades pels grups han estat rebutjades, tret d'una de transaccional entre CiU i ERC que s'ha incorporat al text final.

El conseller de territori i sostenibilitat, Santi Vila, ha descrit aquesta llei com "una de les iniciatives més emblemàtiques" en la tasca del govern per "protegir el dret fonamental a un habitatge digne". Així mateix, ha explicat que l'impost pot afectar prop de quinze mil habitatges, no solament en mans de les entitats financeres, sinó també de l'administració local, i que servirà per recaptar com a mínim 8 milions d'euros, aproximadament, que es volen destinar a adquirir habitatges per ampliar-ne el parc públic. Amb tot, ha remarcat que l'objecte de la llei no és recaptatori, sinó mobilitzar el parc d'habitatges buits.

En representació dels grups parlamentaris han participat en el debat Ferran Falcó (CiU), Roger Torrent (ERC), Jordi Terrades (PSC), José Antonio Coto (PPC), David Companyon (ICV-EUiA), José Manuel Villegas (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli.

Llei d'igualtat entre dones i homes
El ple també ha aprovat, per unanimitat la majoria d'articles, la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes. Alguns articles i disposicions, sobre l'avortament, el dret al propi cos, la coeducació o el règim sancionador, s'han votat per separat i no han obtingut la unanimitat de la cambra, sinó que el PPC, C's i vuit diputats d'UDC s'han abstingut o hi han votat en contra.

La llei, que estableix un règim sancionador, té per objectiu que el dret fonamental de la igualtat entre dones i homes s'exerceixi de manera efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural, amb una "regulació pròpia i singular" d'acord amb el marc competencial. El text estableix diverses polítiques públiques per promoure la igualtat i l'apoderament; reconeix el paper de les associacions de defensa dels drets de les dones; preveu que tant en la contractació com en l'atorgament d'ajuts es prioritzin les empreses i entitats que tinguin plans d'igualtat; determina que hi ha d'haver paritat als òrgans col·legiats, als tribunals i als òrgans tècnics de selecció de les administracions, i aposta per una educació no sexista, per la prohibició de determinades joguines i anuncis publicitaris i per l'impuls de la conciliació i el repartiment de tasques.

Així mateix, crea un distintiu d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat i un observatori de la igualtat de gènere adscrit a l'Institut Català de les Dones, i proposa un conveni de col·laboració entre l'autoritat judicial, el ministeri fiscal i el Síndic de Greuges per actuar en casos de discriminació, explotació o violència contra les dones.

En el debat de la llei hi han intervingut Violant Cervera, Roger Montañola (CiU), Rosa Amorós (ERC), Montserrat Capdevila (PSC), Dolors López (PPC), Marta Ribas (ICV-EUiA), Inés Arrimadas (C's), Isabel Vallet (CUP) i Marina Geli. Des de l'hemicicle han seguit el debat, entre d'altres, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, i representants de diverses entitats de dones.

Reforma del reglament del Parlament
A l'últim, el ple també ha aprovat per unanimitat la proposta de reforma del reglament de la cambra, per adaptar-lo a les obligacions que estableix la llei de transparència. La reforma, que requeria la majoria absoluta per aprovar-se, incorpora diverses emenes d'ERC, el PPC i ICV-EUiA.

El text crea el portal de la transparència del Parlament, actiu des de l'1 de juliol, que reforça els mecanismes de què disposen els diputats per accedir a la informació de l'administració de la Generalitat i de tots els seus organismes, fa pública la declaració de béns dels parlamentaris -fins ara només ho era la d'activitats- i preveu el dret dels ciutadans a accedir a la informació i la documentació generada pel Parlament.

Així mateix, modifica altres aspectes del reglament, com ara la delegació de vot, que s'amplia també als casos de paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada. A més, inclou la darrera modificació a la llei de les iniciatives legislatives populars, que estableix, entre altres qüestions, un termini de quatre mesos des que s'assoleixen les signatures necessàries per fer el debat de totalitat al ple.

En el debat hi han intervingut Lluís M. Corominas, com a ponent relator, i Gemma Calvet (ERC), David Pérez (PSC), Pere Calbó (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Carina Mejías (C's).